Avantatges (i algun inconvenient) de tenir un fill esquerrà

El doctor Manuel Sosa Henríquez, catedràtic de Medicina a la Universitat de Las Palmas, té 65 anys. Encara recorda perfectament com els seus mestres li lligaven la mà esquerra a la pota de la taula per obligar-lo a escriure amb la dreta. Era esquerrà. I ho continua sent. L’esquerrania no es corregeix. No suposa cap problema físic ni psicològic ni neurològic. Per més que ho diguessin els capellans durant el franquisme, la mà esquerra no és la mà del diable. És més, ser esquerrà comporta algun avantatge.

Si el teu fill és esquerrà, que sàpigues que són persones més creatives i amb més virtuts a l’esport un contra un. Això sí, les dificultats també són òbvies. El món està fet per als dretans. Les tisores per a esquerrans ja es troben a moltes papereries. No passa el mateix amb els regles o amb els pupitres escolars i universitaris, que continuen tenint la paleta al costat dret. Per no parlar de l’elevat preu que tenen les guitarres per a esquerrans.

Llicenciat en medicina interna i neurologia i especialitzat en osteoporosi, Sosa Henríquez ha dedicat –i continua dedicant– gran part de la seva vida a investigar l’esquerrania. Va publicar a la plataforma ‘The conversation’ un article titulat ‘El meu fill és esquerrà, ¿m’he de preocupar?’ La resposta va més allà del simple no. És «no, en absolut». Però el metge reconeix que va utilitzar aquest ganxo periodístic per atraure els lectors davant d’un tema del qual es parla poc i que mereix més atenció.

La comunitat científica assegura que el 10% de la població és esquerrana. I ho és des de la prehistòria. «És una cosa que es comprova a les pintures rupestres, on el vorell delata que es va utilitzar la mà esquerra», explica Sosa Henríquez, que, com tots els esquerrans, també taca més el paper quan escriu a mà.

El percentatge d’esquerrans, en tot cas, no és un número exacte per dos motius. Primer, perquè és difícil fer una escala única. Hi ha qui és esquerrà només per escriure i no per a la resta d’activitats. I segon, al llarg de la història –com molt bé sap Sosa Henríquez– l’esquerrania es va intentar corregir i reprimir. Així que, molt possiblement, aquest 10% sigui en realitat més alt. 

Reprimir l’esquerrania és molt perillós perquè, en un de cada tres casos, pot provocar alteracions neurològiques, com trastorns en el llenguatge, explica el doctor canari, que posa com a exemple el rei Jordi VI, pare de la recentment morta Isabel II d’Anglaterra.

La pel·lícula ‘El discurs del rei’ (Tom Hooper, 2010) explica molt bé els tremends problemes de quequesa del monarca, que era esquerrà. «De petit va ser sotmès a una rígida educació victoriana. Li van prohibir escriure amb la mà esquerra. I va desenvolupar tartamudesa», explica el metge. Per sort, Sosa Henríquez no va ser víctima d’un trastorn del llenguatge malgrat que a ell també li van intentar frenar la seva mà esquerra. 

Davant la pregunta de per què naixem esquerrans, hi ha dues respostes. La curta és que no se sap. La llarga té a veure amb factors genètics que intervenen en el cervell. Cal fugir d’altres respostes conspiranoiques i acientífiques que relacionen l’esquerrania amb el nombre d’ecografies que la mare es fa durant l’embaràs o l’exposició a determinades hormones. 

Avantatges

Ser esquerrà té avantatges. «Ens hem d’enfrontar a un món fet per als dretans, així que ens hem de buscar més la vida i desenvolupem més la creativitat. Els esquerrans són millors que els dretans en tot el que té a veure amb les arts escèniques, com el teatre, i també en l’arquitectura», destaca el metge. A l’esport també hi ha avantatges. Especialment, en els que són un contra un, com la boxa, l’esgrima o el tennis. «El contrari ho rep tot al revés», explica el doctor posant com a exemple John McEnroe i assenyalant que Rafa Nadal és ambidextre.

Notícies relacionades

¿Qui té por de les matemàtiques?

10 coses que no sabies sobre els esquerrans

Després de destacar que el 50% dels últims 30 presidents dels EUA han sigut esquerrans, Sosa Henríquez explica que els esquerrans són un col·lectiu molt passiu i tranquil. «D’altres s’haguessin llançat als carrers per reivindicar els seus drets, però nosaltres acceptem el món tal com és», diu somrient.

Caldrà esperar al 13 d’agost per celebrar –és clar– el Dia Internacional dels Esquerrans. La iniciativa, explica el catedràtic, va ser promoguda per Dean Campbell, fundador de Left Handers International, que, precisament, va triar el número 13 per ser considerat per molts supersticiosos com un número «dolent». De fet, en idiomes com l’anglès, el francès i l’italià, ‘esquerrà’ té connotacions negatives: sinistre, maldestre, desgraciat. Res a veure amb la realitat.