Club Entendre + Animals i plantes

Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya

A l’arribar les pluges de la tardor, és comú trobar persones que, cistell al braç, acudeixen als boscos a passejar i omplir els seus cabassos de bolets. No obstant, cal anar amb compte, perquè algunes espècies són tòxiques i molt perilloses.

Prova d’això són les centenars d’intoxicacions que es produeixen cada temporada per desconeixement o confusió amb espècies comestibles similars.

La norma bàsica per evitar patir una intoxicació, que en alguns casos pot ser fins i tot mortal, és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap dubte. «Només es pot agafar un bolet si un està 100% segur de quina varietat és i si és comestible», assenyala el biòleg Andrés Valverde, membre de la Societat Catalana de Micologia, que afegeix que, en realitat, l’ideal i «ecològicament sostenible és no tocar cap bolet si no tenim un interès culinari o científic en ell».

Conèixer les espècies

Valverde insisteix en la necessitat de conèixer les espècies de bolets o, en el seu cas, d’anar amb algú que les conegui, ja que és fàcil confondre les varietats comestiblesamb algunes de tòxiques que, tot i que no tenen per què provocar la mort, sí que causen indigestió i fins i tot vòmits.

Per exemple, algunes varietats de rovelló, com el pinetell, «pot confondre’s amb el rovelló de cabra pelut, que és tòxic.» Un expert el diferenciarà al mirar la part de sota del bolet. I els rossinyols es confonen comunament amb la gírgola d’olivera, «una espècie bastant tòxica, tot i que sense arribar a ser mortal», conclou Valverde.

«La gent s’assessora a través de les xarxes socials», continua, «i això té un risc molt elevat, perquè determinar de quina espècie es tracta a través d’una foto és complicat i no és aconsellable, perquè perd detall», afirma Valverde. «Fins i tot un bolet tallat perd matisos», afegeix.

Simbiosi amb els arbres

Notícies relacionades

Valverde assenyala que els bolets «viuen en simbiosi amb els arbres a través d’ectomicorrizes». De fet, l’etimologia grega de ‘micorriza’ ve de ‘mýkēs’ (fong) i ‘rhiza’ (arrel), és a dir, la connexió que moltes espècies de fongs estableixen amb les arrels dels arbres. Per tant, els bolets són organismes que proporcionen amplis beneficis a la planta perquè li subministren nutrients i «sals minerals», i proporcionen múltiples serveis ecosistèmics als boscos.

A Catalunya, hi ha gran tradició d’agafar bolets i els boletaires omplen els boscos en temporada per caçar els bolets comestibles més comuns que, segons Valverde, són:

Rovelló (‘Lactarius sanguifluus’)

Potser és el més conegut a Catalunya, per ser el més comú. Anomenat també pinetell o esclata-sang segons les zones, creix en les pinedes o coníferes; per això és tan abundant en zones mediterrànies. Tot i que hi ha molts tipus de rovellons, es caracteritzen per tenir un barret, carnós i trencadís, i un ataronjat que es torna verd quan es toca. Si hi ha pluges, es poden trobar a finals d’estiu i fins que arriben les gelades o el fred de l’hivern. Els exemplars poden arribar a mesurar fins a 16 cm.

Cep (‘Boletus edulis’)

També conegut com a bolet carbassa o bolet de carbassa, és un bolet de grans dimensions el barret dels quals pot mesurar entre 7 i 20 centímetres de diàmetre, i el peu pot arribar a la mateixa altura. Té el barret en forma de paraigua, de color marró clar i de textura esponjosa. La superfície té rugositats i és viscosa. El peu és de color robust, de color marró més claret que el barret. Igual com succeeix amb els rovellons, sol trobar-se en boscos amb pins. Però els ceps, bolets carbassa, edulis... són bolets que s’adapten a una gran quantitat de terres, com castanyers, roures o faigs. Aquesta facilitat de creixement és sens dubte una de les causes de la seva popularitat.

Rossinyols (‘Cantharellus cibarius’)

De carn blanca i compacta, té forma de copa, a la qual cosa fa referència el seu nom llatí ‘Cantharellus’. No obstant, el color que presenta no és característic, perquè depèn de com sigui el terreny on creix, tot i que sol anar entre el groc blanquinós fins i al taronja. El barret varia molt de mida i pot arribar a mesurar de 6 a 10 cm. Es troba amagat en la fullaraca i en fagedes, castanyedes, rouredes, alzines i rebolls. També pròxim a estepes i falgueres i en menor mesura en coníferes, tot i que depèn molt de la zona.

Llengua de bou (‘Hydnum albidum’)

Bolet completament blanc i amb unes rugositats que recorden a l’aspror d’una llengua, pot anar adquirint un to negrós amb el pas del temps una vegada tallat. El barret sovint té forma de núvol i tant aquest com el peu són molt trencadissos. Creix en terrenys calcaris i humits, generalment en zones escarpades. És un bolet que surt a la tardor avançada i, com que és de desenvolupament lent, es pot arribar a trobar fins i tot al març en cotes baixes.

Trompetes de la mort (‘Craterellus cornucopioides’)

Deuen el seu nom a la seva curiosa morfologia, semblant a un embut buit per la part central. Té un barret fràgil i ondulat de color sempre molt fosc: gris cendra, negre blau... Creix des de finals de l’estiu fins a finals de la tardor en zones de terra humit, en boscos de fajos o roures. Es poden trobar sobretot si hi ha molsa i fulles caigudes i solen créixer en grans quantitats.

Carlets (‘Hygrophorus russula’)

També denominats escarlets o escarlates, es caracteritzen per tenir un barret de 5 a 10 cm i de colors rosa porprat i taques vinoses, en què es pot apreciar perfectament la seva viscositat, sobretot en temps humit. És un bolet que es troba sota frondoses com les alzines, però també roures o faigs. I sol créixer en grups nombrosos.

Club Entendre + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO

Al Club Entendre + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO som amants dels éssers vius i ens interessa tot allò que hi està relacionat. Aquí t’explicarem tot el relacionat amb les teves mascotes i com treure el màxim profit de les teves plantes, sempre des d’un punt de vista ecològic i sostenible. És molt fàcil unir-se al club. Registreu-vos a Entre Tots i escriviu-nos per explicar-nos les vostres inquietuds o compartir les vostres experiències.

Temes:

Alimentació

Inicia sessió 0 Comentaris

El Reishi: per a què serveix el ‘fong de la immortalitat’ gairebé desconegut a Espanya

Conèixer les espècies

Simbiosi amb els arbres

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Club Entendre + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO