"Als 50 ja no pots ajornar el teu projecte vital"

Corria l’any 2013 i Neus Arqués (Barcelona, 1963) es disposava a celebrar sense estar-se de res els seus 50 anys. No obstant, els clients de la seva empresa de comunicació van deixar de pagar i ella es va quedar sense pressupost. Després del disgust inicial, aquesta veïna del barri de Gràcia va tenir una idea: en lloc d’una festa, es va proposar viure 50 experiències que li cridessin l’atenció en l’espai d’un any i amb un pressupost 'low cost'. El resultat és Vive 50, el títol del seu primer llibre autobiogràfic (editorial Comanegra) i d’un projecte compartit amb el lema: 'confia i disfruta'.

–¿Encara té l’agència de comunicació?

–No, la vaig tancar el 2015 per dedicar-me a escriure i a fer classes. Va ser una decisió derivada del projecte 'Viu els 50'. Quan fas 50 anys et queden una mitjana de 10.000 dies de vida i...

–¡Els ha comptat!

–...quan et queden 10.000 dies de vida els comptes d’un en un i, almenys jo, vull que tinguin sentit. L’empresa no era una entitat emocional per a mi.

–No sé si també deuen fer comptes, però moltes dones canvien de vida als 50.

–I homes. Als 50 t’adones que ja no pots ajornar el teu projecte vital.  Tothom té talent i està aquí per posar-lo al servei dels altres.

–La majoria no tenim ni idea de quin és el nostre projecte vital.

–És cert. Jo soc molt fan de Joseph Campbell i crec que la manera de saber quin és el teu propòsit és fer el que et fa feliç. La felicitat és el camí al propòsit, però la gent ens distraiem molt; abans de ser feliços faríem qualsevol tonteria.

–¿Vostè ja ha trobat el seu propòsit?

–Jo als 12 anys ja deia que era escriptora. Vaig estudiar Traducció i Ciències Polítiques i vaig fer un postgrau en relacions internacionals. Vaig donar moltes voltes, però després de tot un any preguntant-me què és el que em crida l’atenció i el que he d’entendre, ara sé que tot això no era res més que el substrat per ser escriptora.

–Molt pocs es guanyen la vida escrivint.

–Els romans ja es queixaven que no podien viure d’escriure.  ¿Com pot ser que la humanitat amb tants anys no ho hagi resolt? Escriure és una forma d’estructurar el pensament i ara és més important que mai. Potser l’escriptor ha d’acostar-se més als lectors, no ho sé, però si abdiquem dels escriptors som una societat en risc. 

–¿Quina de les seves 50 experiències destacaria?

–El retrobament amb persones importants del meu passat. Em vaig reunir amb exnòvios, amb la meva companya de pupitre a l’escola… Amb ella quedàvem a l’hora del pati per llegir en lloc de saltar a corda i la primera cosa que em va preguntar després de tants anys va ser: «¿Encara llegeixes?». Amb aquestes 50 experiències vaig aprendre que havia de confiar en els altres i disfrutar del que faig.

–'Viu els 50' s’ha convertit en un projecte compartit. 

–A més a més del llibre, em vaig inventar una llibreta perquè cada dona pugui fer la seva pròpia llista de coses a fer. També he creat un grup privat a Facebook on compartim experiències amb les dones que estan interessades en el projecte i amb les quals tenim un club de lectura amb el lema: 'Llegir ens farà visibles'. Als 50 hi ha un element que t’aglutina per sobre de les diferències i és l’empatia, la complicitat de saber que l’altra et reconeix.

 

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

–Vostè és experta en visibilitat i marca personal. ¿Com interpreta la projecció que li dona el projecte 'Viu els 50'?

–Això no és cap estratègia de màrqueting. Ara la gent està veient la Neus més íntima, que va més enllà de la Neus professional. L’autenticitat, ser tu, és la millor estratègia de visibilitat.