"El preu d'una habitació a Barcelona s'ha doblat"

Xavier Escolà té 32 anys. Es va independitzar als 24 anys, i en aquest temps sempre havia viscut en pisos compartits. Va canviar diverses vegades de vivenda, i sempre havia pagat entre 250 o 300 euros per una habitació. Fins aquest any. «Alguna cosa ha canviat en el mercat immobiliari de lloguer perquè aquestes mateixes habitacions han passat a costar 450 euros», diu, als quals s’ha de sumar les despeses de llum, aigua i gas.

Aquest va ser el detonant que el va fer embarcar-se, amb la seva parella, en una aventura il·lusionant que es va convertir en una missió gairebé impossible: buscar un pis per a tots dos sols. Van començar amb moltes ganes, però no van trigar a adonar-se que no hi havia manera de trobar res a Barcelona que no impliqués menys d’una entrada de 2.500 o 3.000 euros (incloent-hi els honoraris per a la immobiliària, la fiança i el mes en curs). Però el pressupost de la parella era de 700 euros al mes, a pagar a mitges.

Així que la seva nòvia va haver de tornar al seu pis anterior i ell, buscar-se una altra vegada una habitació temporal mentre seguien buscant un pis ajustat a la seva economia. Una solució que tampoc contribuïa a l’estalvi, ja que el Xavier pagava 100 euros per setmana o bé 350 al mes per un màxim de dos mesos. «Era tan petita que fins i tot el propietari la considerava no apta per viure-hi durant molt de temps; només tenia un llit individual i sense armari», explica el Xavier. 

La parella va optar per explorar possibilitats i alternatives. Així va ser com van decidir buscar una habitació doble en un pis compartit. La seva decepció encara va ser més gran: van trobar pisos de cinc o sis habitacions en què demanaven fins a 600 euros al mes per habitació. «Sis habitacions a 600 euros són 3.600 euros, per un pis de 100 metres quadrats a l’Eixample o a Gràcia que clarament no supera els 1.500 euros», fa comptes el Xavier en veu alta del rendiment per a l’arrendador.

Indignació

El Xavier està indignat per una situació que, segons la seva opinió, s’explica per dos motius: «D’una banda, hi ha gent que vol viure a costa de rellogar habitacions de manera il·legal, i normalment sense que els propietaris del pis ho sàpiguen. I de l’altra, hi ha propietaris que clarament s’aprofiten de la bombolla de preus en què està immersa la ciutat i lloguen pel doble del valor real del pis».

Notícies relacionades

"He vist tants pisos que n'he perdut el compte"

Es busca de pis pel boca-orella

Després de molts mesos de recerques 'on line' i d’experimentar la frustració de veure com se’ls escapaven oportunitats –«quan s’afegia una habitació o un habitatge a les ofertes, al cap de cinc minuts, ja hi havia 200 sol·licituds per veure el pis», recorda el Xavier– per fi han aconseguit el seu objectiu. Des de l’1 de novembre, la parella ja viu sola al seu pis de 70 metres quadrats i dues habitacions, al barri de Vallcarca i els Penitents, a prop de l’escola on ell treballa com a professor substitut d’infantil.

Fer realitat el seu somni els costarà a partir d’ara 750 euros mensuals («50 euros més del que havíem previst», apunta), cosa que els obligarà a destinar no gaire més d’un terç del sou a pagar el lloguer. «Els altres dos terços, gairebé íntegrament, se n’aniran en transport, menjar i despeses d’electricitat, aigua i gas», confirma el Xavier, mentre fa comptes i sentencia que d’oci o estalvis, ben poc o res.