Eugeni Roig: «L'audiollibre arriba a ser un viatge catàrtic»

El seu rostre pot ser tan familiar per a un amant del teatre com per a un de la bona taula. I no és que tingui un bessó. Eugeni Roig (1974) creu fermament a viure diverses vides vocacionals en una de sola, sempre que estiguin relacionades amb l’art, la bellesa o l’hedonisme. Forjat entre escenaris i fogons, ara brilla i vibra com a director d’audiollibres, un gènere “difícil” en plena propulsió a Espanya.

–¿Què va voler ser primer?

–Algunes coses van ser casuals. Estudiava Història de l’Art però vaig començar al món de la cuina quan vaig haver de fer la prestació social substitutòria i després hi vaig aprofundir. També havia treballat com a ajudant de producció, però mai sobre un escenari, fins que un dia vaig decidir deixar-ho tot per entrar en l’Institut del Teatre.

–On ho va donar tot...

–Sí, em vaig preparar a fons i vaig ser primer a les proves d’accés. Em vaig llicenciar com a actor i amb la sort de creuar-me amb Àlex Rigola i treballar durant anys en els projectes i gires del Teatre Lliure, entre moltes altres experiències.

–¿Allà seguiria si no hagués arribat la crisi?

–Les retallades van ser brutals al teatre i no es pot viure de les sales alternatives quan tens una família. Els actors són ara herois i molts ens hem hagut de reinventar.

–Tornada a la gastronomia.

–Durant un parell d’anys vaig ser cap executiu a una cadena de restaurants i després cap de sala d’un conegut restaurant. Fins que fa uns mesos un amic ficat en doblatge em va fer una proposta diferent per entrar a Miut –estudi de so per a projectes audiovisuals creat en el 2012 (en plena crisi) per Juliana Rueda– i com que la cabra tira a la muntanya...

–¿Va optar per la reinvenció definitiva?

–Estic fascinat amb el món de l’audiollibre, que coproduïm per a diverses editorials. És un gènere rar, no és cine ni teatre ni un serial... No té efectes especials ni ornaments. Només posar veu a la literatura. Jo havia treballat molt a l’Institut doblatge, oratòria, prosòdia... 

–Molts diran que es perd la màgia de la lectura.

–Per a res. Totes les emocions i sensacions que transmet un llibre es potencien exponencialment darrere d’una bona veu. Treballem amb grans actors i experts en doblatge com Jordi Boixaderas. ¡Imagina un “t’estimo” d’un bona història amb la veu en castellà de Russell Crowe! Una escena d’una tortura et pot posar la pell de gallina.

–¿Com es dirigeix la creació d’un audiollibre de 500 pàgines?

–Ens llegim quatre vegades el llibre, l’esbudellem, seguim el mètode registrat de Paul Alan Ruben –escriptor i productor d’audiollibres als EUA, premiat amb Grammys– i li donem veu per transmetre el que volia dir l’autor. Una obra de Ken Follet d’aquest volum suposa unes 20 sessions de treball.

–¿I quant es tarda a devorar per l’oïda?

–Entre 13 i 15 hores. Li asseguro que és un viatge catàrtic, tant per als que el produïm com per als qui l’escolten. Un audiollibre es disfruta en solitari, és una experiència íntima, com llegir al llit abans de dormir, però a qualsevol hora. Sigui un ‘best seller’, un autoajuda o una biografia.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿A quins ‘lectors’ el recepta?

–Quan el tema va començar estava pensat per a gent que no podia llegir, per discapacitat, falta de temps o que feia treballs molt mecànics. Ara és per a qualsevol que vulgui que li expliquin una bona història. La gent es baixa Storytel –aplicació amb infinitat d’audiollibres– com qui sent música a Spotify o sèries a Netflix. I s’hi enganxa.