Sols l’1% de les eutanàsies acceptades a Catalunya són per trastorns mentals

Només l’1,38% de les eutanàsies que han rebut llum verda els últims anys a Catalunya corresponien a malalts amb trastorns mentals. Van ser un total de cinc casos. La llei orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia (LORE), inclou com a motiu el sofriment psíquic provocat per les malalties mentals. Aquests pacients, però, solen topar amb requisits més complexos que els oncològics o els qui pateixen una esclerosi lateral amiotròfica (ELA), per posar dos exemples de patologies que solen rebre una resposta favorable de la llei. El cas de Pere Puig Ribas, el veí de Reus de 54 anys amb una depressió crònica refractària de més de 20 anys d’evolució que ha demanat per tercera vegada l’eutanàsia, ha posat sobre el focus aquesta realitat.

A Catalunya, entre el 2021 –any en què es va aprovar la llei– i el 2024 –últim exercici del qual s’aporten xifres–, es van sol·licitar 824 prestacions d’ajuda a morir, de les quals se’n van practicar 361, segons la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), l’òrgan multidisciplinari de caràcter administratiu que aprova o denega les peticions d’eutanàsia. Se’n van aprovar més de 824, però alguns malalts van morir esperant la resolució. D’altres van ajornar la decisió. D’aquestes 824 peticions, només 33 van ser per malaltia mental. I d’aquestes, només se’n van aprovar cinc: un 1,38% del total de sol·licituds.

Les cinc eutanàsies per trastorns mentals que es van practicar a Catalunya aquests anys corresponen a tres casos de depressió greu refractària, un trastorn afectiu de l’ànim greu i una anorèxia nerviosa. Segons Dret a Morir Dignament (DMD), no hi ha informació de la proporció d’eutanàsies per malaltia mental a Espanya, ja que estan recollides en l’epígraf altres malalties i no apareixen desglossades en l’informe del Ministeri de Sanitat del 2024. Paral·lelament, la LORE, com passa en la llei de l’avortament, inclou un registre de professionals objectors de l’eutanàsia, creat a Catalunya el 2021.

Les dificultats que es troben els pacients psiquiàtrics per accedir a l’eutanàsia no són úniques a Catalunya, una de les comunitats que més van batallar per aprovar aquesta normativa i on aquesta més s’ha desplegat al llarg dels últims anys. A Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, on aquest dret existeix des de fa dues dècades, només entre el 2,5% i el 3% de les eutanàsies corresponen a malalts mentals, segons les xifres que fa anar Dret a Morir Dignament (DMD). Als països del Benelux, el 20% dels malalts mentals a qui es refusa l’eutanàsia acaben suïcidant-se en algun moment.

La Societat Espanyola de Psiquiatria, igual com la catalana, és favorable a l’eutanàsia en aquests pacients després d’una anàlisi exhaustiva de la capacitat de consentir i de l’esgotament de recursos terapèutics de tipus biològic, psicològic i social, mentre que la Societat Americana de Psiquiatria hi està obertament en contra. "El trastorn mental no constitueix, per si mateix, un motiu d’exclusió. Aquests pacients poden sol·licitar la prestació d’ajuda per morir en igualtat de condicions legals que les persones el sofriment de les quals s’emmarca en altres malalties o processos clínics", assenyala a EL PERIÓDICO la psiquiatra Gemma Parramon, portaveu de la Societat Catalana de Psiquiatria, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

¿Què passa, llavors, perquè els obstacles per accedir a la mort assistida siguin més grans? Hi ha consens que en aquests casos hi ha més complexitat en els criteris d’avaluació. Explica la doctora Parramon que la llei assenyala que, per accedir a la PRAM –la prestació d’ajuda per morir: el procediment legal a Espanya–, el pacient ha de ser "més gran d’edat, de nacionalitat espanyola i tenir capacitat de fet", que és l’aptitud per entendre, estimar i decidir per si mateix en un moment concret, formar-se una voluntat pròpia i prendre una decisió en un moment concret, cosa difícil d’avaluar en alguns pacients psiquiàtrics. La psiquiatra posa l’exemple següent: "En algunes persones amb deteriorament cognitiu, la malaltia pot afectar la comprensió. Això es pot suplir amb el document de voluntats anticipades (DVA)".

"Context eutanàsic"

Notícies relacionades

"En minuts et buiden el dipòsit"

La IA millora un 25% la predicció dels accidents a l’AP-7

La capacitat de fet és el primer criteri difícil d’avaluar en alguns pacients. Però n’hi ha més, com el "context eutanàsic", definit a l’article tres de la LORE en dos casos. Un, que hi hagi un "sofriment greu, crònic i impossibilitant", amb limitacions que incideixen en l’autonomia física i activitats de la vida diària. Dos, que la malaltia sigui "greu i inguarible". Els psiquiatres defensen que alguns pacients encara tenen recorregut terapèutic. "Però d’altres no –reconeix Parramon–. Algunes malalties mentals s’engloben dins d’aquest patiment crònic i incapacitant".

Així, la malaltia s’ha de mantenir en el temps i sense una expectativa raonable de millora. "Quan la sol·licitud es basa únicament en un trastorn mental, la comissió catalana exigeix, en general, almenys dos anys de continuïtat psiquiàtrica per descartar que es tracti d’un quadre debutant o encara amb recorregut terapèutic", explica Parramon. Aquest criteri apareix recollit en el manual de bones pràctiques del Servei Català de la Salut (CatSalut) i de la CGAC, que reconeixen el dret d’aquestes persones a sol·licitar l’eutanàsia en igualtat de condicions que qualsevol altra.