‘¡Que te vote Perro Sanxe!’

«L’hem capgirat», es va alegrar el mateix Pedro Sánchez en el seu recent pas pel pòdcast ‘La pija y la quinqui’, al·ludint a la manera com el PSOE i els seus acòlits han sigut capaços d’apropiar-se de l’insult i convertir-lo, a base de mems, en un adagi favorable. Tant com per convertir l’etiqueta #PerroSanxe en ‘trending topic’ de Twitter després del debat a tres de TVE amb la publicació massiva de fotos de mascotes de votants i dirigents socialistes (inclòs algun ministre).

En el marc de la present campanya, la resignificació de ‘Perro Sanxe’ és potser l’exemple que més crida l’atenció del que alguns estudiosos anomenen la ‘memització’ de la política; això és, la reducció dels necessàriament complexos discursos dels partits a píndoles d’humor molt simple que busquen produir en el consumidor una entesa immediata i que poden ser reproduïdes infinitat de vegades. L’inic «Que et voti Txapote» (nascut del rampell de còlera d’un senyor que estava sent entrevistat en directe sobre les multes d’un radar mòbil) és una altra mostra palmària de l’eficàcia del lema-mem.

Xerrada al CCCB

Notícies relacionades

Trilerisme fiscal en època electoral

Històries de boxa

El CCCB va acollir l’altre dia una estimulant xerrada titulada ‘¡Vota mem!’ sobre com aquestes càpsules d’humor mil·lennista han acabat colonitzant el debat polític a internet. Es va parlar, naturalment, de ‘Perro Sanxe’, de «Que et voti Txapote», del mem dels gatets publicat per Sumar a TikTok i de l’inenarrable vídeo ‘Llatins per Abascal’. I es van apuntar algunes idees interessants sobre per què dirigents com Isabel Díaz Ayuso tenen una relació tan productiva amb el món del mem.

«Internet valora no tant que els polítics prenguin les decisions més racionals com que siguin capaços de decidir en el caos», va assenyalar Álvaro L. Pajares, coordinador del llibre col·lectiu ‘Memeceno. La era del meme en internet’ (La Caja Books). Una teoria suggerent que la periodista i crítica cultural Patri DiFilippo, que també participa a ‘Memeceno’, es va encarregar d’apuntalar: «Interpretem la realitat a través de les ficcions que consumim, i per això valorem els girs de guió una mica bojos, perquè ens entretenen». I si bé tots dos van coincidir a remarcar que el que passa en les xarxes socials no té per què tenir un reflex directe en el resultat a les urnes, un no podia deixar de pensar que la campanya electoral comença a assemblar-se massa a un capítol de ‘Black Mirror’. I s’angoixa.