Novetats del curs 2026-2027
Catalunya elimina els "àmbits" a 4t d'ESO i deixa en mans dels instituts com introduir les Matemàtiques A i B
El curs 26-27 els centres hauran d'oferir Matemàtiques A, més generals, i Matemàtiques B, més complexes i pensades per a qui vulgui fer Batxillerat científic o tecnològic
Els canvis responen al compliment d'una sentència del TSJC que obliga Educació a adaptar el currículum català a la llei d'educació (Lomloe)
Alumnado catalán de 4º de ESO, este curso 2026-2027. /
El currículum de 4t d'ESO a Catalunya introduirà el pròxim curs 2026-2027 tres canvis: un, desapareixen els àmbits -queda anul·lada la frase "podem planificar i crear àmbits, agrupacions, d'aquelles àrees que es considerin oportunes per impartir-les de forma integrada"-; dos, els centres hauran d'oferir al seu alumnat totes les optatives recollides al currículum -i acabar impartint només les que tinguin un mínim de 10 inscrits- i tres, s'introdueix el desdoblament en Matemàtiques, oferint unes Matemàtiques A, més generals, i unes Matemàtiques B, més complexes, pensades per a l'alumnat que tingui clar que vol fer Batxillerat científic i tecnològic.
Tots aquests canvis són en compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el Decret 175/2022 (el decret del currículum), que atén el recurs presentat (i guanyat) pel sindicat Professors de Secundària (Aspepc).
El Departament dona tres opcions per desdoblar la matèria de Matemàtiques: dividir els alumnes durant les quatre hores setmanals de l'assignatura, fer-ho només la quarta hora o tenir-los tots junts amb dos professors
El canvi que ja porta més cua és la introducció de les Matemàtiques complexes (B), que ja funcionen com a matèries separades als instituts de tot Espanya. La conselleria ha deixat en mans dels centres com aplicar aquest desdoblament, tot i que els ofereix tres alternatives. La primera, desdoblar per fer un grup més de Matemàtiques. De dos grups A i B (amb 30 i 30 alumnes), passarien a tres grups (dos de Matemàtiques A amb 22 i 23 alumnes) i un tercer grup de Matemàtiques B, amb 15 alumnes. En aquesta opció, cada centre dedica quatre hores més de docència de Matemàtiques en global.
Els canvis atenen el recurs presentat (i guanyat) pel sindicat Professors de Secundària (Aspepc), que considera una burla que els centres puguin desdoblar l'alumnat només una de les quatre hores de Matemàtiques
La segona consistiria que de les quatre hores de Matemàtiques a 4t d'ESO, tres es farien de manera conjunta amb els "sabers" comuns de les dues Matemàtiques, i es desdoblaria només la quarta hora setmanal. En aquesta opció, cada centre dedica una hora més de docència de Matemàtiques per grup.
I la tercera opció seria fer un treball diferenciat també a la quarta hora setmanal, però sense desdoblament, a partir de la codocència; és a dir, que en aquesta hora hi hauria dos professors a l'aula. Opció en què cada centre dedica una hora més de docència de Matemàtiques per grup.
L'alumne triarà
Serà l'alumnat qui triï quina matèria vol estudiar -ajudat sempre per l'orientador del centre- i la tria serà per a tot el curs. "Només en casos excepcionals, i sempre que l'organització del centre ho permeti, un alumne o una alumna pot sol·licitar el canvi de tipus de Matemàtiques durant el primer mes de curs. Aquesta sol·licitud ha de ser validada per la direcció del centre, un cop escoltats el tutor o tutora i l'equip docent", apunten les consignes que han començat a rebre els centres.
Segons fonts del Departament, cada centre, "en virtut de la seva autonomia pedagògica i organitzativa", pot determinar quina de les mesures "s'ajusta millor al seu projecte educatiu i a les seves característiques"
Segons fonts del Departament, cada centre, en virtut de la seva autonomia pedagògica i organitzativa, pot determinar quina de les mesures s'ajusta millor al seu projecte educatiu i a les seves característiques. "El Departament acompanyarà els centres en la seva aplicació", apunta.
"Una presa de pèl"
Ignasi Fernández, secretari i advocat d'Aspepc, apunta que deixar en mans dels centres el desdoblament i obrir la porta que només se separin els grups una hora a la setmana o que ni tan sols s'arribin a separar és "una presa de pèl i una burla del mandat judicial".
"Ja hem superat els límits de la paciència. Hem esperat un curs sencer per poder-ho fer bé, de manera curosa, i a l'últim moment ens trobem que ofereixen aquestes tres opcions en comptes d'oferir dues matèries diferenciades, com assenyala la sentència; ens sentim insultats", assenyala Fernández, que ha demanat l'execució de la sentència al TSJC perquè sigui aquest qui es pronunciï.
L'ordre que cada centre ofereixi totes les optatives possibles, però només imparteixi les que tinguin almenys 10 alumnes és "un maldecap enorme a nivell organitzatiu", segons els equips directius
Pel que fa a la resta de canvis, els centres que ja han rebut la informació -molts encara no en disposen- veuen amb preocupació el fet d'haver d'oferir totes les optatives, per impartir després les que tinguin 10 alumnes (fins ara les optatives ofertes es deixaven a criteri dels centres). "Triaran optatives que després no es podran oferir perquè no tindran 10 alumnes... és absurd i un maldecap enorme en a nivell organitzatiu", lamenta una docent.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Bona educació Professors Educació Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ( TSJC ) Mestres i professors Educació secundària Educació a Catalunya Col·legi Matemàtiques
- Club Entendre-hi + Animals i plantes Les roses de pitiminí: una opció per regalar per Sant Jordi
- Club Entendre-hi + Animals i plantes La rosa de Sant Jordi: el significat del vermell i altres colors
- Novetats del curs 2026-2027 Catalunya elimina els "àmbits" a 4t d'ESO i deixa en mans dels instituts com introduir les Matemàtiques A i B
- Aquest dimecres Activat un avís vermell al Ripollès per una violenta tempesta acompanyada de calamarsa i fortes ratxes de vent
- Llibertat religiosa a les ciutats El TSJC defensa el dret d'un veí de Mollet a ser enterrat pel ritu islàmic després de la negativa de l'Ajuntament
