Cita amb les urnes
Eleccions catalanes 2021: Perill de bloqueig
Les condicions i els vetos creuats amb què els partits han començat la campanya aviven el fantasma de la repetició electoral
Els socis del Govern es presenten amb uns programes contraposats i ERC manté la línia vermella de no pactar amb el PSC
La incertesa sobre el que pot passar és total i inclou, fins i tot, si les del 14-F seran les úniques eleccions que es disputaran aquest any o bé si hi haurà repetició. L’ajustat dels sondejos només permet atalaiar una majoria plausible i més o menys estable de Govern, la d’ERC i JxCat. Els socis que fa tres anys que es barallen i, des del gener del 2020, es tiren els plats pel cap. Uns socis que es presenten amb uns programes oposats. Des del social a, sobretot, el ‘procés’. Tot això porta a una pregunta que s’ha sentit als dos quarters generals: «¿Pactar per fer què?».
El fantasma de la repetició electoral va de boca en boca en tots els principals actors. A Junts per Catalunya no descarten cap escenari, ni el de les noves eleccions. Temen que aquesta vegada amb ERC els acords siguin molt més cars de segellar, en vista dels retrets i travetes constants durant la legislatura passada. La candidata, Laura Borràs, ja ha avançat, en una entrevista a EL PERIÓDICO, que exigirà unes bases sòlides, un compromís amb la independència i una reorganització de les conselleries (és a dir, menys pes per a ERC) si disposa d’un resultat electoral que li permeti negociar el nou Govern amb Esquerra.
Desconfiança mútua
La desconfiança és mútua. Els republicans no tenen clar que els postconvergents puigdemontistes aixequin, així sense més ni més, Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat, en el cas que els republicans siguin els més votats del camp independentista. Especialment si, com el 2017, el marge és estret, però aquesta vegada a favor d’ERC.
Fonts republicanes van expressar a aquest diari el temor que una victòria mínima d’ERC faci néixer a JxCat la temptació de forçar la celebració d’uns segons comicis. Especulen, a la seu del carrer de Calàbria, amb el fet que l’horitzó d’un president republicà, que no rendeixi homenatge a Carles Puigdemont, a Waterloo no genera cap il·lusió, més enllà del que a ERC denominen malignament el ‘gen convergent’, que es defineix com la creença que la presidència poc menys que els pertany. Una idea que apliquen, amb força, en aquest inici de campanya. «Que no guanyin els de sempre per fer el de sempre», va afirmar Oriol Junqueras, divendres, en el seu debut en campanya. Aquell ‘ens han entrat a casa’ de Marta Ferrusola quan el tripartit va accedir a la plaça de Sant Jaume.
«Si ens exigeixen que Aragonès proclami la independència i nosaltres no accedim, perquè encara estem buscant la solució pactada, JxCat pot forçar les segones eleccions i presentar com la quinta essència de l’independentisme» contra els tebis, per no dir botiflers d’ERC, en la retòrica ultraventilada. Unes eleccions en aquest marc mental, segurament, creuen a Esquerra, donaria un avantatge folgat als exconvergents.
El xoc pel programa
La via per forçar aquestes segones eleccions seria el desacord programàtic. I la insistència en les últimes setmanes de JxCat de prometre la proclamació de la independència si se supera el 50% de vot secessionista, això sí, «sense detallar com», fa sospitar que aquest podria ser el preu que els puigdemontistes posarien al seu vots, amb el desig que ERC, que no està per més focs d’artifici, digui que no.
Així com la postconvergència i Ciutadans, per motius diferents, insisteixen una vegada i una altra que s’està gestant un tripartit, malgrat que tots els actors possiblement implicats ho hagin desmentit, ERC també té la seva teoria fantasmagòrica. Un pacte entre JxCat i el PSC (com a la Diputació de Barcelona), que garanteixi als puigdemontistes alguns ressorts de poder, i deixar els republicans en la gèlida oposició. Per quadrar la teoria de la conspiració, és clar, Illa hauria de ser el més votat.
En el que coincideixen tots és que la situació actual del Govern és insostenible, motiu pel qual Aragonès s’ha abonat a la proposta de «front ampli» que fa transmetre Joan Tardà i que consisteix a encaixar a l’Executiu comuns i la CUP. L’objectiu seria diluir el pes de JxCat i desplaçar l’eix ideològic a l’esquerra. Una cosa que tant comuns, i amb menor força la CUP, ja han avançat que no entra en els seus plans.
A la seu republicana, amb tot, pensen que l’actual situació pandèmica, i la triple crisi que l’acompanya, la sanitària, la social i l’econòmica, pot ser el principal inhibidor de la temptació de repetir comicis. «La gent està cansada», afirmen. Tot i que també és veritat que no deixa de ser curiós que, mentre en l’aparentment més estable política espanyola s’han repetit dues vegades els comicis, el 2016 i el 2019, a la tumultuosa Catalunya ha passat gairebé de tot, excepte això.
L’anàlisi del PDECat
Al PDECat també són conscients d’aquesta possibilitat real. En el partit d’Artur Mas estan convençuts que JxCat i ERC no posaran gens fàcil l’aliança entre tots dos. I atesos els pronòstics de la majoria d’enquestes, junts tampoc aconseguirien una majoria absoluta. El somni de la postconvergència és poder ser decisius en aquest escenari, però els baròmetres d’opinió no donen presència en el nou Parlament al PDECat.
Notícies relacionadesEn qualsevol cas, el PDECat mira amb preocupació aquest escenari d’inestabilitat parlamentària i mira amb enyorança els temps de les majories més estables, que fa anys que han desaparegut del tauler català.
Aquesta anàlisi va acompanyada una altra constatació: malgrat que JxCat transmet constantment la idea que ERC pot fer un altre tripartit amb els comuns i el PSC, al PDECat no creuen que l’independentisme tolerés aquesta fórmula i que bona part de les bases republicanes s’aixecarien en contra d’aquesta eventual aliança.
Salvador Illa Eleccions Catalunya ERC - Esquerra Republicana de Catalunya PSC PSC Laura Borràs Pere Aragonès Junts per Catalunya
