Debat TV-3

En la litúrgia electoral catalana, el debat a la televisió pública de la Generalitat ocupa sempre un lloc destacat a la campanya. La novetat, en aquesta ocasió, ha sigut l’acumulació de candidats, fins a nou, que han omplert el plató i la pantalla. El debat s’ha estructurat en quatre blocs temàtics. Aquest n’és el resum.

Debat TV-3
Es llegeix en minuts

En la litúrgia electoral catalana, el debat a la televisió pública de la Generalitat ocupa sempre un lloc destacat a la campanya. La novetat, en aquesta ocasió, ha sigut l’acumulació de candidats, fins a nou, que han omplert el plató i la pantalla. El debat s’ha estructurat en quatre blocs temàtics. Aquest n’és el resum.

Pandèmia: Gairebé tots contra l’exministre Illa

Salvador Illa, com a exministre de Sanitat, va ser l’epicentre de mirades i atacs en el bloc sobre la pandèmia. Tots els candidats, excepte Jéssica Albiach (Catalunya en Comú - Podem), que el va ajudar un parell de vegades, van atacar la gestió del Govern central. Les paraules més acerades van provenir del flanc constitucionalista, en especial del candidat de l’extrema dreta. També el PP i Cs, que van repartir culpa amb l’Executiu català, especialment quant a la pèssima gestió de les residències per a la tercera edat. Alejandro Fernández va acusar Illa d’«escudar-se en les autonomies», i Illa li va replicar que eren les comunitats les que tenien competències. «Llavors, ¿vostè de què era ministre?», li va etzibar el popular.

 Els socis del Govern, JxCat i ERC, amb prou feines es van creuar algun retret en aquest apartat (sobre les respectives proximitats amb els socialistes a Madrid, ERC, i a la Diputació de Barcelona, Junts) i van percudir en la falta d’ajudes directes als sectors econòmics afectats per part de l’Estat. Pere Aragonès va citar dades del BCE, segons els quals Espanya era el que menys subvencions havia atorgat, tot just l’1,3% del PIB. A això, Illa va replicar que el Govern havia mobilitzat l’equivalent al 20% del PIB en el conjunt pandèmic.

Laura Borràs, que va anunciar que, en cas de poder nomenar un conseller de Salut aquest seria Josep Maria Argimon, actual secretari de Salut, va defensar la gestió de Quim Torra.

El fragor argumental, amb tot i per sorpresa, es va donar en el duel entre Fernández, molt actiu sempre, i el candidat de l’extrema dreta. El popular va acusar el de Vox de caure en el populisme» i li va advertir que «agitar les baixes passions» no era el camí.

Economia: Cops a tres bandes entre ERC, PSC i Junts

Cops a tres bandes entre ERC, PSC i JuntsEn aquest bloc va ser on es va poder veure ja de forma nítida la pugna oberta entre els tres principals aspirants a la victòria, mentre que la resta mirava de marcar perfil ideològic (el PDECat contra l’esquerra, comuns demanant al candidat socialista més compromís antidesnonaments i la CUP mirant de desbordar per l’esquerra proposant la renda bàsica universal). Va ser la candidata de Junts, Laura Borràs, qui davant els cops que es donaven Aragonès i Illa a compte del que ha fet el Govern i l’Estat davant la crisi va llançar una frase estudiada: «Diuen que no es casaran, però vostès tres [PSC, ERC i comuns] treballen com a parella de fet».

Aragonès va evitar el cos a cos amb la seva excompanya en el Govern i es va centrar en Illa per retreure-li falta d’inversió a Catalunya, a la qual cosa el candidat socialista va respondre esgrimint una xifra, 3.200 milions, que segons Aragonès queden lluny dels 5.300 que ha suposat la gestió de la pandèmia. L’exministre va ser contundent també respecte al candidat d’ERC i al Govern en el seu conjunt i va proposar «rescatar l’economia catalana de la senyora Borràs i Aragonès». En aquesta descripció la tesi va ser semblant a la de Carlos Carrizosa, de Ciutadans i Alejandro Fernández, del PP.

El candidat d’ERC va buscar i va aconseguir que Illa assegurés que no acceptarà «ni per activa ni per passiva ni per perifràstica» els vots de Vox. En aquest foc creuat van mirar de treure el cap altres com Chacón, atacant descaradament els seus excompanys de Junts, situant-los a l’esquerra i proposant abaixar impostos. El popular Alejandro Fernández va ironitzar: «Les seves propostes econòmiques sonen bé, semblaria fins i tot del PP amb la seva jaqueta blava».

Procés: La taula de diàleg enfronta l’independentisme

El PDECat es va fer un lloc entre JxCat, ERC i la CUP inaugurant el bloc dedicat al procés. Un impàs que continua aixecant passions, però que manté enverinada la postura dels nou partits en disputa. Els independentistes van brandir la bandera de l’amnistia junts, però es van dissipar quan va entrar en joc la taula de diàleg. El PSC se la va fer seva, sempre que la conversa sigui dins del marge de la llei, i JxCat va avisar que no tornaria a compartir taula amb una delegació de la Moncloa.

«El principal problema que té Catalunya és la dependència d’Espanya», va etzibar Laura Borràs (JxCat) carregant contra el «‘a por ellos’ judicial i econòmic» sense referir-se a la seva proposta estrella d’aixecar la DUI. «La taula de diàleg és una oportunitat històrica, només a través del diàleg arriben les solucions», va inquirir Jéssica Albiach (En Comú Podem) i va demanar aparcar les «jugades mestres» de JxCat.

Salvador Illa (PSC) va apostar pel «retrobament» i per «girar full junts», interrompent el seu discurs per respondre a les pulles de Dolors Sabater (CUP) que el va acusar de ser «cínic». Illa va esquivar també els dards de les dretes: «No estic a favor de l’autodeterminació, però ells [els independentistes] tenen dret a expressar-ho [...] Saben que el que va succeir [el 2017] no tornarà a succeir», va rematar.

Pere Aragonès (ERC) va apostar per un referèndum i va animar l’independentisme a sumar-se a la «via àmplia», la seva recepta de conjunció sobiranista per al futur Govern, no sense carregar contra Illa per «voler l’amnèsia» del sobiranisme. «Aquí no hi ha ni repressió ni presos polítics», va aclarir Alejandro Fernández (PP) amb el recolzament de Carlos Carrizosa (Cs).

Pactes: Borràs i Aragonès s’acusen de festejar el PSC

El bloc de política de pactes, l’últim del debat, en realitat havia començat molt abans. Per exemple, quan Pere Aragonès va intentar en diverses ocasions que Illa es pronunciés sobre un hipotètic aval de Vox, per activa o per passiva, a la seva investidura. «Ni per activa, ni per passiva, ni per perifràstica», va dir finalment el candidat socialista, la tàctica del qual va ser evitar els enfrontaments directes en la mesura possible.

Et pot interesar

Tots els candidats es van dedicar a repetir durant el debat les preferències que han expressat durant la campanya. Però els dos principals candidats independentistes, que tot just s’havien fet rascades fins aleshores, van aprofitar el bloc per atacar-se amb ganes. Va obrir foc Laura Borràs, que va preguntar a Aragonès si «acceptarà o no els vots del PSC del 155». Li va respondre l’aspirant d’ERC que no, i va aprofitar per recordar-li que és JxCat qui ha pactat amb els socialistes a la Diputació de Barcelona.

En la resta, poques sorpreses. Illa va dir que vol un Govern «d’esquerres i progressista», amb els comuns; Albiach li va prendre la paraula, però va incloure en l’equació Esquerra, i va alertar contra una eventual repetició electoral. La resta d’actors tenen poques possibilitats d’entrar en el pròxim Executiu català, però va cridar l’atenció el veto preventiu del PDECat a Illa –i els seus avisos contra un Govern que pugui incloure la CUP– i la insistència de Carrizosa que al constitucionalisme li falta «un escó» per desallotjar l’independentisme del poder.