Michael Kirkegaard: "Els protagonistes d'aquesta obra són els 947 alcaldes"

El mes de febrer passat, 947 paquets que contenien una carta, un pot de vidre i una etiqueta van sortir amb destí a tots els ajuntaments catalans. Es convidava alcaldes i alcaldesses a omplir el pot amb terra del seu municipi, etiquetar-lo i enviar-lo de tornada a Manresa. El Centre Cultural el Casino de la capital del Bages exposa fins al 23 de juny els pots rebuts, una biblioteca-arxiu de la terra diversa de Catalunya que porta la firma de l’artista danès Michael Kirkegaard.

Es diu gairebé igual que el filòsof danès més conegut: Soren Kierkegaard. ¿Alguna relació?

No, més enllà que els dos som de la zona de Copenhaguen, en el meu cas d’Amager, un barri humil de la capital.

¿I què fa al cor de Catalunya?

Soc escultor de formació i sempre he viscut en llocs que em funcionen en el terreny vital i creatiu. Als anys 70 vaig viure a Londres i San Francisco i el 2005 vaig venir aquí, coincidint amb un projecte que preparava sobre la declaració dels drets humans. Visc al camp, entre Manresa i Montserrat, perquè tenia cavalls i necessitava espai.

Els seus treballs estan molt vinculats a la terra.

La terra per a mi és un símbol de fertilitat i vida. “Ens hem d’enganxar a la terra, hem d’escoltar el crit de la terra”, deia Miró. Quan vaig arribar aquí no tenia ni idea d’aquesta terra, no parlava castellà, no sabia que existia el català i no entenia el conflicte amb Espanya. Estava totalment confús. Em sentia, si em permet, com una dona sota un burca, sense identitat.

¿I ja té les coses més clares?

No n’estic segur. Però soc una persona molt curiosa, no m’agrada viure en un gueto d’estrangers i m’encanta investigar la textura del meu nou país, la meva nova terra. Catalunya és casa meva ara i per fi em sento preparat per presentar aquest projecte, que per a mi és emocional.

¿Vostè va demanar personalment als 947 alcaldes que li enviessin terra del seu municipi?

No, és impossible fer un projecte d’aquesta magnitud com a artista particular, havia de ser una cosa més oficial. He tingut un recolzament enorme del Casino i la carta als alcaldes està firmada per l’alcalde de Manresa.

¿Van contestar tots?

Van contestar 600, que és un munt.

¿Li va enviar el seu pot l’Ajuntament de Barcelona?

No.

¿I el de Girona?

Tampoc, però en canvi el de Tarragona, sí. El sistema de comunicació als ajuntaments grans és més complex, però les portes continuen obertes. Els pots estan ordenats per ordre alfabètic en unes lleixes que estan fetes a mida perquè hi càpiguen els 947. És com una petita Catalunya i per a mi els protagonistes d’aquesta obra són els 947 alcaldes i alcaldesses.

La instal·lació es titula Enyorança. Catalunya avui, però la paraula Enyorança. Catalunya avuienyorança

El quadroLa masia de Miró o el poema L’emigrant de Verdaguer són símbols d’identitat catalana, però aquesta nostàlgia del passat per a mi ja no existeix. Cada minut és canvi, hem de mirar cap al futur i buscar solucions junts. Per això he ratllat enyorança i li he posat el subtítol Fertilitat en mode d’espera.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Els pots són a dins d’una reproducció d’una barraca de vinya, una construcció tradicional.

El passat protegeix el naixement del nou, aquesta fertilitat en mode d’espera. Sense barraca, a la intempèrie, no naixeria res.