La gran mentida del ‘detox’

Aquesta mena d’obsessió que es pregona a les xarxes per purificar l’organisme i perdre els quilos guanyats per Nadal parteix de la perillosa i falsa afirmació que s’han de compensar els excessos. Ni una cosa ni l’altra. Lamentablement no hi ha aliments que desintoxiquin ni aliments que aprimin, però per sort, tampoc són necessaris.

«El cos humà compta amb un sistema ‘detox’ propi. Són òrgans com el fetge i els ronyons els encarregats de portar a terme aquesta funció. Un batut o uns suplements no desintoxicaran gens», assegura la portaveu i membre de la Junta del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), Mireia Cabrera. «Tampoc hi ha cap evidència científica que aquest suposat procés de desintoxicació sigui necessari», afegeix Cabrera.

Estratègia de màrqueting

Tot i així, la idea que prenent sucs i batuts es pot perdre pes ràpid i depurar l’organisme, resulta atractiva per al màrqueting dels productes de dieta. ¿Com no ho ha de ser un te que promet ajudar a perdre pes? Beure’l és més fàcil que entrenar i dedicar temps a canviar d’hàbits per fer-los més saludables. Lamentablement, la indústria es val d’aquests eslògans per vendre i malgrat que molts professionals dediquen el seu perfil públic de les xarxes socials a desmentir aquesta mena d’afirmacions, també són molts els que accepten aquestes tesis i cauen en l’atractiu engany.

Les dietes miracle i, de la mateixa manera, les seves germanes petites les dietes ‘detox’, resulten bastant perilloses per qui les porta a terme. «Les dietes a base de batuts, sucs i caldos, són bàsicament règims tan hipocalòrics que no aporten els requeriments necessaris a l’organisme», assegura Cabrera. «De la mateixa manera passa amb els suplements ‘detox’, majoritàriament diürètics. El seu consum provoca una pèrdua de pes, però atenció, no és greix el que es perd, sinó aigua. Bàsicament ens deshidraten», afegeix Cabrera.

Efectes nocius al cos

Mantenir aquest tipus de dietes tan baixes en calories i nutrients durant llargs períodes de temps provoca seriosos danys tant físicament, plasmats en multitud d’informes i estudis, com psicològicament. «Hi ha casos documentats d’afectació hepàtica i hipoglucèmies a causa d’aquesta mena de dietes», explica Cabrera. Per no parlar, a més, del temut efecte rebot. «El fet de no canviar els hàbits que van fer agafar aquest pes, i la reducció del metabolisme provoquen que un cop es deixi de banda aquesta dieta el pes es recuperi ràpidament», assegura Cabrera. A més, una dieta tan baixa en calories és gairebé impossible de mantenir a llarg termini.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Cada vegada que es restringeix la ingesta de nutrients, i sobretot quan es fa de forma dràstica i severa, el metabolisme s’adapta reduint-se. Davant la falta de nutrients i el dèficit calòric tan dràstic a què és sotmès, el cos té una sèrie de canvis per mirar de fer front al «perill». En aquesta situació, per la ingesta tan limitada de calories i la caiguda en picat de les reserves energètiques, en un primer moment es dona una notable pèrdua de pes, però després el cos inicia una economització de les reserves anomenada adaptació metabòlica. En aquest estat, l’organisme entra en una mena de «mode estalvi» i alenteix el metabolisme.

D’altra banda, es poden quantificar també danys psicològics d’aquest tipus de dietes. «Es tiren endavant amb l’expectativa de perdre pes o guanyar salut, però aquestes aspiracions són infundades i no són reals», assegura Cabrera. Aquestes aspiracions no es compleixen i acaben portant la persona a tenir una profunda frustració i castigar-se per no haver aconseguit una cosa que realment mai va ser factible. Una actitud que en algunes ocasions s’encalla i acaba desenvolupant Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). A més, consumir tan poques calories fa que es passi gana, i això té implicacions en l’estat d’ànim. Inevitablement augmenta la irritabilitat, la falta de concentració i l’apatia.