El periple d’en Pere i la Noelia

La llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE), vigent a Espanya des del març del 2021, atorga un nou dret sanitari que protegeix la lliure elecció del moment de la mort a les persones majors d’edat, espanyoles o residents, que estiguin en "context eutanàsic" i mantinguin capacitat de fet. Aquest "context eutanàsic" està definit a l’article tres de la LORE en dos casos: un sofriment greu, crònic i impossibilitant, i una malaltia greu i inguarible.

La LORE no parla de diagnòstics ni exclou cap malaltia ni sofriment. Només parla de "situacions". Per tant, no deixa fora les malalties mentals, que s’inclourien en el primer cas, com sí que passa en legislacions d’altres països com el Canadà. Aquest és el cas, per exemple, de Pere Puig Ribas, el veí de 54 anys de Reus (Tarragona) amb una depressió severa i resistent als tractaments amb més de 20 anys d’evolució, que ha demanat tres vegades l’eutanàsia i la història del qual va ser publicada dissabte a EL PERIÓDICO.

Tot i que encara no se li ha autoritzat l’eutanàsia d’una manera definitiva, la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), l’òrgan que aprova o denega les peticions, ha donat llum verda perquè el seu cas continuï tramitant-se. La CGAC havia denegat a en Pere la mort assistida totes dues vegades. L’avaluació en els casos de salut mental és complexa perquè no sempre es pot acreditar que el sol·licitant tingui capacitat de decisió ni determinar que la possibilitat de tractament estigui esgotada i no hi ha possibilitat de millora.

En una resolució del 9 de març, la comissió assegura que queda "acreditada" l’existència d’un patiment psicològic greu i cronificat en el cas d’en Pere que afecta "profundament" la seva "qualitat de vida" i que "dificulta" la seva "autonomia personal". Quant a les "alternatives terapèutiques", considera que ja "ha esgotat totes les opcions de tractament disponibles". A més, en Pere té dolor crònic, hipertensió i ha perdut 10 quilos de massa muscular. Pel camí de la consecució de l’eutanàsia, s’ha trobat nombroses dificultats, des d’informes desfavorables de metges del CAP Sant Pere de Reus fins a dilatacions en els temps de resposta.

El cas de la Noelia

Notícies relacionades

"En minuts et buiden el dipòsit"

La IA millora un 25% la predicció dels accidents a l’AP-7

Un altre cas d’eutanàsia en l’àmbit de la salut mental és el de la Noelia, la jove catalana l’expedient de la qual ha rebut la llum verda del Constitucional després dels recursos interposats pel pare. La Noelia va ingressar a 13 anys en centres d’acolliment i, anys més tard, va quedar paraplègica després d’un intent de suïcidi després d’haver patit una agressió sexual grupal. La Noelia viu un sofriment "greu, crònic i incapacitant" acreditat per la comissió de l’eutanàsia i l’alt tribunal. La paraplegia li impedeix moure’s de cintura cap avall i li causa forts dolors neuropàtics i incontinència. Va sol·licitar l’eutanàsia el 10 d’abril del 2024 i la CGAC la hi va acceptar per unanimitat. Un dia abans de la intervenció, el jutjat contenciós administratiu número 12 de Barcelona la va suspendre d’una manera cautelar per petició del pare de la Noelia, que al·legava que la seva filla podia millorar i que no estava en condicions de prendre aquesta decisió.

A partir d’allà es va iniciar un periple de recursos d’Advocats Cristians, representant del pare, que es va querellar amb dos tècnics del CGAC que van avaluar el cas. El 20 de febrer, el Constitucional va decidir no admetre a tràmit la impugnació del pare i l’eutanàsia de la Noelia és inapel·lable.