‘Bullying’: els botxins escullen les seves víctimes durant els primers dies d'escola

Ara mateix, a pocs dies que les aules obrin de nou les portes, hi ha milers de nens i nenes tremolant. Per ells, la tornada a l’escola és la tornada a l’infern. Els primers dies d'escola són, a més, els que comporten més risc. És quan els botxins escullen les seves víctimes, alerta la psicòloga Diana Díaz, directora de les línies d’ajuda ANAR, fundació sense ànim de lucre que ajuda nens, nenes i adolescents en risc. ¿El motiu? Qualsevol. «Que la víctima sigui la més llesta de classe, el més matusser, el més guapo, la menys guapa, la que porta aparell a les dents... Qualsevol cosa que el faci diferent de la resta. Així de cruel és el ‘bullying’», explica la psicòloga.

Encara que sembli increïble, el 18% dels casos d’assetjament estan relacionats amb l’aspecte físic de la víctima, mentre que en el 13% ho està la diversitat funcional. Aquesta setmana, a EL PERIÓDICO, us hem explicat com les seqüeles psicològiques perduren en l’etapa adulta.

Juan Manuel Montilla, ‘El Langui’, carismàtic actor i líder de la banda madrilenya de hip-hop La Excepción, té semiparalitzats els braços i les cames per falta d’oxigen en el part. Durant la infància, el cantant tenia totes les paperetes per ser una presa fàcil a l’escola, objecte d’acudits i mofes. Però no. «Sempre vaig estar envoltat de valents», explica. Valents que no van mirar mai cap a una altra banda.

‘Se buscan valientes’ es diu, precisament, la cançó amb què el raper madrileny va voler conscienciar contra el ‘bullying’: ‘Se buscan valientes, de los que apoyan y defienden a los débiles. Valientes que no tienen miedo a los malos, a los bravucones. Si hay alguien que se siente solo, si hay alguien a quien han dejado de lado, ponte en su lugar. La fuerza del valiente está en su corazón. Se buscan valientes’.

Reconèixer l’existència de l’assetjament i la crueltat que comporta és el primer pas per acabar-hi. Com d’important és el paper de pares i mares per empoderar els seus fills en el cas que siguin víctimes. I com d’important és que els progenitors dels assetjadors no mirin cap a una altra banda i pensin que els seus fills són forts líders i que espavilin els altres. O lluitem tots junts –inclosos els docents i les direccions escolars– o tenim ‘bullying’ per a segles.

Cap assetjador actua sol. Sempre ho fa aclamat pels seus sequaços i sota el silenci dels altres. «Els monstres no són només els botxins, sinó també els que miren cap a una altra banda». La frase és d’Eloy Moreno, autor de literatura juvenil amb una novel·la, ‘Invisible’, que és un ‘hit’ entre els escolars. Basada en fets reals, explica la història d’un nen assetjat que no entén el que li està passant i s’inventa una realitat paral·lela: ser invisible.

‘Invisible’, juntament amb la cançó ‘Se buscan valientes’, forma part del kit cultural que la Fundació ANAR recomana aquest any per combatre l’assetjament a les aules. També està inclòs en la llista el llibre supervendes ‘Wonder: la lliçó de l’August’, en què la novaiorquesa Raquel J. Palacio narra l’aterratge a l’escola d’un nano que pateix una greu malformació facial provocada per una malaltia rara. Té l’amor incondicional dels seus pares (Julia Roberts i Owen Wilson en la versió cinematogràfica que es va estrenar el 2017), però la crueltat de molts dels seus companys el fa patir. Als EUA, el llibre està inclòs entre les obligades lectures curriculars perquè els professors plantegin als alumnes el debat del ‘bullying’.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

El kit cultural d’ANAR davant l’assetjament escolar inclou una joia cinematogràfica que parla de la maldat infantil i el trauma: ‘Un pequeño mundo’, ‘opera prima’ de la directora Laura Wandel. Disponible a la plataforma Filmin, la pel·lícula (podríem qualificar-la de terrorífica, en termes purament cinèfils) llança l’espectador al pati d’una escola i ens convida a percebre aquest escenari com un camp de batalla o una presó. La protagonista és una nena de 7 anys, testimoni de les pallisses i les tortures a què sotmeten uns nois al seu germà gran. El germà li demana silenci: «No et xivis, no l’hi diguis a ningú. Només empitjoraràs les coses». Just el contrari del que s’ha de fer. 

Parlem de ‘bullying’. No ens cansem de fer-ho. No pensem que són coses de nens i que els més apocats i tímids de classe ja espavilaran. Siguem valents, no mirem cap a una altra banda i assumim que l’assetjament escolar és cosa de tots i totes.