Joves i ‘botellon’: ¿alguna cosa més que ganes de festa?

Malestar

Carles Feixa, catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat Pompeu Fabra especialitzat en l’estudi de cultures juvenils, diu que el que va passar fa dos dissabtes podria haver sigut interpretat, al principi, com el que els antropòlegs anomenen «un ritual de passada», el tipus d’activitat que assenyala la transició d’un estat a l’altre. «Però el fet que la situació es repeteixi crec que mostra, més enllà del cansament i la necessitat de relacionar-se amb iguals, que en els joves és fonamental, una queixa implícita per l’atac continu que ha viscut la joventut durant la pandèmia. I més enllà, a llarg termini, probablement una rebel·lió simbòlica davant la triple crisi que viuen: econòmica, sanitària i climàtica». No són només ganes de sortir de festa, diu Feixa: és l’expressió d’un malestar. «Ens hem equivocat en el paper que hem atribuït a la joventut en aquesta pandèmia», diu.

La mort

També ocupa la paraula «rebel·lió» el psicòleg relacional i professor de la Universitat Oberta de Catalunya Enric Soler, que diu que en els ‘botellons’ estan explotant descontentaments relacionats amb la pandèmia (la «repressió dels drets fonamentals en termes de toc de queda, confinament...»), d’altres que no («no oblidem que és la generació sense perspectives», diu), més una cosa relacionada amb el fet d’haver sigut presentats per primera vegada a la dama de negre. «Aquesta pandèmia ha suposat un trànsit d’un paradigma a un altre en molts sentits, entre els quals la relació dels joves amb la mort», explica. «Quan un és més gran ja ha pensat en la seva pròpia mort, mentre que el jove dona per fet que és etern. La pandèmia els ha fet saber que no ho són i els ha obligat a plantejar-se una cosa que no s’havien plantejat. Per a un jove, no deixa de ser traumàtic». «De manera que –continua– surten per evadir-se de coses que no poden suportar: no poden suportar pensar que són mortals, no poden suportar que les seves perspectives econòmiques són extraordinàriament pobres i no poden suportar el paternalisme polític.

Ignorats

Parlant del malestar dels joves amb el sistema, Feixa crida l’atenció sobre un altre fet que considera important, i és que han sigut ignorats per complet en el planejament del futur post-Covid. «La paradoxa és que a aquesta Next Generation de què parla el pla de reconstrucció de la Unió Europea no se li consulta per res sobre l’ús dels recursos que arribaran, malgrat que serà sens dubte la principal afectada per les retallades que venen». Si se la continua ignorant i culpabilitzant, diu, aquests «rebrots» es poden convertir en una crisi permanent. «Però també poden buscar-se maneres intel·ligents d’involucrar els joves en la reconstrucció socioeconòmica que s’acosta. La joventut pot aportar una creativitat tecnològica i cultural més gran que altres grups d’edat, que és un recurs imprescindible per als programes de reconstrucció que es posaran en marxa».

L’alcohol

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

En qualsevol cas, no s’ha d’oblidar que no es tracta de joves que surten al carrer expressament a protestar: surten a divertir-se i a beure. A fer ‘botellon’. «Llavors, ¿quina funció té l’alcohol en aquests ‘botellons’?», es pregunta Soler. «La saviesa popular ho diu clarament: l’alcohol serveix per oblidar. L’alcohol desinhibeix i permet desconnectar del fet que t’hagin obligat a pensar en la teva pròpia mort, per exemple. I una altra cosa. La societat s’ha sentit tan controlada durant aquesta pandèmia que l’ésser humà necessita una certa dosi de descontrol, i l’alcohol fomenta el descontrol». Tant Soler com Feixa consideren un error de les administracions que els locals d’oci segueixin tancats. Almenys celebrarien, beurien i s'esbravarien en un entorn controlat.

O bé: res

O bé tot això no és més que joves amb ganes de divertir-se després d’un any dur. És el que diu Manuel Delgado, catedràtic d’Antropologia Urbana de la Universitat de Barcelona, que taxativament conclou: «No fa falta cap explicació sociològica profunda. Volien sortir i han sortit». «No han celebrat el final de l’estat d’alarma contínua, sinó el final de la pandèmia. La sensació ambiental és que això ja s’ha acabat i que el perill pràcticament s’ha dissolt. Quan hi ha hagut aquesta sensació, i més entre els joves, que són els que menys sensació de risc tenen, ja que simplement han sortit, i ja està».