La Monyos, la romantització de la misèria | + Història

D’entre tots, sobresurt 'La Monyos', és a dir Dolors Bonella Alcánzar. Una dona nascuda el 1851 amb una biografia amb tantes ombres que fins i tot hi ha dubtes que aquest sigui el seu veritable nom real. D’extracció humil, sembla que de jove es guanyava la vida cosint i fent de minyona. A partir d’aquest punt hi ha diverses versions que intenten explicar perquè una noia nascuda al carrer de la cadena va acabar deambulant amunt i avall de la Rambla amb vestits estrafolaris i pentinats excèntrics (d’aquí l’origen del seu sobrenom). Totes les històries que ens han arribat coincideixen en apuntar que patia alguna mena de trastorn mental provocat per un fet traumàtic relacionat amb la seva filla de 4 anys. Mentre hi ha qui sosté que la criatura hauria mort atropellada per un carro, altres defensen que la nena -fruit d’una relació sentimental amb un fill de casa bona on hauria servit- li hauria estat arrabassada per la família paterna per evitar l’escàndol. Fos com fos, sembla que les circumstàncies personals tràgiques haurien tingut un efecte devastador per a la seva salut psíquica. Cosa absolutament comprensible després d’haver perdut una criatura.

Des de finals del segle XIX es va convertir en un personatge habitual del paisatge humà de la Rambla. I tant pel seu vestuari com pel seu caràcter exageradament jovial (com si volgués esborrar la pena que la rosegava per dins) de seguida va ser coneguda per tothom i va començar a inspirar cuplets i comèdies interpretades als escenaris del Paral•lel. Molts intel•lectuals i escriptors del primer terç del segle XX li van dedicar alguna ratlla, especialment durant els anys vint. Per exemple ara fa just un segle, el 1922, es va estrenar una obra de teatre titulada 'La Monyos'. 

Quan va morir, el setembre de 1940, als 89 anys d’edat, les cròniques periodístiques que informaren del seu funeral van fer palès que el comiat fou un demostració de dol col•lectiu impressionant. Tothom a Barcelona la considerava part de l’ànima de la ciutat.

Notícies relacionades

¿La reina Carlota era negra?

Les màquines de cafè, un truc de les empreses | + història

Ara bé, la vida de 'la Monyos' també posa de manifest el procés de romantització dels personatges marginats, al voltant dels quals el món de l’art i les lletres a vegades els confereix una aureola quasi mistificadora. El seu cas evidencia la fragilitat de la vida de les dones de classes baixes. Era tan pintoresca i i popular que va donar peu a l’expressió “ser més conegut que la Monyos”; però, en realitat, ningú es va preocupar d’aclarir si tot allò que s’explicava de la seva filla era cert ni si se la podia atendre per intentar millorar la seva situació. En aquell temps, persones com ella no mereixien cap consideració ni atenció. El dubte és saber què passaria en cas d’haver viscut al segle XXI.

---

Una pel·lícula i un musical

Tot i el pas dels anys, aquesta figura continua present en l’imaginari col·lectiu. El 1997 la cineasta Mireia Ros la va homenatjar amb la pel·lícula ‘La Moños’, per la qual va ser nominada al Goya a la millor direcció novella. I el 2014, al Teatre del Raval, de la mà de la directora Empar López, es va estrenar un musical homònim també inspirat en ella.