El temor d’un Putin «a la desesperada» desencadena les ànsies defensives europees: paraigua nuclear, búnquers i defenses contra els drons que pirateja Rússia

«Rússia està en un atzucac. Moscou imposa el terror amb atacs a la població civil ucraïnesa i amenaces a altres països», va afirmar fa uns dies la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, des del setmanari alemany Der Spiegel. La resposta de l’OTAN a un atac rus tindria conseqüències «devastadores», afegia Kallas. És una frase pràcticament calcada a les pronunciades pel secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, i el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, en la reunió ministerial de l’Aliança celebrada el 22 de maig a Helsingborg (Suècia).

Tant els països bàltics com els nòrdics, així com Polònia o Alemanya es prenen seriosament l’amenaça d’una guerra cada vegada més pròxima. Això es plasma en decisions adoptades a escala nacional o en altres formats. Noruega, des de la seva condició de país extracomunitari, s’ha abraçat al paraigua nuclear francès propulsat per Emmanuel Macron, tot i que formalment continua confiant l’estratègia dissuasiva atòmica en el gran aliat transatlàntic que són els EUA; els estats bàltics reclamen més recursos davant uns drons ucraïnesos piratejats per Rússia i convertits en amenaça per als aliats occidentals més fidels a Kíiv; i Alemanya ha afegit la protecció civil a una ‘cistellada de la compra’ que fins ara es concentrava al rearmament.

Cohesió del bloc nòrdic

Dos anys després de l’ingrés accelerat de Suècia i Finlàndia a l’OTAN, el conjunt de països nòrdics que completen Noruega, Dinamarca i l’una mica més remota Islàndia no semblen precisament relaxats. Tots ells tenen exèrcits moderns i altament tecnificats, a més d’una sòlida xarxa de búnquers que, en el cas finlandès donaria protecció a gairebé un 90% de la seva població. De la reunió a Helsingborg va sorgir la declaració dels ‘Siete del Ártico’ – els cinc països europeus esmentats, més Canadà i EUA –, amb el compromís de reforçar l’Arctic Sentry, l’operatiu de vigilància del’OTAN, llançat a principis d’any. El grup, del qual va quedar exclosa Rússia després de la invasió d’Ucraïna, desenvolupa estratègies pròpies, emmarcades en el conjunt de l’OTAN.

Islàndia, per la seva banda, sotmetrà a referèndum el 29 d’agost el reinici de les negociacions d’ adhesió a la UE. El procés va quedar congelat el 2013 per decisió islandesa. Entre la seva població, fins ara era reticent a l’adhesió, es percep de sobte un possible gir favorable. Hi ha un anhel de cohesió davant el pols pel control de l’Àrtic entre els tres gegants, Rússia, la Xina i els EUA. En l’extracomunitària Noruega es va reobrir així mateix el debat entorn de l’ingrés, en el seu cas impulsat per l’oposició.

Els bàltics, aliats de Kíiv a mercè dels seus drons

Lituània, Letònia i Estònia reclamen de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, alguna cosa més que paraules de recolzament davant les reiterades caigudes o demolicions al seu territori de drons ucraïnesos. El cel de l’espai bàltic no són segurs, pateixen diàriament «incursions de drons, interferències electròniques, campanyes de desinformació i sabotatges», cosa que demostra «com de prop estem de la guerra», va alertar el president lituà, Gitanas Nauseda. Apressen Brussel·les a una implementació «com més ràpida millor» de la missió de Vigilància del Flanc Oriental per millorar les defenses antiaèries i els sistemes d’intercepció de drons.

Els tres països bàltics reconeixen que Ucraïna no pot renunciar als seus drons. Però busquen solucions ràpides davant aquestes alarmes diàries que han obligat la població de Lituània a retirar-se als refugis. A Letònia, la crisi dels drons li ha costat el lloc a la primera ministra, Evike Silina , la coalició del qual es va enfonsar enmig de retrets llançats contra el seu ministre de Defensa, Andris Spruds. A Estònia hi ha un dels punts més vulnerables de la UE, la ciutat de Narva, fronterera amb Rússia i on un 90% de la població és d’origen rus. Hi ha una «estratègia creixent procedent de Moscou per desestabilitzar les nostres democràcies», va afirmar el president estonià, Alarins, davant Von der Leyen.

Alemanya i la nostàlgia pel búnquer

Notícies relacionades

Les celebracions per la victòria del PSG en la Champions deixen 780 detinguts i un mort

La popularitat del president Petro impulsa la candidatura d’Iván Cepeda a Colòmbia

El Govern de Friedrich Merz ha fet ostentació de sang freda davant la decisió de Donald Trump de retirar 5.000 soldats de les seves bases a Alemanya. El total de militars nord-americans al país s’estima en 36.000 i Ramstein, la base més gran dels EUA fora del seu territori, és la columna vertebral per a les seves operacions a l’Orient Mitjà. Molt més preocupa a Berlín que Trump hagi fet enrere el pacte assolit amb Joe Biden a la Casa Blanca per desplegar a Alemanya els míssils de llarg abast Tomahawk, que brindarien teòrica protecció respecte als seus equivalents russos de Kaliningrad.

Merz va arribar al poder el 2025 determinat a dotar Alemanya del més poderós exèrcit convencional de la UE. La despesa en Defensa es dispararà el 2027 en un 28%, malgrat l’estancament econòmic del país,gràcies al fet que aquesta partida ha quedat alliberada de l’anomenat «fre al deute». Als plans de rearmament ha unit Merz una partida de 10.000 milions d’euros per a la protecció civil. Va correspondre als ministres de Defensa, Boris Pistorius, i al d’Interior, Alexander Dobrindt, escenificar la presentació del pla que implicarà una coordinació més gran entre forces armades i el personal de protecció civil. La realitat és que Alemanya no té una xarxa de refugis subterranis, a 30 metres sota el sòl, com la de Finlàndia. Dels 2.000 búnquers que va tenir durant la Guerra Freda en queden tot just 600. I els metres, soterranis i altres potencials refugis no protegirien la seva població de l’armament actual.