Semblava tan bonic: llibres per entendre les trampes del món digital

«Cada vegada que utilitzem un algoritme, especialment un de gratuït, hem de preguntar-nos sobre els propòsits ocults. ¿Per què aquesta ‘app’ m’està donant tot això gratis? ¿Què fa realment aquest algoritme? ¿És un intercanvi amb el qual estic còmode?», escriu Hannah Fry a ‘Hola mundo. Cómo seguir siendo humanos en la era de los algoritmos’ (Blackie Books), l’assaig en què l’autora britànica posa en guàrdia contra l’imperi de l’algoritme: aquest on l’home s’endinsa dòcilment, sense qüestionaments. Les preguntes de Fry podrien ser un resum del gruix d’aquest tipus de literatura: sembla bonic, però no ho és. Sempre hi ha alguna cosa darrere, i és de ciutadans responsables saber què és.

És possible que qui millor sàpiga d’això sigui el francès Éric Sadin, autor d’una obra consistent en què es denuncien els excessos, perills i interessos ocults del món digital. Seves són, per exemple, ‘La inteligencia artificial o el desafío del siglo’ i ‘La silicolonización del mundo’, totes dues editades en castellà per Caja Negra. A ‘La silicolonización del mundo’, Sadin no només assenyala que Silicon Valley és abans que res un esperit colonitzador que s’escampa pel món de variades formes (el filòsof francès diu que les ‘start-up’ són l’avançada de la colonització), sinó que aquest esperit li ha arrabassat a la major part de la gent la seva sobirania individual. Som titelles. Sadin escriu: «No només hem d’afirmar en veu alta i clara ‘heu arribat massa lluny’, sinó sobretot, ‘no traspassareu aquest límit’. No el creuareu perquè fer-ho ens arrossegaria cap a una quantificació generalitzada, una mercantilització integral de la vida i una organització algorítmica de la societat».

És qüestió d’obrir els ulls i de pensar en el futur. Si en tan poc temps la tecnologia ha avançat tant i s’ha imposat de forma tan abassegadora, ¿què pot passar en els pròxims 50 anys? Està en joc això, el futur de l’home, i ho assenyala des del títol ‘La lucha por el futuro humano’, de Jeremy Naydler (Atalanta), un volum que denuncia que l’amenaçat és l’humà en si mateix; de fet, el que és humà, que és el seu ingredient principal. Els interessos corporatius són l’únic nord de les empreses que estan executant la gran metamorfosi, així que no poden portar res col·lectivament bo. La millor manera de fer-los front, diu Naydler, és tornant als valors essencials de l’humà. La lectura al revés és la que importa: la revolució digital està desposseint l’home de la seva humanitat.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

En la mateixa línia abunden llibres com ‘La nueva edad oscura’, de James Bridle (Debate), ‘Framers. La virtud humana en la era digital’, de Kenneth Cukier i Viktor Mayer-Schönberger (Turner) o ‘¿Te va a sustituir un algoritmo?’, de Lucía Velasco (Turner), mentre que d’altres com ‘Irresistible. ¿Quién nos ha convertido en yonquis tecnológicos?’, d’Adam Alter (Paidós), ‘Clics contra la humanidad. Libertad y resistencia en la era de la distracción tecnológica’, de James Williams (Gatopardo Ediciones), o ‘Anestesiados’, de Diego Hidalgo (Ariel), tenen en comú que indaguen en els mecanismes que permeten que un percentatge elevat de la humanitat es trobi ara mateix en estat d’acrític embadocament davant la revolució dels aparells.

Al final, el que proposen tots aquests llibres i els seus autors és que hi exercim un mínim de resistència. Concretament en parla ‘Resistencia digital’, del col·lectiu Críptica (Descontrol), la contraportada de la qual avisa: «Hem convertit l’‘smartphone’ en el principal mitjancer que ens posa en contacte amb el món: pràcticament la totalitat d’activitats humanes es troba en via de fer-se a través d’una aplicació». Quina por.