Jaume Bofarull «Amb un lloguer moderat tries un bon llogater»

Als 86 anys, Jaume Bofarull continua vibrant amb l’administració de finques. Aquest doctorat intendent mercantil (homologat després a economista) porta gairebé tota la vida immers en l’assumpte de la vivenda. Tant, que és un dels veterans a qui el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida homenatjarà la setmana que ve per sumar mig segle a les seves files. Amb el plus que un dels seus fills compleix 25 anys en aquest planter professional i familiar, i l’altre amb prou feines li va al darrere.

-¿Com ha canviat la seva tasca en 50 anys?

-En essència un administrador de finques fa el mateix, només que ara la tecnologia facilita moltíssim els tràmits, tot i que per una altra banda cal estar molt al dia dels canvis normatius. I ara les inspeccions ITE obligatòries també suposa estar molt pendent dels edificis.

-Quan va començar, el tracte seria personalitzat i gairebé porta per porta.

-Sí, quan vaig fundar Finques Bosen amb el meu cunyat, els lloguers es cobraven moltes vegades a domicili, quan li anava bé al llogater. Ara gairebé tothom paga a través del banc. 

-Fa anys, un arrendatari podia ser per sempre...

-Podria dir que encara queden com un 8% de contractes antics dels indefinits. Però el cert és que solen ser vivendes en un estat pèssim perquè amb aquestes rendes tan baixes no es poden mantenir bé.

-Ens en vam anar fins a l’altre extrem amb els contractes de tres anys. ¿N’hi ha prou amb els cinc actuals?

-Això dona més seguretat a la part dèbil, però es corre el risc de frenar la fluïdesa del mercat, que menys propietaris vulguin llogar per aquest temps. I per a les empreses patrimonials són set anys. 

-¿No l’escandalitzen els preus actuals?

-Terriblement. La meva especialitat és la propietat vertical (on tots els residents són de lloguer). Però sempre recomano els meus clients –sense perjudicar-los– moderar una mica els preus per poder escollir un bon llogater. Hi ha perfils que compensen i donen més seguretat que buscar la renda màxima. I és bo fidelitzar un llogater que no dona problemes i paga bé.

-¿Què em diu de la morositat?

-Tot i que no s’ho cregui pràcticament no n’hem tingut en el centenar de finques que gestionem. La selecció prèvia és important.

Vostè ha viscut molts cicles econòmics. ¿Per què creu que els lloguers són ara més cars que mai a Barcelona?

-La meva opinió és que les administracions ho han fet malament. Fa dècades, hi va haver preocupació per l’alfabetització. Ara de gana no es mor ningú en aquest país, tot i que per desgràcia no tothom es pugui alimentar bé. Però en un altre dret com és la vivenda s’hi ha pensat poc. Perquè els preus no es disparin l’oferta ha d’estar molt per sobre de la demanda. I justament és el que no està passant.

-¿Què proposa sabent que Barcelona està encotillada i sense gairebé terreny lliure?

-Cal anar de la mà de l’àrea metropolitana i la segona corona, on els preus també han pujat molt. Les administracions han de requalificar terrenys sense ús, donant una petita quota urbanitzable als propietaris, una altra gran part als ajuntaments i una altra als promotors.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-Es nota que també va ser promotor i és de discurs liberal.

-Un pis està format per una cosa limitada, que és el solar, i il·limitada, que és la resta. Aquest últim beneficiarà moltes persones. Però el primer només a un i si té massa pes determinarà el preu. Opino que cal començar per abaratir el sòl i llavors hi haurà realment vivenda assequible que tregui pressió al mercat.