Maragall exigeix que Colau aclareixi si més «llops» obtindran llicències turístiques

L’alcaldable d’Esquerra per Barcelona, Ernest Maragall, reclama que «Ada Colau i Jaume Collboni» aclareixin amb celeritat si hi ha més casos pendents de sentència judicial que puguin derivar en la concessió de noves llicències d’apartaments turístics a Barcelona, a la vista que aquest ha sigut el mecanisme pel qual una empresa immobiliària ha aconseguit aquest objectiu amb 120 pisos del carrer de Tarragona. Un mes abans de les eleccions municipals, la controvèrsia dels pisos turístics, en repòs des que el 2017 es va posar fre al seu increment en nombre a través d’una norma municipal (PEUAT), reneix amb força de manera inesperada i propicia un interessant intercanvi de foc argumental.

Immobiliària Gallardo va sol·licitar el 2019 llicències turístiques per a tots els pisos d’un bloc de la seva propietat, arran que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va pronunciar contra el PEUAT per un defecte de forma. La decisió va ser recorreguda per l’Ajuntament de Barcelona davant el Tribunal Suprem, de manera que l’equip de govern va interpretar que el PEUAT continuava vigent fins que es pronunciés aquesta instància superior. Va ser en aquest parèntesi en què es van sol·licitar les noves llicències, a les quals l’administració municipal va respondre amb el que tècnicament es coneix com una inadmissió. Aquesta resposta és la que Immobiliària Gallardo va portar per una altra via judicial fins que un jutge, sense donar opció a cap recurs, va obligar l’Ajuntament de Barcelona a donar per bones aquestes sol·licituds.

La pregunta de Maragall, formulada per escrit, va just en aquesta línia. ¿Algú més va demanar llicències i li van ser denegades? Si així va ser, ¿hi pot haver més sentències desfavorables? A aquestes dues preguntes, l’ajuntament diu que, com a conseqüència de la descentralització dels serveis municipals, encara no pot respondre. Per posar un exemple, si el districte del Poblenou no va admetre una sol·licitud, aquesta dada no està recollida en una base de dades centralitzada i, menys encara, si aquest cas va ser portat per l’afectat davant la justícia.

Maragall reclama explicacions a «Colau i Collboni» (la campanya és la campanya), però es posiciona inequívocament sobre la qüestió de fons. «Aquest cas danya els veïns que quedaran a l’edifici, però també tots els que volem que Barcelona no perdi la seva essència. Algú no ha fet bé la seva feina i ara els llops se n’aprofiten. La pregunta és si això pot tornar a passar en un altre edifici». I dit això, no ha desaprofitat l’ocasió de recordar «la barra lliure» que en matèria de pisos turístics es va practicar durant l’etapa de Xavier Trias com a alcalde de Barcelona, quan de 1.000 llicències es va passar en només tres anys a 9.000 i, a més van proliferar els apartaments turístics il·legals, uns 4.000, erradicats contra pronòstic aquests últims anys.

La posició de Trias

Notícies relacionades

De protecció oficial a pis turístic per només 230 euros

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

Trias ha delegat en primera instància en un dels seus principals col·laboradors per mediar en aquesta polèmica, a Jordi Martí. Segons la seva opinió, «una vegada més, es demostra que les normes que aprova el govern d’Ada Colau estan mal fetes», i en aquest sentit ha recordat que la seva formació política va votar en contra del PEUAT. «Hi ha un clar divorci entre el discurs triomfalista de la protecció de la gent per evitar la gentrificació i els resultats reals, com la gentrificació que s’està produint en aquest moment».

Collboni

Un altre actor crucial en aquesta polèmica que ressorgeix en plena precampanya és el soci de govern de Colau, Jaume Collboni, que ha preferit veure el vas dels resultats en matèria de control dels excessos turístics molt més que mig ple. Ha atribuït el que ha passat al carrer de Tarragona a aquest parèntesi que es va obrir entre l’aprovació de la primera versió del PEUAT i la segona, però ha recordat que en paral·lel el govern de coalició va aconseguir eliminar gairebé absolutament els apartaments turístics il·legals, posar fi a la cronificació del top manta i aturar la proliferació del negoci sense llicència dels ‘trixies’.