"Aquí vas al llançament d'un llibre i topes amb Vila-Matas"

Fabiola Martínez s'havia inscrit en un taller de literatura que dictava Edson Lechuga, l'escriptor mexicà, i un dia es va adonar que si alguna vegada la gent la buscava per internet sortiria sempre, abans que ella… la dona de Bertín Osborne. Des d'aleshores és Fabiola Eme. Mexicana de Ciutat de Mèxic -chilanga-, ve a ser el paradigma de l'immigrant que des de baix aporta cultura a la ciutat d'acollida. Des de baix: amb esforç, amb els seus escassos mitjans. Doblegant, es dona per fet, alguna adversitat.

-Ciutat de Mèxic. Tremenda ciutat. ¿La troba a faltar?

-¿Sap què trobo a faltar? Els tacos i la meva mare. Però en comparació amb el caos que hi ha a Mèxic, no tinc dubte que aquesta Barcelona petita, manejable, neta i organitzada t'aporta moltíssima qualitat de vida.

-¿I culturalment? ¿És fàcil per a un estranger obrir-se pas en el món cultural local?

-Jo crec que sí, precisament per això, perquè és petita i manejable, cosa que significa que el món cultural està concentrat: aquí vas a la presentació d'un llibre i pots topar amb un Vila-Matas i pots intercanviar-hi unes paraules, i en general entrar en contacte amb la gent que et pot ajudar. Està tot més a mà.

-¿Li ha servit per a la seva revista? Expliqui'm, ¿és veritat que la fa sola?

-M'ha servit, sí. Com dic, tot està a mà. Jo, per exemple, vaig anar a La Central, vaig posar la meva revista al taulell i vaig dir: «Mira, tinc aquesta revista, ¿seria possible vendre-la aquí? Te'n deixo uns exemplars». ¡I va funcionar! Les coses només es mouen si tu et mous.

-Ahà. ¿I això de fer-la sola?

-La faig sola, sí. Disseny, maquetació, distribució, vendes… Busco els col·laboradors, els dono data d'entrega… Doncs sí, tot. I la finanço de la meva butxaca, naturalment.

-Tusitala. ¿Què significa?

-En una llengua de la Polinèsia significa «el que narra històries». Així és com li deien a Robert Louis Stevenson quan va ser-hi.

-¿Què la porta a ficar-se en una empresa com aquesta, i tota sola?

-Bé, perquè em va semblar una bona manera d'exposar el treball de gent diversa. I jo diria també que per la meva pròpia necessitat de tenir un lloc on escriure.

-Buscant-la per internet vaig trobar una altra revista cultural. Mexbcn.

-Sí. Una revista digital. La vam fer un grup de mexicans instal·lats a Barcelona.

-I més coses. Es mou molt.

-Sí, com li dic, les coses només es mouen si tu també et mous. Hi ha una cosa que em fa il·lusió, que és un recital de poesia que fem amb un grup d'amics al mercat de Sant Antoni, una vegada al mes, els diumenges. Posem un petit escenari, els del mercat ens deixen un micròfon i allà mateix ens posem a recitar.

-Tinc la sospita que no viu de res d'això. ¿M'equivoco?

-No s'equivoca. Treballo en temes de comunicació, però el meu objectiu és arribar un dia a viure dels meus projectes culturals. Crec que Barcelona és una ciutat ideal per fer-ho. Hi ha tanta vida cultural perquè sempre hi ha gent interessada en la cultura.

-Expliqui'm, ¿què té pensat, ara? ¿Quin és el seu següent projecte?

-El que tinc al cap ara mateix és una mica més personal. És un llibre de relats… basat en els meus somnis.

-En els seus somnis.

-Es dona el cas que jo somio molt i me'n recordo de tots els meus somnis. Fa temps que els escric, i ara estic fent-ne una selecció.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

-Una antologia de somnis.

-Exacte.