El Lil·liput de Palafrugell

A Els viatges de Gulliver, Tamariu seria Lil·liput. La platja és diminuta. El mar, una piscina infantil. Els vaixells, de joguina. I els antics edificis de pescadors, casetes blanques de nines. Hostalets, botiguetes, restaurantets... Tot és petit i encantador a Tamariu. És la sensació que va tenir David Mateos als anys 90, la primera vegada que va posar un peu al curt i estret passeig marítim d'aquesta pedania, la més petita de les tres que depenen de Palafrugell -les altres dues: Calella i Llafranc.

Tamariu no té ni 300 habitants, però la temporada d'estiu acull fins a 15.000 persones. Llavors, la badia se satura de menorquines i la zona de bany es redueix a uns quants carrils acordonats. Moltes embarcacions i poc mar. Molta gent i poca sorra. És igual l'hora, així és al juliol i a l'agost: una síntesi del turisme familiar de la Costa Brava, un concentrat d'història i oci estival al qual no falta res, excepte espai.

 PALAFRUGELL Longitud/amplada 160 m /40 m. Tipus Sorra gruixuda . Semiurbana. Ocupació: Alta Platja familiar amb bandera blava. Accessible per a discapacitats. Hi ha biblioteca, lavabos, un centre de busseig i lloguer d'hamaques, para-sols i caiacs.

Abans que el Lil·liput de Palafrugell es convertís en un imant turístic, va ser un aïllat assentament de pescadors al qual els obrers de la indústria del suro arribaven -per menjar bé i disfrutar del mar- per camins de cabres. La primera carretera no es va construir fins al 1914. Encara que va posar Tamariu al mapa, no va canviar del tot el seu caràcter remot i popular, potser perquè la seva transformació en centre turístic va ser lenta i progressiva. Un dels primers hostals ja existia el 1930. El 1950, hi havia 20 pescadors i 7 comerciants oficialment registrats. El 1960, anaven 12 a 10. I el 1970, només hi quedaven 7 pescadors enfront de 26 comerciants.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

En l'últim quart del segle XX, a la sorra gruixuda de la platja van deixar d'estendre's les xarxes de pesca per clavar-hi centenars de para-sols; les botigues de mar -on els pescadors guardaven les barques i els estris- es van convertir en botiguetes, hostalets, restaurantets... I davant d'aquests negocis familiars, el nou passeig es va saturar de terrassetes i de turistes: els que arriben nous cada any i els de sempre, com el David, una cara amiga a Tamariu, com ho va ser Gulliver a Lil·liput. Perquè malgrat la massificació estiuenca, en aquesta petita i familiar pedania, el David, com el personatge de Jonathan Swift, se sent un gegant afortunat.

Digueu-nos quina platja preferiu a entretots.elperiodico.catentretots.elperiodico.cat