Els carrers de Parlament i Borrell encaren un any d’obres per renéixer consagrades al vianant sense semblar un eix verd

Han sigut dues reunions de treball molt riques en matisos, als antípodes d’aquelles polèmiques que, com un Guadiana polític d’inconfesses intencions, asseguren que aquella zona és el súmmum de la degradació. Sobre la taula han quedat, això sí, preguntes interessants. La principal: ¿Millorarà aquest projecte el resultat, per exemple, de Consell de Cent?

A tall de resum telegràfic, el que es pretén amb gairebé nou milions d’euros d’inversió és convertir aquesta creu de carrers i la plaça que es genera en la intersecció en una plataforma d’un únic nivell, on el vianant hauria de tenir tota la prioritat de pas i en la qual els vehicles, tret dels d’emergències, només podran circular sota estrictes condicions de velocitat i girs permesos. El que visualment crida més l’atenció, no obstant, serà la incorporació d’una tercera fila d’arbres que se sumarà a les dues ja existents. En total es plantaran, tret d’imprevistos d’últim minut, 109 arbres, una xifra considerable.

En la primera jornada, amb els veïns, el que es va sembrar va ser una incògnita de la qual no se’n coneixerà el fruit fins, com a mínim, més d’un any, ja que les obres està previst que finalitzin el juny del 2027, després de les pròximes eleccions municipals. L’advertència la va fer un veí del carrer Aldana, que es va presentar com a enginyer especialitzat en mobilitat. En aquesta reforma, l’Ajuntament, a diferència del que passa als eixos verds, pavimentarà el que actualment són voreres amb el clàssic panot de la ciutat, mentre que l’espai central, pel qual en principi haurien de conviure vianants i vehicles a motor a 10 quilòmetres per hora com a màxim, serà de lloses de granit, amb aspecte de calçada.

Avui dia, amb l’aspecte que concedeix a aquesta zona l’urbanisme tàctic, aquesta diferència ja és més o menys la mateixa. El resultat és que els vianants solen refugiar-se a les voreres i els cotxes i motos ocupen el centre del carrer. Als eixos verds (per cert, dues paraules gairebé mai pronunciades en aquest tipus de reunions quan s’aborden nous projectes d’urbanització), la fórmula és radicalment diferent. L’ús de fins a set tipus diferents de paviment ha acabat per enviar un missatge gairebé subliminar que aquest no és el seu espai natural, que allà és un simple convidat.

Incivismes

Hi va haver, per descomptat, més preguntes i intervencions, entre les quals la de l’etern elefant a l’habitació, ¿patrullarà ara sí la Guàrdia Urbana aquests carrers de nit perquè no semblin un altaveu?

Notícies relacionades

La Barcelona d’Opisso, l’artista que va renunciar a Gaudí, l’exposició més oportuna per al centenari de l’arquitecte modernista

La papallona de la Casa Fajol presenta esquerdes després de mesos d’obres per convertir els pisos en habitacions de lloguer

La sessió de la següent jornada, amb els comerciants, va ser també, malgrat que els espera un any ingrat, de reducció de vendes sense que es contemplin ajudes fiscals, molt rica en aportacions. Més llum, més seguretat vigilància mentre el paisatge sigui un bosc de tanques, garanties que els treballs duraran un any i no més… Però va sortir també a col·lació una altra diferència significativa amb els eixos verds de la resta de l’Eixample que, en el futur, permetrà fer comparacions i treure conclusions.

Quan s’estreni la nova urbanització, l’espai disponible per a càrrega i descàrrega de mercaderies serà, en metres quadrats, equivalent a l’actual, però, a diferència del que passa a Consell de Cent, estarà expressament senyalitzat a terra. Als eixos verds, els senyals de circulació indiquen el lloc i les hores, però el comú és que els transportistes no en facin cas. Serà, doncs, una altra ocasió per comparar.