Catalans per la Independència: L’escissió ‘octubrista’ de l’ANC que uneix l’independentisme contra el PSC

Reticents a l’estratègia de diàleg amb l’Estat i aferrats a la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), van baixar del barco de l’ANC per haver «deixat de ser aquesta eina mobilitzadora i exigent» i per «la pèrdua de la seva influència i acció». Aquesta nova organització havia passat inadvertida fins que els seus impulsors van aconseguir unir els partits independentistes que es presenten a les eleccions del 14-F sota un mateix text amb una premissa molt clara: no pactar amb el PSC en cap cas, «sigui quina sigui la correlació de forces sorgida de les urnes».

La candidata de Junts, Laura Borràs; el líder d’ERC al Parlament i número dos per Girona, Sergi Sabrià; la candidata de la CUP, Dolors Sabater; la candidata del PDECat, Àngels Chacón; i també la de Primàries, Laura Ormella, van firmar el compromís que exigeix «continuar avançant cap a la independència» i no perdre la «credibilitat» del sobiranisme amb aliances amb els socialistes, a qui qualifiquen de «responsables de la repressió». Amb aquest contracte, d’escassa validesa jurídica però d’indiscutible impacte polític, Catalans per la Independència pretén estimular la mobilització de l’electorat a favor de la desconnexió davant el temor que la pandèmia del coronavirus descoratgi la participació a les urnes diumenge.

A petició de Catalans per la Independència @CATxIND @LauraBorras en representació de @JuntsxCat @mariadolorsa en representació de @cupnacional @Ormellix en representació de @PrimariesCat @angelschacon en representació de @Pdemocratacat i @sergisabria en representació de pic.twitter.com/9j7mdqKRen

— Catalans Per la Independència (@CATxIND) 10 de febrero de 2021

«Lliures o morts»

Aquesta escissió de l’ANC, configurada inicialment per cinc excoordinadors, va sorgir després d’un ardu debat sobre si calia manifestar-se en contra de la inhabilitació del llavors president Quim Torra, i es va arribar fins i tot a proposar una consulta a les bases que finalment van avalar la protesta. Segons els dimissionaris, ni la pandèmia havia d’impedir una mobilització «en defensa de les institucions».

El manifest fundacional que van llegir a Cardona asseguren que les entitats sobiranistes més massives, l’ANC i Òmnium Cultural, «ja no són l’eina que vam creure necessària per aconseguir l’objectiu que ens vam proposar», la independència, perquè «han abandonat el carrer» i «les institucions». I es conjuren per «recuperar l’esperit de lluita dels nostres antecessors i la invulnerabilitat que vam mostrar l’1-O del 2017, quan el poble sense por, malgrat ser atacat, va mostrar aquell esperit propi dels catalans del 1714, quan ferms i decidits, tots com un sol, vam sentir pròxim el lema d’aquesta terra que trepitgem avui: lliures o morts».

Notícies relacionades

Horaris per votar a les eleccions municipals 2023

¿A qui beneficia el vot nul, el vot en blanc i l'abstenció?

L’organització desdenya fulls de ruta, estatuts o constitucions, «i no penjarà més llaços grocs»: «L’objectiu és i serà mitjançant accions de lluita no violenta per tot el país provocar la ruptura tant mental com física amb l’Estat espanyol, i aconseguir per fi la independència de Catalunya».

El 24 de gener van desplegar una gran bandera negra amb la creu blanca de santa Eulàlia a la plaça major de Vic per exigir la independència al costat de cartells en els quals es podia llegir: «Enemic: Estat espanyol. Barrera: Partits polítics. Solució: Independència».