El TSJC defensa el dret d'un veí de Mollet a ser enterrat pel ritu islàmic després de la negativa de l'Ajuntament

El conflicte es va iniciar el 2021, quan el demandant va sol·licitar informació sobre l'existència d'una parcel·la per a sepultures musulmanes —que requereixen enterrament a terra i sense fèretre— i, en cas que no n'hi hagués, la seva habilitació. Després del silenci administratiu i la negativa posterior apel·lant a qüestions tècniques i de salubritat, el cas va arribar als tribunals, on en primera instància es va avalar la posició municipal.

El TSJC corregeix ara aquest criteri d'instància i situa el focus en els drets fonamentals. La sala recorda que la legislació vigent reconeix "el dret a rebre sepultura digna, sense discriminació per motius religiosos" i subratlla que els poders públics n'han de garantir l'efectivitat.

En aquest sentit, invoca l'article 16 de la Constitució, que consagra la llibertat ideològica, religiosa i de culte, així com el deure dels poders públics de tenir en compte les creences religioses de la societat, juntament amb l'article 14, que prohibeix qualsevol discriminació per raó de religió. A més, també al·ludeix al dret de petició recollit a l'article 29 i a la Llei orgànica de llibertat religiosa, que inclou expressament el dret a rebre sepultura conforme a les pròpies creences.

Crítica als arguments tècnics

La sentència planteja que el nucli de la causa judicial és determinar si el ciutadà té dret que l'administració "remogui els obstacles que puguin existir" per ser enterrat al seu municipi "conforme al ritu musulmà". El tribunal incideix que la llibertat religiosa no es limita a una declaració formal, sinó que exigeix una actuació activa de les administracions per fer-la efectiva, cosa que implica adoptar les mesures necessàries per garantir pràctiques com els ritus funeraris en condicions d'igualtat.

L'Ajuntament havia rebutjat la petició al·legant impossibilitat tècnica i raons de salubritat, assenyalant que el cementiri està configurat amb nínxols i que una ampliació prevista s'ubica sobre un antic abocador. Tanmateix, el TSJC qüestiona aquests arguments. Segons recull la resolució, la negativa municipal es basa en informes que "no consten en les actuacions" o que només acrediten limitacions en "una part" del terreny, sense justificar una impossibilitat total. A més, la sala contenciosa del TSJC matisa la interpretació del reglament sanitari i recorda que aquest preveu l'enterrament a terra sota certes condicions, per la qual cosa "no existiria cap impediment" absolut per a aquesta pràctica.

Retroacció d'actuacions

Notícies relacionades

Naikare, el taller de Barcelona que ressuscita els llibres ferits més estimats

El rellotge més emblemàtic del barri de Sant Antoni de Barcelona continuarà marcant les hores: els comerciants es mobilitzen per protegir-lo

Per tot això, el TSJC acorda estimar parcialment el recurs, revocar la sentència anterior i anul·lar la resolució de l'Ajuntament, en considerar que "no s'ajusta a dret" i no té la motivació suficient. La sala ordena la "retroacció d'actuacions", cosa que obliga el consistori a reiniciar el procediment amb més garanties: haurà de completar l'expedient incorporant tots els informes tècnics sobre l'ampliació del cementiri —inclosos estudis hidrològics i aquells que acreditin si existeix o no una "absoluta impossibilitat" de destinar una parcel·la a enterraments a terra—, donar audiència a l'interessat perquè pugui formular al·legacions i, finalment, dictar una nova resolució degudament fonamentada.

Això sí, el tribunal no acaba de reconèixer de manera directa el dret del demandant a ser enterrat segons el ritu islàmic, en considerar que no ha quedat provada ni la inviabilitat total de la petició ni la seva plena viabilitat en les condicions actuals. La sentència conclou sense imposar costes i deixa en mans de l'Ajuntament una nova decisió que haurà de valorar de manera expressa el dret fonamental a la llibertat religiosa i garantir, amb base en criteris tècnics sòlids, el dret a rebre una "sepultura digna, sense discriminació per motius religiosos".