Entendre-hi + amb la història

Putin i els idus de març | + Història

A l’època romana del dia 15 de març se’n deia els Idus de Març, una jornada que ha passat a la història per l’assassinat de Juli Cèsar. Shakespeare en va fer una obra, on parla de les inesperades conseqüències de matar un dictador.

Vladimir Putin s’ha convertit en l’enemic públic número u. La figura d’un president rus sense escrúpols que inicia una guerra per expandir els seus dominis encaixa com anell al dit en l’imaginari col·lectiu occidental creat a base de novel·les i pel·lícules d’espies. I si la realitat seguís la lògica de la ficció, el desenllaç hauria de ser el d’una intervenció d’alta precisió per eliminar-lo. Aquí es poden imaginar diverses opcions: des d’un agent infiltrat fins a una conspiració interna que culmini amb un cop d’estat i la deposició de Putin. De fet, tant la premsa europea com la nord-americana han parlat molt d’aquesta qüestió al constatar que l’intent d’invasió d’Ucraïna es convertia en una crisi internacional similar a episodis com la crisi dels míssils de Cuba de 1962; on es va vorejar el precipici d’una Tercera Guerra Mundial, igual que està passant aquestes setmanes a l’Europa Oriental. Com si el fet de suprimir Putin de l’equació fos la solució a tots els problemes. La idea que assassinant el dictador de torn s’acaben els problemes és tan antiga com irreal. Ja que som 15 de març val la pena recordar el cas de Juli Cèsar.

Tal dia com avui del 44 aC. va morir assassinat per un grup de senadors que temien que restaurés la monarquia. Juli Cèsar s’havia fet amb el poder després de vèncer els seus adversaris entre el 49 i el 46 aC. Aquell any el Senat li va concedir el títol de dictador per una període de deu anys. Les lleis romanes contemplaven l’opció de lliurar el poder absolut a un sol individu per fer front a circumstàncies excepcionals, però sempre per un temps limitat. Mai, però, s’havia acordat que fos per una dècada. No content amb això, quan feia dos anys que ocupava el càrrec, Juli Cèsar es va fer nomenar Dictador Perpetu. Això va provocar molt neguit entre un grup de senadors, que temien que allò fos el final de la República i el retorn a la monarquia.

Aquest és un dels episodis més coneguts de la història, en bona part gràcies a l’obra de William Shakespeare. Per escriure-la, el dramaturg es va basar en els textos de Plutarc, que acabaven de traduir-se a l’anglès per primera vegada. Com han fet notar els estudiosos d’aquesta peça teatral, l’autor no es va limitar a una exposició dels fets, sinó que va voler incloure una sèrie de reflexions contraposant la figura de Juli Cèsar a la del líder dels conspiradors, Gai Cassi. El primer escolta els advertiments que li fa Espurina, l’endeví encarregat d’interpretar la voluntat dels déus a través dels sacrificis animals que es feien diàriament. “Guarda’t dels idus març” li recomana quan no troba el cor del bou que acaba de sacrificar entre les entranyes de l’animal mort. Al mateix temps, Calpúrnia, l’esposa de Cèsar, també té somnis que presagien mals auguris. Li suplica que no assisteixi a la reunió prevista amb els senadors, perquè intueix que la seva vida corre perill. Inicialment el protagonista sembla que escolta els precs de la seva dona, però conscient del càrrec que ostenta decideix assistir-hi i troba la mort, cosit a punyalades.

El Gai Cassi que surt a l’obra no creu en aquella mena de coses i només confia en l’acció dels homes. Per això està convençut que amb la desaparició de Cèsar, també ho farà la tirania i Roma recuperarà la llibertat. Però el desenllaç va ser una mica diferent i es van produir una sèrie de fets totalment imprevistos. El primer fou que el poble de Roma va plorar la mort del dictador assassinat i l’elevà a categoria de divinitat i, el segon, que es va iniciar una ferotge lluita pel control del poder. Inicialment se’l van repartir Lèpid, Marc Antoni i August, net-nebot de Cèsar, que l’havia designat hereu universal. En aquell triumvirat de seguida hi van haver conspiracions i traïcions que van desembocar en una guerra civil. Finalment August va aconseguir imposar-se i, a partir d’aquell moment, començà la Roma Imperial.

Shakespeare, doncs, amb la seva peça teatral ens adverteix que les decisions no sempre tenen l’efecte que hom desitja, perquè tot i que la voluntat dels assassins de Juli Cèsar era restituir la llibertat, van acabar propiciant l’aparició d’un sistema encara més autocràtic governat per un emperador.

Notícies relacionades

Els últims moments del dictador

“Tu també, Brutus?” és la frase més famosa associada a la mort de Juli Cèsar. En realitat és una llicència literària de Shakespeare, inspirada per textos clàssics que recullen les darreres paraules del personatge. Ara bé, hi ha autors com Plutarc que sostenen que no va dir ni piu, només que es va tapar la cara perquè no li desfiguressin amb les ganivetades.

Temes:

Guerra Rússia - Ucraïna Vladímir Putin

Inicia sessió 0 Comentaris

Matar Putin, ¿és aquesta la solució al conflicte amb Ucraïna?

Aquests són els 15 reactors nuclears que té Ucraïna

Amenaça nuclear russa: ¿un perill real o un deliri de Putin?