Gent corrent
Montse Rivero: «Els jardins tornen a ser essencials per a la salut»
Aquesta historiadora de jardins investiga la presència i la funció de les zones verdes a centres de salut mental.
fcasals47245692 barcelona 06 03 2019 montse rivero historiadora de jardin190309123517 /
Només creuar el reixat dels centenaris jardins de la Tamarita, el fullatge i els refilets esmorteeixen el rugit del trànsit procedent de la rotonda de l’avinguda del Tibidabo. Amb l’oïda agraïda, els pulmons acariciats per l’aire net i els ulls contents per la visió d’una prunera vermella en plena floració, la sensació de benestar és immediata. Fa 25 anys que Montse Rivero (Barcelona, 1961) fa classes d’història dels jardins i posa de relleu el patrimoni urbà verd, imprescindible per a la salut física i mental.
¿Els jardins han existit sempre?
Des que l’ésser humà comença a ser sedentari fa jardins, però no per plaer, sinó per cultivar plantes necessàries per a la vida quotidiana. Els jardins apareixen a Egipte i a Mesopotàmia més o menys alhora, cap a l’any 3000 aC.
Automàticament ens passen pel cap els jardins penjants de Babilònia.
Són els jardins que tothom coneix de nom i que s’han considerat una de les set meravelles del món clàssic. En canvi, no sabrem mai si van existir o no. Per mi és una bona metàfora: no sabrem mai si els jardins més coneguts van ser alguna vegada reals.
De molts jardins no n’han quedat rastre.
La investigació és complicada perquè sovint no existeix documentació oficial. Molts jardins s’han perdut i els que s’han conservat sempre estan vinculats amb el poder.
Fins que arriben els parcs públics.
Fa 25 anys que faig classes d’història dels jardins i quan més disfruto és a l’arribar al segle XIX. Com a conseqüència de la revolució industrial, neix el moviment higienista i les ciutats s’obren per crear parcs públics que tenen per objectiu higienitzar l’ambient contaminat per les fàbriques i oferir espais d’esbarjo als treballadors, que passen moltes hores reclosos. No obstant, amb el pas del temps les ciutats van anar oblidant aquest paper preventiu i purificador de la vegetació.
¿Quin va ser el primer parc públic?
El de Birkenhead, al costat de la ciutat anglesa de Liverpool, que data del 1843. El dissenyador del Central Park de Nova York, Frederick Law Olmsted, va venir a visitar parcs a Europa per inspirar-se i el que més el va sorprendre no va ser l’estil de Birkenhead, sinó el fet que tan propietari era el forner a qui li acabava de comprar el pa com la reina d’Anglaterra.
“La jardineria és més barata que la teràpia i a sobre et dona tomàquets”, afirma una dita anglesa. Vostè estudia el paper dels jardins a centres de salut mental.
En el grup Jardins i Jardiners de la Institució Catalana d’Estudis Agraris investiguem el patrimoni dels jardins i no em constava que ningú hagués tractat aquest tema. Vaig començar a estudiar els jardins que hi havia als manicomis de Barcelona al segle XIX, quan les noves teories sobre el tractament de les malalties mentals insisteixen en el repòs, l’acompanyament i l’aire lliure.
En la seva conferència El jardí dels orats
Hi ha un text del reglament del frenopàtic de Les Corts que descriu magníficament per què són tan necessaris els jardins en aquestes institucions. Parla de com el cant d’un ocell pot fer que una persona abstreta surti de la seva bogeria i connecti de nou amb la vida.
Notícies relacionades¿Com són els jardins de la societat actual?
Som en un moment de ressorgiment de l’ecologia i els jardins tornen a ser espais essencials per a la salut. A més, estilísticament tots els jardins que es projecten tornen a la senzillesa i a ser més semblants visualment a la naturalesa, amb menys petúnies i més vegetació assilvestrada.
