La síndica reclama menys burocràcia i més atenció

Les persones amb discapacitat a Catalunya han d’esperar de mitjana 1.991 dies per accedir a alguns dels serveis residencials que disposen – un 6% més que el 2024 – i les persones grans han d’esperar 583 dies perquè se’ls adjudiqui una plaça en una residència – un 7% més que fa un any –. Durant l’any 2025, el nombre de famílies que esperen que se’ls entregui una vivenda d’emergència que ja se’ls ha adjudicat va augmentar un 23,4% fins a les 1.304. Per la seva banda, el temps de tramitació per a la Renda Garantida de Ciutadania va passar dels 76 als 122 dies de mitjana.

Aquest empitjorament de les dades està recollit a l’Informe del 2025 de la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, que assegura que l’Administració Pública ha assolit un "final de cicle" i urgeix a un "acord de país" que la transformi completament. "No es tracta de prendre mesures aïllades. Ja no val, estem pensant en una transició profunda perquè l’Administració recuperi la seva raó de ser i serveixi a la ciutadania", ha defensat durant la presentació de l’informe, aquest dimecres. Giménez-Salinas ha demanat a les institucions que "prenguin l’impuls" amb què es va fundar l’Administració Catalana fa 40 anys, "amb la il·lusió de fer les coses bé".

Part de la raó d’aquesta lentitud del sistema, segons apunta l’informe, és la burocratització excessiva del sistema. La Síndica estima que els treballadors públics arriben a passar el 30% de la jornada amb tasques burocràtiques, una cosa que va en detriment de l’atenció a les persones. La finestra única que va prometre la Generalitat per al 2025 hauria de ser una de les principals respostes a aquesta burocratització del sistema, però de moment la iniciativa no s’ha començat a aplicar sobre el terreny. La desatenció és al darrere, per exemple, que el 60% de les persones en situació de privació material severa segueixin avui sense accedir ni a l’ingrés mínim vital (IMV) ni a la renda garantida de ciutadania (RGC).

Més queixes que mai

.L’any 2025 va ser l’exercici amb més activitat en la història de la Síndica. L’ens liderat per Giménez-Salinas va realitzar més de 25.000 actuacions i va registrar 13.646 queixes i 11.428 consultes. La meitat d’aquestes queixes rebudes van correspondre a l’àmbit dels drets socials. Les denúncies pel malestar dels serveis socials van augmentar un 61,6%. La síndica va indicar que, malgrat que hi va haver un augment dels recursos destinats a les polítiques socials, això no es va traduir en un més bon funcionament del sistema.

Les denúncies pel mal funcionament dels serveis socials, per exemple, van augmentar un 61,6%. En aquest sentit, la Síndica ha indicat que, malgrat que hi ha hagut un augment dels recursos que es destinen a les polítiques socials, això no s’ha traduït en un millor funcionament del sistema. Les queixes rebudes per la Síndica apunten que la pressió assistencial ha augmentat i que el malestar pel desbordament dels professionals és cada vegada més gran entre els treballadors socials, els serveis d’atenció primària en salut o els centres educatius.

Tampoc en surt ben parada la carpeta d’habitatge. Malgrat que l’informe apunta que el Govern ja va fer passos per desenvolupar polítiques estructurals per resoldre aquesta problemàtica "a mitjà i llarg termini", considera que no es va promoure prou un parc d’habitatge social estable. Hi ha aproximadament 40.000 habitatges socials i prop de 120.000 persones en el registre de sol·licitants. La síndica va rebre l’any passat un 52,4% més de queixes relacionades amb l’habitatge.

Notícies relacionades

"En minuts et buiden el dipòsit"

La IA millora un 25% la predicció dels accidents a l’AP-7

La Sindicatura assenyala com dos problemes comuns la paperassa excessiva en els tràmits i que en molts casos es prioritzin elements organitzatius interns i no l’interès general de la ciutadania. Exemple d’això, segons l’informe, és el cas dels centres educatius d’alta complexitat o dels serveis de protecció a la infància, que s’han vist escapçats pels processos d’estabilització i els concursos de trasllats. Buscar una certa estabilitat en el personal especialitzat en consideració a la infància és, de fet, una constant reivindicació tant de la Síndica com de les entitats del sector. De fet, la gran mobilitat laboral d’aquests professionals –atiada en molts casos per les condicions precàries del seu treball– és negativa en molts casos per als menors i les seves famílies, que han d’anar canviant de figura de referència en l’Administració constantment. El mateix passa als centres educatius d’alta complexitat. En aquest sentit, una altra de les reclamacions constants de la síndica és la desinstitucionalització dels menors. És a dir, evitar que aquells menors que l’Administració considera que no poden estar a càrrec dels seus progenitors acabin en recursos residencials de la Generalitat.

Més enllà de polítiques i drets socials, darrere de l’augment històric de queixes i consultes a la síndica el 2025 també hi ha els problemes de la xarxa de Rodalies. Les queixes (578) per aquest servei es van disparar un 136% en comparació amb l’any anterior.