"He vist tants pisos que n'he perdut el compte"

La Maria no vol donar el seu nom real: els propietaris del pis de lloguer en què vivia fins ara li deuen una fiança de 1.000 euros i tem que no l’hi tornin si explica la seva història. I aquests diners són importants, representen una mensualitat del nou pis, l’oportunitat que buscava des de l’agost passat i que es va presentar per fi fa una setmana al barri de Sant Martí.

La Maria té 35 anys i una filla petita, i no vol parlar de les circumstàncies que la van portar a prendre la decisió de canviar de vivenda. Era necessari, no un capritx, i no li ha resultat fàcil. De fet, en aquests mesos d’intensa recerca s’ha vist obligada a rebaixar les condicions i expectatives inicials del seu nou habitatge.

No abandonar Sant Martí era fonamental per a la Maria, ja que és el barri que la va veure néixer, «És on he viscut tota la vida», diu. I on té totes les amistats i relacions, on treballa i on la seva filla va a l’escola... Tot i reconèixer que mantenir-se ferma en aquesta condició sine qua non li ha costat molt, tant, que durant el procés va estar a punt de llançar la tovallola i cedir a la temptació de buscar en altres barris en diverses ocasions.

Més car i menys metres

«No hi havia manera de trobar un pis en condicions a la zona, però els desavantatges i problemes de canviar de barri podien més i sempre acabava descartant aquesta possibilitat», diu la Maria. Per mantenir la seva opció, s’ha vist obligada a renunciar a altres coses: preu i metres quadrats, que Déu n’hi do.

La Maria és professora autònoma i cobra entre 1.000 i 1.500 euros variables, segons el mes. Encara que en un principi buscava pisos de tres habitacions, s’ha hagut de conformar amb un de dues, ja que per tres habitacions hi havia qui demanava fins a 2.500 euros mensuals més honoraris i fiança de dos mesos. «He vist tants pisos que he perdut el compte. He vist de tot i gairebé cap valia els diners que en demanaven».

Notícies relacionades

"El preu d'una habitació a Barcelona s'ha doblat"

La bombolla de preus en el lloguer arriba a les grans ciutats

Així que, quan fa una setmana va trobar aquest pis de dues habitacions, a Sant Martí, i a través d’un particular, per 1.000 euros al mes, ho va veure clar. «S’escapava una mica del pressupost inicial, però havia d’acceptar», afirma contenta, malgrat tot, perquè, a més a més, únicament li han demanat un mes de fiança. «Hi ha pisos de particulars on demanen dos mesos de fiança i el mes en curs, cosa que suposarien 3.000 euros d’entrada, i si el pis es lloga a través d’una agència, l’entrada inicial serien 4.000 euros dels quals 1.000 són per a l’agència», explica.

Dret fonamental

De fet, en les principals plataformes on line de lloguer de pisos en què ha buscat la Maria únicament el 20% de les vivendes que s’ofereixen de lloguer a Sant Martí estan per sota dels 1.000 euros, i només el 10% en la franja dels 800 euros. «L’habitatge hauria de ser un dret fonamental amb el qual no s’hauria d’especular, com està passant a Barcelona», sentencia la Maria, que per fi respira alleujada, després de tres mesos destinats a la caça del tresor. H