Entendre + el fitnes
Nadal i ansietat: saltar-se la dieta és ‘bo’
Saltar-se la dieta per Nadal no fa que es perdi tot el progrés de la resta de l’any
Torró, garrí, alcohol, canelons... Malgrat que molts els esperen des del gener passat, aquests aliments poden provocar sentiments oposats en algunes persones. Sobretot als que estan acostumats a portar dietes molt restrictives o tenen objectius de pèrdua de pes molt seriosament marcats. Però saltar-se la dieta per Nadal és ‘bo’.
Tant és així, que aquest canvi de rutina pot arribar a ser una font d’ansietat per a algunes persones que viuen la resta de l’any esforçant-se per cuidar-se i no conceben la possibilitat d’arruïnar en poques setmanes tot el progrés. És comprensible, però no és del tot correcte. De fet, al contrari del que podria semblar, desconnectar té la capacitat de fer que es torni amb més força a perseguir l’objectiu i permet aclarir la ment i agafar forces, però moltes vegades, el cap ens juga males passades i complica aquest procés. Tant, que per a algunes persones les festes nadalenques es converteixen en un pic d’estrès emocional i d’ansietat molt elevat.
Ansietat per Nadal
L’ansietat és una activació física i mental que es produeix quan hi ha circumstàncies tant pròpies com alienes que el subjecte no pot controlar. Per a algunes persones, generalment gent que està portant a terme una dieta estricta per reduir pes, els àpats nadalencs en què no podrà controlar la ingesta calòrica es converteixen en una d’aquestes circumstàncies que s’escapen del seu control i causen ansietat. «En general les persones que tenen tendència a patir d’ansietat en aquestes èpoques són gent que segueix dietes molt restrictives o que té alguna dificultat d’acceptació amb la mateixa imatge i el pes», assegura Josselyn Sevilla, psicòloga sanitària de l’Institut Claritas. «Seguint aquesta tendència, són persones que en moltes ocasions segueixen dietes d’internet, molt restrictives, que acaben generant una concepció errònia del que significa cuidar-se», explica. En la majoria de casos és subjacent un problema de base, però no és condició ‘sine qua non’ per patir pel menjar.
En aquests casos, per a aquest tipus de persones, fer àpats fora de l’estipulat a les seves dietes implica un desastre. «Desviar-se una mica dels resultats i objectius és per a ells destructiu. En gran manera això es deu a la falta d’informació i d’ajuda professional», assegura. Aquest estat d’ansietat, d’angoixa i malestar psicològic pot acabar per crear una mala relació amb el menjar i impedeix disfrutar d’altres aspectes clau de les festes.
Els compromisos, els dinars fora de casa i els sopars amb amics i companys de feina, poden fer desquadrar els plans, però no cal que arruïnin tot el procés. Objectivament, les festes nadalenques es redueixen a unes 6 o 7 cites ineludibles a les quals qui més qui menys acaba per assistir. Set àpats fora de la dieta no faran malbé els anteriors mesos de treball. Sempre que n’hi hagi hagut. També cal ser realista amb un mateix.
Llums vermells
«Igualment hem de tenir en compte que el pes no és un mesurador fix ni indiscutible, que fluctua, i que estar saludable o complir l’objectiu pot passar per guanyar cert pes i perdre’l després», explica Sevilla. «De fet, tenir aquesta sèrie de pensaments ja hauria d’encendre alguns llums vermells i fer-nos veure que necessitem ajuda, tant d’un nutricionista o entrenador, com potser psicològica, per deixar de sentir aquesta ansietat», afegeix la psicòloga.
Més enllà del que podem fer cada un per nosaltres mateixos, també és important saber actuar quan veiem algú que s’ho està passant malament. «Sempre cal mirar de fer-li veure que les coses són relatives i que no és tan greu, així com desviar l’atenció dels àpats per centrar-la en la família, el moment o les reunions, per exemple», aconsella. És habitual viure escenes de pressió o qüestionaments cap a les persones que prenen una actitud diferent davant el menjar en aquestes dates, però posar el focus en elles i els seus errors o actituds, no ajudarà a solucionar els seus problemes amb les calories, sinó potser contribuirà a reforçar un sentiment de vergonya i culpa per no menjar com els altres. Si hi ha una preocupació, és positiu acostar-se a la persona i interessar-se pel seu estat sense pressionar. Tractar els trastorns alimentaris amb naturalitat, ajuda a prendre’n consciència, però això no ha de convertir-se en un assenyalament de la persona ni s’hauria de parlar des d’una perspectiva que l’altre fa les coses de forma incorrecta. «Una bona manera d’ajudar és contribuir que aquesta persona se senti partícip del moment present i deixi de banda l’obsessió amb el menjar», insisteix.
Al final, és important ser conscients que el Nadal és una època de l’any i simplement tornant a la rutina després dels excessos i reprenent hàbits saludables recuperarem l’estat anterior. És molt important no mirar de compensar aquests excessos amb restriccions o dietes miracle perquè seria contraproduent i sol comportar el temut ‘efecte rebot’.
Tornar a la rutina
Notícies relacionadesEl gener és el mes dels propòsits, dels nous començaments i, en moltes ocasions, de la frustració. De res serveix estrènyer-se el cinturó amb el menjar, restringir tots els capricis i matar-se al gimnàs si aquesta actitud dura tan sols un parell de setmanes. És molt més efectiu, i recomanable, dissenyar un pla d’acció si és el que realment es vol i acudir a professionals per fer-ho d’una manera que sigui fàcil de complir i tirar endavant.
Aquesta serà la clau que la resta de l’any es pugui transigir en ocasions com el Nadal, les vacances o fins i tot de tant en tant perquè sí. La bona salut i la bona forma física van de la mà de l’‘hàbit’, per això cuidar-se diàriament, entrenar-se habitualment i ser conscient del que es menja han de ser hàbits tan quotidians com rentar-se les dents. Aquesta és en realitat la clau de l’èxit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
-
Ofert per
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- Catalunya es proposa integrar la immigració barri a barri
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Benestar i ocupació I ara, salut mental a la feina
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic