Esteve Camps, president delegat de la Fundació Sagrada Família: «Antoni Gaudí continua sent un gran desconegut»

«Als anys 60 i 70, l’obra de Gaudí no s’estudiava a les escoles d’arquitectura de Barcelona», ha explicat Camps en la sessió amb públic a Casa Seat. No ha sigut el camí de la reconciliació un camí fàcil. No van ser pocs els professionals del gremi que es van manifestar al seu dia en contra de la continuació de les obres del temple. Oscar Tusquets, per exemple, a qui Camps agraeix que en públic i les vegades que faci falta (l’última, la setmana passada) reconegui que aquella intransigència «va ser un error de joventut». El salt entre aquell abans i l’avui es relata millor amb la trucada que durant les vacances passades va rebre el president delegat de la fundació. Era el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guim Costa, que li comunicava que, «per unanimitat», els organitzadors del congrés mundial que el juny vinent se celebrarà a Barcelona desitjaven que un dels actes centrals d’aquesta cita, l’entrega de guardons, es porti a terme a la nau central del temple.

Ha fet caure la basílica el mur del rebuig generalitzat dels arquitectes, però una altra qüestió sobre la taula continua sent sempre la mateixa. Se la va plantejar el director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez. ¿Com és la convivència amb els veïns? N’hi ha que pateixen les ingratituds de la multitudinària presència de turistes als carrers de l’entorn, a més d’una evident degradació comercial en el perímetre més immediat. Però n’hi ha encara de més inquiets, els que temen haver de mudar-se si l’Ajuntament de Barcelona dona llum verda a la construcció de l’escalinata de la Façana de la Glòria. A les dues qüestions va donar resposta Camps.

L’escalinata

«Les relacions amb l’ajuntament són excel·lents i amb els veïns i l’eix comercial de l’avinguda Gaudí són també molt bones», va dir. Va comprendre, per descomptat, la inquietud dels afectats per la construcció d’aquesta escalinata, però va recordar que a només una illa de distància la Sagrada Família és propietària d’un solar en el qual podrien construir-se uns 300 pisos per desencallar aquesta negociació. ¿Quan? Si hi ha un anunci sobre això, va dir, «no serà abans de la visita del Papa», el 10 de juny, amb motiu del centenari de la mort de Gaudí.

La decisió de Lleó XIV de fer una parada al temple durant el seu viatge a Espanya podria, vistos els precedents, multiplicar de nou l’interès per visitar la Sagrada Família en els pròxims anys, una cosa que ja va passar després de la consagració com a basílica menor que en persona va fer Benet XVI el 2010. Fruit de la retransmissió mundial d’aquell acte, la venda d’entrades va créixer un 48%. ¿Passarà de nou? Aquí Camps va ser caut i realista. Portava anotada, per exemple, la xifra de visites del dia, 17.900. És un llistó que en el dia d’avui, perquè l’experiència de la visita no deixi de ser agradable, no es vol superar. Si de cas, va reconèixer Camps, la capacitat s’incrementarà lleugerament quan sigui accessible la Torre de Jesús, al llarg del 2027 o 2028, perquè fins aleshores no estarà instal·lat l’ascensor vidrat interior, actualment en construcció a Alemanya.

Notícies relacionades

Dos dels tres pollets de la parella de falcons de la Sagrada Família trenquen la closca

Gaudí no va ser un geni solitari: el COAC revela els 300 noms darrere de les obres capitals de Gaudí a Barcelona

El repte, va prosseguir Camps, no és tant quantitatiu com qualitatiu. La Sagrada Família va rebre el 2025 gairebé4,9 milions de visitants i ni de lluny el públic espanyol encapçala el rànquing de nacionalitats. Al capdavant hi ha els nord-americans i en tercer lloc els xinesos, que més aviat que tard avançaran el públic local. Amb aquestes xifres, en qualsevol cas, la Sagrada Família s’ha mantingut fidel al seu propòsit original, que fos un temple expiatori i, en conseqüència, finançat amb donatius. Les entrades tenen aquesta consideració. No hi ha diners públics pel mig. Camps va recordar en aquest punt una formidable anècdota de quan Gaudí en persona anava amb la guardiola per la ciutat a demanar donatius. En una ocasió s’ho va plantejar a un acabalat barceloní. Gaudí li va plantejar una xifra. Aquell home li va dir que cap problema, que això no era res. «Doncs que sigui el doble», va respondre l’arquitecte, «ha de ser un sacrifici».

El 2025, la venda d’entrades va aportar 134 milions d’euros als comptes bancaris del temple. Les obres i les despeses corrents van consumir 113 milions, però algun dia aquesta segona quantitat, quan els treballs es vagi acabant, minvarà. Així que s’acosti aquesta data, va dir el president delegat, es podrà augmentar el fons d’ajudes socials que fa tres anys va posar en funcionament el patronat de la Sagrada Família i que el 2025 ja va ser de cinc milions d’euros i va beneficiar 362 entitats.