Els motoristes envaeixen la pacificació dels Jardinets del passeig de Gràcia

És una altra batalla perduda abans de començar, i en són… N’hi ha que, conscients que desobeeixen els senyals, ho fan a poc a poc. D’altres, no, fins i tot a velocitats incompatibles, per exemple, amb la presència de nens que juguen a la sortida de l’escola o amb gent que simplement passeja (com correspon) sense parar atenció a un trànsit que no hauria d’existir.

La majoria dels motoristes accedeixen a aquesta zona de passeig des del carrer de Sèneca, que ja té el seu què, ja que a aquest filòsof dels primers anys de la Roma imperial se li atribueixen aquestes tres paraules que resumeixen la història de la nostra espècie: ‘errare humanum est’.

Just a la boca d’aquesta cantonada hi ha el més inequívoc de tots els senyals de circulació, un cercle rodó sobre un fons blanc. Sense conèixer-la no s’obté el permís per manejar vehicles. És el de circulació prohibida. No hi ha res més a dir. Si d’un joc de cartes es tractés, aquest senyal guanyaria, posem per cas, al de direcció prohibida, tot vermell amb una franja blanca. Circulació prohibida és senzillament que és un carrer o una zona per on no es pot rodar a motor.

Al costat hi ha un altre senyal. És la que remarca, a més, que aquesta és una zona on està prohibit també aparcar. Amb comptadíssimes excepcions en algun moment del dia, almenys aquesta es respecta, res a veure en aquests jardins, perquè, amb la campanya acabada d’iniciar per l’Ajuntament de Barcelona a Sants per expulsar motos de les voreres per les reiterades queixes dels veïns. D’acord, no s’aparca, però el problema, tot i que diferent, no és menys greu.

A la zona per als vianants de Jardinets no s’ha articulat encara un enuig associatiu pel pas de motos. Cert. Ningú ha recollit firmes contra els motoristes, no hi ha cartes al director, gairebé ningú recrimina als incívics la seva barra… El motiu és, potser, perquè fins fa ben poc per allà, abans de les obres, sí que podien circular cotxes i motos en sentit mar. Des que es va reurbanitzar la zona, no. A la pràctica, la sorpresa hauria de ser la mateixa que si les motos circulessin pel mig de la plaça de Catalunya o pel passeig central de la rambla de Catalunya.

No passa. Un nen, que tindrà uns tres anys, juga amb una pilota amb el seu pare. La maneja encara molt matusserament, però tota la seva atenció està fixa en la pilota. S’acosta una moto. No redueix la velocitat. El pare aparta el seu fill. No li recrimina res al motorista. Hauria de fer-ho. Més tard sí que ho fa un home, d’uns setanta anys, potser, que va camí d’un dels bancs. El motorista no s’immuta. S’apropia de tota la zona per als vianants fins a arribar a la Diagonal. I així cada dia.

Notícies relacionades

Barcelona porta a votació el trasllat del parc de bombers a l’avinguda de Sarrià amb 860 metres quadrats més de verd a l’entorn

Esteve Camps, president delegat de la Fundació Sagrada Família: «Antoni Gaudí continua sent un gran desconegut»

El 2013 va visitar Barcelona l’artistaClet Abraham. Pot ser que hagi tornat alguna vegada, però no hi ha constància mediàtica d’això. La tela sobre la qual treballa són els senyals de circulació. No les fa malbé. No les pinta. Viatja amb uns adhesius que prèviament ha imprès al seu taller de Florència. Els enganxa sobre els senyals i el resultat sempre sol cridaner, una mena d’acudit mut.

Quan fa 13 anys va deixar la seva empremta al Born, Gràcia i el Poblenou, només els observadors més atents van poder disfrutar el seu art. Va ser un pas gairebé invisible del qual un fotògraf del diari, per sort, va deixar constància, perquè el que van demostrar aquell parell de jornades o més en què Clet va estar a Barcelona va ser que poca atenció es presta en aquesta ciutat als senyals. Els hàbits pesen més que la senyalització i, el pitjor, aquests hàbits o costums arrelen en poc temps. Així ha passat als eixos verds de l’Eixample (no està de més recordar una vegada més que hi ha uns horaris de càrrega i descàrrega que no es respecten) i, pel que hem vist, als Jardinets del passeig de Gràcia.