tots amb els bars
Vicens Bueso: «Si tanca l'escola del costat, em moro»
El propietari del badaloní Can Joan sobreviu convertint el bar en un negoci de menjar per emportar gràcies als clients d'un centre educatiu pròxim
zentauroepp55513872 supervivientes restaurantes201021111445
Vicenç Bueso, el propietari del bar Can Joan, té un negoci molt especial. El seu pare el va crear el 1974, en una petita placeta, al costat del Col·legi Cultural de Badalona. Juntament amb seva germana, Bueso s’ha encarregat que el seu establiment sigui un imprescindible del dia a dia dels veïns del barri, i dels professors, famílies i alumnes de l’escola, que cuida com si fossin de la seva família. Amb les noves restriccions ha adaptat el bar per convertir-lo en un negoci de bocates i beguda per emportar. I, de moment, està aconseguint mantenir-se a la superfície sense ertos, ni acomiadaments.
¿Per què ha decidit obrir? Per intentar-ho que no quedi. S’ha de fer el possible perquè quadrin els números. Per això he canviat la dinàmica de Can Joan. Ara tot és per emportar, tot de plàstic. Preparo bocates i begudes i la gent ho consumeix fora. Tot i que també és veritat que treballo la meitat.
¿Com calcula la compra de productes? Justament, abans d’aquestes noves restriccions, havia fet una compra bastant gran. Ara potser ha de llençar producte perible. No tinc tant client com per vendre-ho tot.
La seva clientela és molt concreta. Tinc un negoci molt especial. Els meus clients són molt més que això, són pràcticament família. Són els professors i les mares, pares, avis i oncles dels alumnes del Col·legi Cultural. ¡I hi ha 1.800 estudiants! A més, en aquesta placeta no hi ha cap altre negoci, amb la qual cosa, no tinc competència. Això sí: si tanca l’escola, em moro.
¿Ha reduït la jornada? Sí, una mica perquè no val la pena estar tan oberts com abans. Adaptar-se o morir, que diuen.
¿No s’ha plantejat el ‘take away’? No tinc prou infraestructura i tampoc crec que funcioni. Jo sé el que soc i fins on puc arribar. S’ha de ser realista.
¿Ha hagut de fer algun erto? Ni ertos, ni acomiadaments, afortunadament. Això és un negoci familiar fins i tot amb l’edifici: a dalt hi ha la vivenda de la meva mare i a baix hi ha el local de Can Joan. Ja no queden negocis així. Tot i que continuem pagant la hipoteca. Normalment treballo amb la meva germana, però ara ella s’està fent càrrec de la nostra mare, que és una persona dependent.
¿Què espera de l’Administració? Que siguin coherents i ens tractin com a adults. Nosaltres adoptem totes les mesures de seguretat, reduïm taules, ampliem distàncies... ¡fins i tot ens van felicitar els clients! Les institucions no haurien d’explicar les coses tan malament i no haurien d’imposar aquestes restriccions d’un dia per a l’altre.
¿Quines despeses necessita que li redueixin? Els tributs locals que depenen de l’Ajuntament de Badalona, per exemple. Jo pago 780 euros de terrassa. ¿Per què no ens fan un descompte? Crec que no s’està ajudant el ciutadà.
¿Quant temps calcula que podrà aguantar així? Uns tres o quatre mesos sense patir gaire. Això sí: sense sortir de casa i pagant tot el que s’hagi de pagar. Més enllà ja no ho sé.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
