El Govern planteja incloure currículums, IA i tests psicotècnics en les oposicions

L’elecció dels nous funcionaris.

El Govern té pendent dissenyar una nova llei de funció pública i algunes pistes de per on pretén que vagin els canvis rauen en el document de 691 pàgines que han elaborat els experts de la CETRA. Els tecnòcrates són partidaris de virar cap a un procés de reclutament més àgil, que desterri els desavantatges de les actuals oposicions i permeti treure aquelles places que més li interessa cobrir a l’administració i assignar-les més ràpid i a algú adequat per al lloc. Seria un procés de selecció en tres fases. En la primera, el candidat hauria de fer test psicotècnic que "avaluï la capacitat d’adaptació i aprenentatge" i que actuï com a "primer filtre eliminatori", així com enviar un currículum, com si es postulés a l’empresa privada, i aquest seria filtrat per la IA.

En una segona fase, aquells que superessin el primer filtre portarien a terme algun tipus de prova pràctica, en comptes de "proves memorístiques", per demostrar la seva idoneïtat i motivació. I per a aquells que es classifiquin per a una tercera volta, passarien a dur a cap un curs selectiu a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). Els canvis plantegen també diverses modificacions terminològiques, com ara substituir el clàssic tribunal per un comitè avaluador multidisciplinari.

Canvis de rol dels que ja es troben a la Generalitat.

.Els experts plantegen eliminar l’actual sistema d’escales. Ara cada empleat es troba dins d’un grup –A1, A2, B, C1 i C2– i dins de l’esmentat grup, un nivell –que pot oscil·lar del 8 al 30. La proposta passa per suprimir els nivells i quedar-se sols amb els grups.

També passa per promoure la progressió horitzontal, és a dir, generar mecanismes per cobrar més però seguir al mateix lloc. Una de les crítiques a l’actual sistema és que, per millorar el sou, la via més ràpida és promocionar de categoria, cosa que els treu d’unes competències i els col·loca en d’altres. Ara, per accedir als augments, també es podria acreditar "creixement professional" via "aportacions rellevants" o cursos de formació, entre d’altres. Els experts del Govern són conscients de l’oposició que pot generar aquest canvi, ja que fa molts anys que impera l’actual model i els funcionaris han planificat les seves carreres partint del mateix. També reconeix que els canvis comporten potencials riscos per a l’accés a places amb les "garanties d’objectivitat i transparència" que assegura l’actual esquema.

Canvis en la mobilitat entre places.

Reformular la mobilitat geogràfica és un altre dels pilars de la reforma. En aquest sentit, els experts veuen necessari augmentar la transparència de la relació de llocs de treball, és a dir, anar actualitzant de manera més ràpida i accessible quins llocs de treball hi ha en l’administració, quins estan ocupats i quins no i quins dels ocupats ho estan per personal temporal. Aquest últim punt és d’especial interès per als treballadors públics amb plaça i que estan interessats a canviar-la per una altra. En aquest sentit, els experts proposen condicionar la mobilitat geogràfica a la motivació pel nou lloc de treball amb "possibilitat de mòduls formatius, proves específiques o estades temporals per facilitar el canvi". I és que un problema que té ara mateix la funció pública és que part de l’assignació de llocs de treball no es produeix partint del criteri del lloc on cada empleat públic és més eficient, sinó del lloc on a cada empleat públic li va millor treballar, ja sigui per proximitat al seu domicili o per altres condicions laborals o salarials.

Nova unitat per planificar les oposicions.

Els experts són conscients que, en el seu intent per mirar de reduir la burocràcia, poden acabar engreixant-la. Una prova d’això és el fet que plantegen crear una nova "unitat de planificació de personal", que s’encarregui de "definir el relleu generacional" que es produirà en tot el sector públic i de perfilar els llocs de treball que es necessitaran a mesura que els canvis tecnològics canviïn i també ho facin les necessitats socials.

Advoquen pel fet que depengui de la Conselleria d’Economia i consideren que podria requerir una inversió en personal de fins a dos milions d’euros anuals. La seva proposta és que arrenqui articulada en una sotsdirecció general amb cinc efectius: un comandament especialitzat en la matèria i amb competències directives i quatre tècnics superiors especialitzats, però que estiguin adscrits al cos general de gestió.

No obstant, de cara a poder evitar un hiperdesenvolupament burocràtic, els experts també plantegen que per cada nova unitat administrativa creada, el Govern n’ha d’eliminar una altra que estigui "obsoleta".

Notícies relacionades

Felip VI rebutja respondre a les crítiques que li llança el seu pare

No viu en aquest món

Consultors interns i equips d’alt rendiment.

La comissió d’experts advoca per introduir una flexibilitat i una agilitat més grans dins de l’administració a través de dues figures diferents. D’una banda, hi hauria el que ells denominen consultors interns. Aquesta figura busca substituir els consultors privats que molts departaments contracten per tal que els assessorin a l’hora de reestructurar processos i que acaben costant milions d’euros als contribuents i se’n van a grans corporacions. Una altra nova figura que plantegen crear són una espècie de cèl·lules autònomes hiperespecialitzades de funcionaris que bategen amb el nom d’equips d’alt rendiment.