Entendre-hi + | Política i moda Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Quan Isabel II va humiliar Felip VI (una altra vegada) | Per Patrycia Centeno
Mentre a la Zarzuela continuen ancorats en la dècada dels 80, al palau de Buckingham han aconseguit que fins i tot una àvia de 96 anys sembli més actual i guai que un tipus 40 anys més jove.
Li van ser suficients només dos minuts per tornar a donar una lliçó magistral de comunicació reial i deixar en evidència (‘again’) la Zarzuela. En 120 segons contemplem Isabel II prendre el te amb l’osset Paddington (personatge de la literatura infantil anglesa), descobrim què porta a la seva sempiterna bossa de mà i al·lucinem al veure-la colpejar la tassa amb una cullereta al ritme de ‘We will rock you’ per donar pas al multitudinari concert en el seu honor durant les celebracions dels seus 70 anys al tron. A més de fer gala de l’humor anglès i oferir una interpretació notable –va aguantar amb mestria el gest en cada primer pla, i això que interactuar amb un dibuix animat digital no ha de ser tasca fàcil– la sobirana també va aconseguir connectar amb nombroses generacions de ciutadans. La reacció facial dels espectadors va donar bon compte d’això. Fins i tot la seva pròpia família, asseguda com a públic a les grades, es va sorprendre i va divertir amb l’esquetx que es va projectar en una gran pantalla (els ulls com plats de la princesa Charlotte -7 anys-, filla dels ducs de Cambridge, al·lucinant no només amb l’actuació de la seva besàvia sinó amb el fet que el seu dibuix favorit passegés per palau). Però és un dels seus besnets en particular, l’avui ja famós príncep Louis, de 4 anys, el que sembla haver heretat els dots còmics de tots els seus avantpassats (això o l’esperit punk dels Sex Pistols es va apoderar de la criatura). Les seves entremaliades ganyotes de fàstic, provocació i desesperació durant les celebracions de jubileu de platí de la reina van servir perquè fins i tot els republicans se sentissin d’alguna manera representats a la festa de la monarquia.
Òbviament, allò del nen no estava assajat, però el fet que li permetessin ser, no ho censuressin i riguessin amb aquell comportament gens protocol·lari (fins i tot els seus pares van fer broma sobre la situació en un comunicat) va donar a entendre que fins i tot els rebels tenien cabuda en la reialesa del segle XXI (tot i que després acabin en un Megxit).
«És complicat transmetre les emocions en un escenari. Imagina els actors que ho han de fer sempre», li apuntava el rei Felip a la seva filla la infanta Sofia en aquell vídeo en el qual va pretendre fer partícip els espanyols de la seva vida en la intimitat per celebrar el seu 50 aniversari (potser ho recorden senzillament com el vídeo en el qual la família reial menja una sopa fastigosa). Aquella aparentment innocent confessió per part del monarca espanyol confirma la teoria, l’error permanent que comet l’equip de comunicació de la Casa Reial. A la Zarzuela encara no s’han assabentat de quina és la seva principal i única tasca i ‘el Preparat’ no es va formar per a la disciplina més imprescindible de la seva carrera: interpretar.
En canvi, els seus parents, els ‘royals british’, tenen molt més ben apresa la recepta per (malgrat arrossegar la seva mateixa problemàtica d’anacronisme i escàndols familiars) sostenir-se en el temps: adaptar-se a les noves formes i formats de comunicació. Mentre a la Zarzuela segueixen ancorats als anys 80 (de vegades, fins i tot, les aparicions del rei emèrit al seu dia resulten més modernes que les del seu fill, l’actual rei); a Buckingham Palace han aconseguit que fins i tot una àvia de 96 anys sembli més actual i guai que un tipus 40 anys més jove. Comparar la qualitat de la imatge, la indumentària, la gestualitat, les escenografies, el protocol, les coreografies de les posades en escena de la reina Isabel II i Felip VI sigui en retrats oficials, interacció a les xarxes socials, discursos nadalencs televisats, en videotrucades durant la pandèmia o visites presencials pel territori resulta una humiliació constant per a la corona espanyola.
Entretots
La reina Letizia, periodista de professió, no sembla més experta en aquests menesters. Mentre Ortiz continua recitant les notícies des del teleprompter d’un informatiu en tot intent de denúncia (empatia) social; Kate Middleton, dona del príncep William, aconsegueix traspassar la pantalla, agafar-te la mà, mirar-te als ulls i dir-te amb un encantadora somriure: «t’entenc».
Vist això, alguns exigim que, si cal empassar-se una pantomima feudal, almenys menys que l’actuació per la qual ens obliguen a pagar tan cara entrada sigui entretinguda. ‘God save the Queen’.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Procés a Tailàndia La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Terratrèmol hores abans de l’inici de la campanya catalana Sánchez anul·la la seva agenda i es planteja renunciar després de la investigació a la seva dona
- BCN expandirà el bus a demanda durant els pròxims tres anys
- A tot Espanya Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- CONGRÉS ¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus
- Hisenda ¿Què és l’IRPF i quins són els trams de la renda el 2021?
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- ‘Fairy ballroom’ Música, fantasia, dansa i burlesque