Eva Munllonch: "Ara el que és important és el modelatge, però si necessiten que doni un cop de mà al mercat, doncs hi vinc"

«Escolta, ¿tu surts a la tele? No coneixia aquesta faceta teva», li han dit més d’una vegada a Eva Munllonch, o per ser precisos a la versió dependenta de carnisseria d’Eva Munllonch. L’altra versió és la versió model, la que es pot trobar la gent en un comercial de televisió o en un catàleg de moda. Nascuda fa 28 anys a Barcelona, Munllonch forma part de la cinquena generació d’una família l’activitat de la qual ha girat al voltant d’una de les carnisseries del Mercat de la Llibertat (Carnisseria Joan-Isabel), i allà se la pot trobar gairebé sempre, amb l’uniforme, darrere del taulell. Però un dia va provar sort i ara també és model.

–Expliqui’m: això de provar sort, ¿en què va consistir?

–Això va ser un dia fa uns quatre anys. Necessitava diners, no sabia què fer i llavors em vaig apuntar al càsting de Miss World.

–¡Miss World! ¿I com li va anar?

–Bé. De 300 noies que ens hi vam apuntar van trucar a 50, i de les 50 ens van elegir a 12. No vaig guanyar res, però a partir d’allà se’m van començar a obrir portes, tantes, que jo deia: «Això no pot ser possible».

–Però, ¿tenia alguna experiència?

–Bé, a veure, jo tenia un títol d’assessora d’imatge. El que passa és que per culpa d’uns problemes de salut vaig haver de deixar-ho i tornar aquí, que aquí és on jo torno sempre perquè és aquí on m’he criat, en un mercat, darrere d’un taulell. I me’n sento molt orgullosa, per cert.

–Em deia que se li van començar a obrir un munt de portes.

–Sí, em van començar a trucar fotògrafs i vaig començar a fer molt workshop… Al principi no m’ho creia. No només em donaven les fotos, ¡em pagaven! Jo era com: «Buf…»

–En qualsevol cas significa que ho feia bé, ¿no?

–Bé, sí, recordo que en una de les primeres sessions un fotògraf em va dir una cosa com que ho portava a dins. Com que m’anaven sortint feines, al cap d’uns mesos vaig fer un curs de modelatge, i a més em vaig apuntar a tres agències. Pensava: un extra sempre va bé, i ja que m’ho puc compaginar...

–És a dir, que no va deixar mai de venir al mercat.

–El mercat jo el veig com la meva motxilla de tota la vida. Sempre ho serà. En l’època de què li estic parlant, al principi, si em sortia una feina de model m’ho combinava, però sempre la prioritat era el mercat. Ara és al revés. Ara la meva feina de model és la principal, i si necessiten que vingui a donar un cop de mà, doncs vinc.

–¿Per què? ¿No té prou temps?

–És que és molta feina. Treballar en un mercat és dur, la gent no s’imagina com és de dur.

–Jo acabo d’escriure que la poden trobar aquí sempre.

–Ara hi ha alguna setmana que no hi vinc.

–Tinc entès que ha treballat en alguna sèrie i tot.

–Sí, un dia a través de l’agència em van trucar per treballar en una sèrie francesa, Les princesses. El meu paper era de puta de luxe, ¡ha! Últimament vaig molt a França, faig classes de ball dues vegades a la setmana i cada cap de setmana me’n vaig a Bordeus a ballar en una discoteca. La Plage. És una de les discoteques més grans d’Europa.

–Sembla un gran ventall. El de les coses que fa. Mercat a part.

–Sí, però fa poc vaig decidir, més que en el modelatge, centrar-me en la televisió, sobretot per l’edat que tinc. En modelatge volen noies joves, màxim de 23 anys. Potser, si hagués començat abans…

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

–I en el futur com es veu: ¿modelant o venent carn?

–Ja ho veurem. Arribaré fins on pugui arribar, jo m’adapto fàcil. I si no, al mercat sempre hi estaré bé.