Es busca de pis pel boca-orella

L’aspirant a arrendatari que fa setmanes que busca pis a Barcelona entre anuncis de particulars i agències que apareixen als grans portals immobiliaris està descobrint que amb el seu pressupost cada vegada pot accedir a una oferta més limitada. Es posa les mans al cap quan veu, per exemple, que per menys de 800 euros gairebé no pot accedir aparentment a entre el 7% i el 12% de l’oferta (segons els cercadors) de la ciutat. Si apuja el llistó a 1.000 euros, arribarà al voltant el 20% de les opcions. Unes xifres irreconciliables amb els salaris locals, especialment per als joves.

En la pràctica, a Barcelona també es tanquen contractes molt per sota. Però cada vegada més transcorren per unes altres circuits i copen part de l’escassa oferta, enfront d’una demanda creixent. El boca-orella, entre coneguts de l’arrendador; o el relleu que un inquilí sortint fa a un d’entrant que recomana; o l’agència d’administració de finques que «tan aviat com s’allibera un pis l’atorga a algú en llista d’espera». Així explica el president del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) a Barcelona, Joan Ollé, la diferència entre els preus mitjans dels contractes tancats (fins al juny) a Barcelona, recollits oficialment per l’Institut Català del Sol (INCASÒL), que gestiona les fiances, i els que el consumidor es troba a l’hora de la veritat als portals immobiliaris.

RESIDENTS TEMPORALS

Aquests últims integren també vivendes de lloguer cada vegada més luxoses i pensades per al resident (no turista) temporal, que ve uns mesos per feina o per cursar estudis superiors, i això eleva el llistó dels preus mitjans. Així, al portal amb més oferta de lloguers, idealista.com, el preu del metre quadrat a Ciutat Vella a l’octubre es fixa en 19 euros, mentre que en les dades de contractes (reals) de la Generalitat és de 13,4 euros. En aquest portal, per menys de 1.000 euros a l’Eixample amb prou feines es troben un centenar de pisos entre el total de més de 1.400 oferts a la zona.

Per contra, l’Incasòl inclou entre els seus contractes les renovacions a un mateix inquilí, que a vegades tenen preus més mòdics que les ofertes de pisos acabats d’incorporar al mercat. Aquests matisos fan difícil la radiografia exacta del sector, però el que és inqüestionable és que la capital catalana viu una escalada de preus única. «Està de moda», emfatitza Ollé, i a la població local que no vol comprar pis i prefereix llogar s’hi suma la de pas (turistes que han copat pisos per dies) i la que ve per motius laborals.

Totes les fonts coincideixen que la pujada és contínua des de fa més d’un any. Per sobre del 7% en el segon trimestre, respecte a un any abans, segons les dades de l’Incasòl. I a un trepidant ritme de creixement del 7,7% en només un trimestre, segons les dades més recents d’idealista.com.

774 EUROS DE PREU MITJÀ

Les dades de la Generalitat del segon trimestre d’aquest any fixen el preu mitjà dels més de 10.000 contractes realitzats en aquest període en 774 euros mensuals. A la zona alta hi va haver la màxima pujada, de l’11,4%, seguida per l’Eixample, i a Sant Andreu la més baixa. Sarrià-Sant Gervasi ja dobla els preus de Nou Barris i d’Horta-Guinardó, un indicador que lluny del centre hi ha opcions assequibles, tot i que diferents agents consultats coincideixen que la quantitat de pisos de lloguer és molt menor fora de l’Eixample (885 euros un lloguer mitjà fins al juny) i Ciutat Vella, la centralitat de la qual, això sí, es paga de sobres.

Notícies relacionades

"El preu d'una habitació a Barcelona s'ha doblat"

"He vist tants pisos que n'he perdut el compte"

Malgrat tot, el panorama fa complicat l’accés de molts barcelonins a una vivenda digna, i això ha portat el govern municipal d’Ada Colau a plantejar un pla de dret a la vivenda 2016-2025 ambiciós, amb una previsió pressupostària de 1.662 milions, que preveu tant ajudes directes com construir en aquest període 8.854 pisos, dels quals un 80% serien de lloguer.

Passar de 200 a gairebé 1.000 pisos anuals de lloguer social es perfila com un salt ambiciós, encara que s’ha de recordar que a Barcelona es firmen anualment més de 40.000 contractes. En aquest marc, també es vol protegir l’ús residencial, enfront d’altres activitats turístiques o especulatives.