Núria Obiols: "Sempre he preferit que em diguin capità"

Cinc vaixells gegants esperen davant el port de Tarragona. L’última paraula perquè puguin atracar o emprendre el viatge la té Núria Obiols (Barcelona, 1977), una de les dues úniques dones amb el rang de capità marítim a l’Estat espanyol. Com a màxima autoritat marítima a terra de la província de Tarragona, dirigeix una oficina de 18 persones que supervisa tot el relatiu a la navegació, seguretat i salvament marítim i prevenció de la contaminació. Obiols és una de les veus del cicle 'Dona’m la mar' del Museu Marítim, que incorpora el relat de les dones en l’àmbit marítim. 

–A la seva targeta posa: Capità Marítim. Direcció General de la Marina Mercant. Ministeri de Foment. ¿Com s’adrecen a vostè? A l’oficina em diuen pel meu nom, però formalment és ‘capità marítim’ i, des de fa un any, també ‘capitana’. També soc capità de la marina mercant, però aquí es manté només el títol de capità.

¿Prefereix capità o capitana? "Sempre he preferit que em diguin capità"

¿Si li pregunten de què treballa...? Acostumo a dir que soc funcionària, per un tema pràctic. Si dic que soc capità marítim necessito temps per explicar-ho [riu].

Va estudiar a la Facultat de Nàutica. Jo era de ciències i l’únic que tenia clar és que no volia una carrera massificada. Sempre he buscat la tranquil·litat i preferia vaixells amb poca tripulació.

Als 21 anys es va embarcar en mercants. Primer hi vaig anar com a alumna i després com a segon i primer oficial. Vaig ser a Sud-amèrica, Nigèria, Sud-àfrica, Brasil, nord d’Europa, Nova Zelanda, Estats Units... M’encantava fer la guàrdia de les quatre a les vuit del matí.

¿Quantes dones hi havia a bord? La major part de les vegades jo era l’única, però en una campanya vam coincidir dues dones com a primer i segon oficial.

¿Se sorprenien al veure-la al comandament? Com a primer oficial t’encarregues de la càrrega i de temes de seguretat i, en segons quins ports, quan demanaven pel «chief officer» i sortia jo es quedaven una mica sorpresos. Però sempre vaig actuar amb naturalitat.

¿Com és el seu estil de comandament? El meu estil és més d’escoltar, explicar les coses i negociar. És el meu caràcter i crec que és més eficaç que el «perquè ho dic jo».

Va començar a estudiar Dret a bord. En aquella època no hi havia internet als vaixells. M’emportava els llibres i els apunts a bord i estudiava a la nit. ¡Vaig tardar 12 anys a treure’m la carrera!

–Es deu haver perdut moltes coses per estar embarcada llargs períodes. Les campanyes solien ser de cinc mesos i m’he perdut sortides amb amics, casaments i enterraments. Quan el meu pare va tenir un ictus, vaig tardar dos mesos a tornar. Si hagués tingut fills, probablement no hauria seguit la carrera nàutica.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿Per això va deixar de navegar? Em vaig desembarcar fa 12 anys, amb la previsió de formar una família, sí. El meu marit, que també navega, ho va deixar un temps després. Al principi ho trobava a faltar, però ja he canviat el xip. Tinc tres fills i ja m’he fet a terra.

Pertany a l’associació internacional de dones del sector marítim WISTA. Visibilitzar la dona al món marítim em sembla una bona idea. M’agrada passar desapercebuda, però tinc filles i vull que al seu dia puguin fer el que vulguin, així que, si puc servir d’exemple, endavant. També seria important que hi hagués dones en les taules rodones tècniques i en els actes sobre la professió.