Entendre-hi + amb la història

El cognom del príncep Felip

La monarquia britànica sembla immutable al pas del temps, però el cert és que sempre ha tingut prou habilitat per adaptar-se a les circumstàncies. El que convingui per sobreviure.

El cognom del príncep Felip
Es llegeix en minuts

Des que es va comunicar la mort del marit de la Reina d’Anglaterra, la notícia ha tingut tanta presència mediàtica que, per un moment, va semblar que vivíem sense pandèmia. Qui més qui menys ha fet algun comentari segurament perquè, gràcies a The Crown, és un d’aquests personatges que els seguidors de la sèrie senten com si el coneguessin una mica més. No obstant, des del punt de vista del que es podria dir Gran Història, la seva figura quedarà arraconada en un discret segon pla, coherent amb el rol exercit en vida.

Ara bé, això no vol dir que la seva trajectòria i les seves arrels no siguin útils per adonar-se que ni els estats ni les monarquies són institucions immutables. Al contrari, saben que han d’evolucionar i adaptar-se a les circumstàncies de cada moment si volen sobreviure al pas del temps. I per això tots els detalls compten, fins i tot el cognom.

Aquests dies només se cita el nom i el càrrec del mort: Felip, duc d’Edimburg. Però és interessant fixar-se en el seu llinatge. Especialment el matern. La seva família es deia Battenberg fins al 1917, quan el seu avi el va canviar per Mountbatten. Potencial espia

Felip, duc d’EdimburgBattenberg fins al 1917 Mountbatten. Potencial espiaEs deia Lluís Alexandre, havia nascut en territori austríac el 1854 i era el príncep de Battenberg. El 1868, a l’entrar a la Royal Navy, es va naturalitzar britànic. A partir d’aquell moment va fer carrera militar a la marina fins a arribar a almirall. Tot apuntava que es convertiria en el ‘First Sea Lord’ de l’Imperi Britànic, és a dir, el cap d’estat major de la marina. El problema va ser que va esclatar la Primera Guerra Mundial. Els imperis de l’Europa central eren l’enemic a abatre i en el clima bèl·lic, tant propici a la conspiranoia, tot aquell amb arrels germàniques es va convertir en sospitós de ser un potencial espia.

En aquest context no es va considerar oportú que Lluís Alexandre comandés les forces marítimes de sa majestat durant la contesa. No només això. El rei Jordi V li va demanar que renunciés als títols germànics i canviés Battenberg per Mountbatten. En contrapartida, el monarca el va nomenar marquès de Milford Haven. Això passava el 1917, només quatre anys abans que Felip arribés a aquest món.

La monarquia hel·lena

Lluís Alexandre s’havia casat amb Victòria de Hesse-Darmstadt, neta de la reina Victòria. El matrimoni va tenir quatre fills: dos nois i dues noies. Una d’aquestes, Alícia de Battenberg, va engendrar Felip el 1921 fruit del seu enllaç amb el príncep Andreu de Grècia, fill del rei Jordi I de Grècia. La monarquia hel·lena era relativament nova. L’havien promogut els britànics amb la intenció de pacificar la zona del Mediterrani balcànic i tenir un poder prou fort a la regió per actuar de contrapès davant la pressió de l’Imperi Otomà.

Com tota monarquia d’importància, la grega també tenia la seva vila d’estiu. I si una cosa tenen en comú els portadors de corona és un gust exquisit per escollir llocs idonis per a tal objectiu. Ells tenien un petit palau anomenat Mon Repos a l’illa de Corfú. Va ser allà on es va instal·lar Alícia mentre el seu marit dirigia les tropes contra els veïns a la guerra Grecoturca que hi va haver entre el 1919 i el 1922. Aquesta és la raó que Felip nasqués allà i va ser la incapacitat militar del seu pare la que els va obligar a haver d’abandonar l’illa molt de pressa. Els generals hel·lens responsabilitzaven el príncep Andreu de la derrota contra els turcs.

Notícies relacionades

De fet, el 1924 a Grècia es va proclamar la república. El nou règim va durar fins al 1935, quan la monarquia va recuperar el tron. Aquell mateix any un altre britànic, Gerald Durrell, arribava a Corfú amb la seva família. El naturalista i escriptor va deixar testimoni de la seva experiència grega a diversos llibres. El més famós és ‘La meva família i altres animals’, un títol que, tenint en compte el que es va sabent de la biografia de Felip d’Edimburg, famós pels seus comentaris racistes i sexistes, també hauria pogut servir per batejar la sèrie que retrata la vida dels residents al Palau de Buckingham.

Els Windsor, també

Temes:

Regne Unit