Lectors

Cartes dels lectors (1)

 EL PERIÓDICO publica opinions, rèpliques i suggeriments d'interès general, respectuoses amb les persones i les institucions. No es consideraran les cartes de més de 15 línies, que podran ser extractades. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Tampoc es mantindrà correspondència o contacte telefònic sobre el seu contingut. Hi han de constar: nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon.

4
Es llegeix en minuts

QUEIXES SOBRE LA TELEFONIA

Compte amb l'11825

Virginia Fernández Gómez

Sant Joan Despí

Cal anar amb compte amb l'11825, el número d'informació internacional de Movistar. El 29 de maig hi vaig trucar per demanar el prefix per trucar a un mòbil de Xile, i en comptes de dir-me'l m'hi van passar directament, sense preguntar-me res. Innocent de mi, vaig parlar durant 50 minuts. Quan vaig rebre la factura vaig veure que el concepte era de «trucada nacional especial»: 91 euros més IVA.

Hi vaig trucar per reclamar i em van explicar que la culpa havia estat meva per permetre que m'hi passessin directament, que la meva obligació era saber-ho. ¿Aquests senyors es pensen que tenim una bola de cristall?

Factura pornogràfica

Núria Fabregat Ballester

Barcelona

Vaig estar ingressada durant set mesos a l'Hospital de Sant Pau, però al rebre la factura de Vodafone hi havia un càrrec de 444,22 euros, segons la companyia «perquè havia vist una pel·lícula porno per internet».

¿Vostès creuen que una malalta de 64 anys està per a aquestes tonteries? El cas és que Vodafone no atén a raons; vol cobrar com sigui.

INCIDÈNCIES DE TRÀNSIT

La moto i el mosso

Maria Joancomartí Grau

Lloret de Mar

L'altre dia anava en moto amb una amiga quan un mosso va venir esverat, va fer baixar la meva amiga i em va demanar que el portés. Vam enfilar el carrer contra direcció fins a la carretera, cap a Tossa. De sobte, em va fer girar per canviar de sentit. Abans d'arribar a una rotonda, va baixar, però al cap d'uns segons em va tornar a parar perquè el portés un tros més. Llavors vaig sentir un soroll, vaig mirar de reüll i vaig veure que tocava la pistola.

Aleshores em vaig adonar de com de perillós era el que estava passant. ¿I si trobàvem el delinqüent que suposadament estàvem perseguint i hi havia un tiroteig? ¿I si, amb les presses, els nervis i la por, caiem de la moto i el mosso, que no portava casc, es dóna un cop al cap? Al cap d'una estona, i sense rastre del delinqüent, em va dir que podia parar i va marxar. No em va donar explicacions, ni em va demanar disculpes, ni em va agrair que m'hagués posat a la seva disposició.

Em pregunto si vaig fer bé. ¿Hem de fer cas sempre als Mossos, encara que estiguin posant en perill la nostra seguretat? No demano dimissions ni represàlies; només vull que algú reflexioni.

LA VIOLÈNCIA DE SEXE

Fills de la víctima

R. M. D.

Barcelona

Tinc 28 anys i sóc mare de dos nens de 5 i 6 anys. El 2006 em vaig separar per violència de gènere. Malauradament, m'he hagut de buscar la vida per a tot: en els aspectes social, laboral i jurídic. És una vergonya veure que malament que funciona el sistema en general, no només amb les víctimes directes dels agressors, sinó amb els nostres fills. Jo sé el que és això, per desgràcia.

LA REFORMA EDUCATIVA

Mitja escola

Mari Carmen Cuesta

Presidenta de l'AMPA de l'escolaEls Vinyals. Lliçà de Vall

Les famílies de l'escola Els Vinyals de Lliçà de Vall estem indignades. Amb la reducció de la plantilla docent, el 50 % dels mestres, malgrat haver demanat de quedar-se en aquest centre, han estat traslladats. A partir d'ara, no només estarem mancats d'infraestructures (encara no tenim edifici), sinó que hem perdut una part important de l'equip que, amb molta dedicació, havia defensat un model educatiu basat en la complicitat entre el mestre i l'alumne.

Un sistema així ajuda el nen a créixer i desenvolupar-se perquè se li dedica molta atenció individual i el mestre posa al seu abast un món nou per explorar i aprendre. Aquesta era l'escola que les famílies havíem triat per als nostres fills, perquè hi vèiem entusiasme i feina ben feta. Amb aquests canvis tenim la sensació que la tasca quedarà a mitges, sense menysprear tot allò que podran aportar les noves incorporacions. Ara hem de reflexionar sobre el sistema d'adjudicació de places del Departament d'Educació i preguntar-nos: ¿és més important un número d'ordre d'una llista o donar continuïtat a un projecte en creixement?

SEQÜELES DE LA CALOR

Un forn a Glòries

G. P.

Barcelona

Treballo a la botiga Zara de Glòries, a Barcelona, i ja fa mesos que l'aire condicionat es va espatllar i no s'ha arreglat, de manera que dins el local estem suportant temperatures d'uns 40º. Aquest problema, com dic, ve de fa temps, però ara s'agreuja per la calor. Les dependentes no podem agafar la baixa per això, i alguns clients es desmaien. A més, molta gent, per culpa de la calor, surt d'aquí sense comprar res.

Notícies relacionades

Segons sembla, Zara no vol arreglar l'aire (per la crisi, suposo) i la imatge que donem és pèssima. L'única via possible que veiem és que això surti a la premsa i la direcció prengui mesures per por a les crítiques. El que em sembla increïble és que una empresa tan gran com és Zara, del grup Inditex, no pugui arreglar un aparell elèctric per als seus treballadors, tenint en compte que això incideix directament en la seva clientela.

QUEIXES: Els lectors poden expressar les seves queixes al diari o bé al Consell de la Informació de Catalunya (CIC). Al CIC només quan considerin que s'han vulnerat els principis que estan recollits al Codi Deontològic, pel tractament que donen els mitjans informatius sobre els diferents temes. Poden dirigir-se al Consell de la Informació de Catalunya trucant al 93 317 19 20.