Després del fiasco al Congrés

Junts s’obre a facilitar el decret d’habitatge del Govern si permet desgravar les hipoteques

Junts s’obre a facilitar el decret d’habitatge del Govern si permet desgravar les  hipoteques

José Luis Roca

3
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Dues setmanes després que el 'no' de Junts tombés el decret d’habitatge aprovat pel Govern, i que incloïa una pròrroga dels lloguers de dos anys i un topall a la pujada anual de preus del 2%, els postconvergents s’obren a donar suport a un nou text. No obstant això, posen com a condició que s’hi contemplin les principals mesures del seu pla de xoc alternatiu, presentat com a proposició no de llei al Congrés a mitjans d’abril, i que passen per deduccions fiscals per la hipoteca o pel lloguer.

Fonts del partit descarten obrir una negociació amb l’Executiu central —no ho fan formalment des de la ruptura de les relacions a l’octubre—, però sí que assenyalen que estudiaran un nou reial decret si inclou aquesta petició. Els postconvergents han establert des de fa mesos una mena de diàleg indirecte amb el Govern. No hi ha contactes com a tals, però presenten les seves propostes i esperen que l’Executiu les inclogui en els seus textos per validar-los. Així va passar, per exemple, amb el pla de xoc per la guerra a l’Iran.

Junts planteja ara que es pugui desgravar un 15% de la hipoteca cada any, fins a un màxim d’11.630 euros, una mesura que a Catalunya va estar en vigor fins al 2013. Serien deduïbles les quotes del préstec, els interessos, les assegurances obligatòries i altres despeses vinculades. Aquesta deducció es podria aplicar a un sol habitatge, sigui l'habitual o un pis llogat com a residència habitual, però no d’ús turístic ni temporal. Segons els postconvergents, aquesta mesura tindria un cost per a l’Estat —derivat de la pèrdua d’aquests ingressos— de 2.500 milions a l’any. Un cost que, segons la formació, seria "assumible".

Pel que fa al lloguer, el partit liderat per Míriam Nogueras a Madrid planteja que aquells que ingressin menys de 33.007,20 euros anuals també puguin accedir a una rebaixa del 15% del que paguen pel seu domicili habitual, igualment amb un màxim d’11.630 euros a l’any. Així mateix, podrien fer el mateix aquells que ingressin diners en un compte bancari pensat específicament per comprar o rehabilitar un primer habitatge habitual. La deducció seria igualment del 15% dels diners aportats, amb el mateix màxim, i s’hauria d’utilitzar per comprar o reformar la llar en un termini màxim de quatre anys.

Inicialment, la proposta de Junts ja va xocar amb el criteri de Sumar, que va considerar que els incentius fiscals eren "injustos". Tanmateix, la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, es va obrir el cap de setmana passat a estudiar la proposta. En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies, Rodríguez va assegurar que els incentius fiscals podien ser una "oportunitat" per abaixar el preu dels immobles.

La situació actual

Notícies relacionades

Actualment, a Catalunya, ja existeix una rebaixa fiscal per lloguer d’habitatge habitual, que permet desgravar el 10% de les quantitats pagades. Tanmateix, només se’n poden beneficiar els menors de 35 anys, qui hagi estat a l’atur durant almenys 183 dies al llarg de l’any de la declaració de la renda, les persones amb una discapacitat igual o superior al 65% o les persones vídues majors de 65 anys. A més, és imprescindible no superar els 30.000 euros de base imposable en declaració individual —45.000 en cas de fer-la conjunta—, que l’habitatge constitueixi la residència habitual i que el contribuent consti com a titular del contracte de lloguer.

En el cas de les hipoteques, només poden deduir-se un 15% de la quantitat abonada els qui van signar el préstec abans de l’1 de gener de 2013, quan es va eliminar aquest avantatge. És així a Catalunya, tot i que hi ha altres comunitats que sí que compten amb beneficis fiscals autonòmics per a aquests casos.