Dos nous tetramorfs coronaran a l’octubre les torres dels evangelistes de la Sagrada Família

Dues colossals figures de marbre grec de Thassos, el més blanc del món, esperen als peus del temple de la Sagrada Família per ser alçades a l’octubre al cim de les torres dedicades als evangelistes Joan i Mateu, la primera, com marca la tradició cristiana, una àguila, i la segona, amb un esculpit que de vegades confon fins i tot els més creients, amb l’aspecte d’un home alat, sense que això sigui exactament un àngel. Coses del llibre de l’Apocalipsi. A través d’una tanca, a la cantonada dels carrers de Marina i Provença, tenen la possibilitat d’entreveure-les els que decideixin acostar-s’hi. Després, a partir d’octubre, la seva visió ja no serà possible cara a cara. Seran a 135 metres d’alçària. Faran companyia allà als altres dos tetramorfs esculpits per Xavier Medina-Campany i que ja formen part de l’‘skyline’ de la ciutat, el lleó que simbolitza Marc i el torn que representa Lluc.

Aquests quatre cimboris i els tetramorfs que els coronaran quan acabin de col·locar-s’hi els dos restants són una més de les pàgines d’aquest llibre de pedra que pretén ser la Sagrada Família. Més alts que ells només és, per ara, la torre dedicada a la Verge, de 138 metres d’alçària i que sustenta la controvertida estrella inaugurada el 2021, i en el futur ho serà el cimbori central de Jesús, amb què la basílica cobrirà aigües a 172,5 metres del carrer.

En la tradició cristiana, Joan, Mateu, Lluc i Marc enaltiran la glòria de Déu durant tota l’eternitat, una cosa que simbòlicament faran aquestes quatre torres de tres maneres diferents. La primera, perquè envoltaran en un perfecte quadrat la torre dedicada a Jesús. La segona, per les inscripcions laudatòries gravades al políedre que sustenta les escultures. I la tercera, perquè aquesta mena de pedestals estaran buits per dins de manera que serà possible instal·lar-hi focus que il·luminaran la creu que coronarà el temple.

Missa de benedicció

Una missa en principi programada per al 12 de novembre servirà per beneir els quatre tetramorfs que s’incorporen a la simbologia de la Sagrada Família i amb això es cobrirà una nova etapa, això sí, sense que sigui possible complir el desig d’acabar la totalitat de les obres el 2026, centenari de la mort accidental d’Antoni Gaudí. A tot estirar, aquell any serà possible, segons Faulí, que el temple arribi ja a la seva alçària màxima. La torre de Jesús, que creix segons s’hi van col·locant uns gegants plafons (ja són 10 dels 12 previstos), s’alça per ara fins als 131 metres. A la meitat d’aquesta altura s’oculta als ulls dels visitants un petit auditori circular on els membres del patronat han explicat l’estat de les obres i han anunciat la creació d’un fons social per cofinançar projectes caritatius del tercer sector. És una sala encara sense acabar però que de moment permet ja contemplar la base de la torre central. És, sens dubte, un dels auditoris més sorprenents de la ciutat, i més que ho serà quan els treballs pendents permetin il·luminar-lo amb llum natural a través d’aquest gran ‘gruyère’ que intencionadament és la basílica i que permet que la claredat del sol penetri fins als més recòndits racons. Des de l’auditori, a 66 metres d’altura, està previst que hi parteixi en el futur l’ascensor que portarà els visitants fins al cim de la torre de Jesús.

Notícies relacionades

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

El primer ‘showroom’ virtual d’Espanya de reformes de la llar s’estableix a l’Eixample

Faulí no s’ha atrevit a predir si el temple es donarà per acabat aquesta dècada o ja la que ve, i aquesta incertesa l’ha aprofundit quan ha donat a conèixer la llarga llista de tasques pendents que s’estan portant a terme més enllà d’aixecar torres, 13 avui de les 18 previstes.

Obres en curs o pendents

S’estan restaurant els cimboris originals de la façana del Naixement, en millor estat de conservació del que es preveia malgrat ser ja centenaris. Es prossegueix amb la construcció de la capella de l’Assumpció, a la façana que dona al carrer de Provença. Sota terra, les obres també són frenètiques. Cinc metres per sota del temple s’han guanyat ja 3.500 metres quadrats de superfície disponible que tant es fan servir com a espai museístic que com a tallers d’obres. La cobertura de les naus laterals també va a bon ritme. Però la qüestió crucial, com sempre, és què passa amb la façana de la Glòria, la que afecta urbanísticament els veïns del costat mar del carrer de Mallorca. No hi ha novetat, ha explicat el director general del patronat, Xavier Martínez, però ha remarcat que quan es reprenguin els contactes per tractar sobre aquesta qüestió, la postura, per la seva banda, no haurà canviat: «No renunciem a l’escalinata prevista».