Rodrigo Hernández, Capità de la selecció espanyola: "Espanya té vertigen, atreviment i un cert punt d’inconsciència"

¿Com es troba ara mateix de cara al Mundial?

Molt i molt bé. Molt content. Sempre que pots representar el teu país és un privilegi i és una cosa que fem entendre a tots els jugadors que formen part de l’expedició. Arribo pletòric, amb confiança, amb ganes, sobretot amb molta d’il·lusió per tornar a demostrar de què soc capaç de fer al costat dels meus companys.

¿Pensa que Espanya és ara la selecció més forta del món?

No ho sé. Jo crec que un sempre ha de pensar que hi pot aspirar. Tots comencem de zero i cal anar veient com ens desenvolupem en el torneig [Espanya s’estrena aquest dilluns contra Cap Verd]. Així que el temps dirà on ens anem posicionant. El que és clar, però, és que tots partim del mateix nivell i hem de construir aquest equip amb aspiracions.

L’Eurocopa va ser el primer gran torneig d’aquest grup. Ara arriben amb un cartell de molt favorits a aquest Mundial. ¿Com ho gestionen des de dins?

De la mateixa manera que abans. Al final quan no havíem sigut capaços de guanyar tocava demostrar-ho. I ara que ho hem fet, la nostra mentalitat ha d’ajudar-nos a continuar mantenint aquest rendiment. Penso que un Mundial és el màxim a què pot aspirar un futbolista i, per tant, mirarem d’aconseguir-lo posant-hi tots els recursos i mentalitat.

Tant el seleccionador com els jugadors assumeixen amb normalitat la càrrega de ser favorits. ¿És una cosa que han decidit com a estratègia o és espontani?

Parlo per mi. És una cosa personal. A més, favorits o no, el futbol et demostra que això serveix de poc perquè depèn de com arribis i del moment. Nosaltres no érem favorits a l’Eurocopa i la vam guanyar. Veurem com ens va ara, però no ens centrarem gaire en això.

Com a capità, ¿com veu vostè l’equip respecte a l’Eurocopa del 2024? Hi ha molts futbolistes que arriben amb cotó fluix, com Lamine Yamal.

Estic d’acord que hi pugui haver una certa preocupació, però també és veritat que vam tenir un tram de 15 dies en què perfectament vam poder agafar el ritme i tornar a entrar en dinàmica. Ja veurem, doncs, una mica per on anem. El més important, em sembla, és que arribem tots bé al primer partit, perquè el míster tingui totes les opcions per escollir.

¿Què pensa que aporta vostè a aquesta generació de joves de què està envoltat?

La joventut t’aporta unes coses i l’experiència te n’aporta unes altres. Considero que la clau és un equilibri entre les dues. I nosaltres tenim les dues. Però és clar que la joventut t’injecta aquesta adrenalina. Aquesta selecció té vertigen, desimboltura i un cert punt d’inconsciència, perquè no té por del que ve i tirarà sempre endavant. I això és molt positiu i enriquidor per al grup.

¿Com ho fan perquè una convivència tan llarga, que pot arribar a 52 dies, no s’enquisti?

És veritat que és una part que la gent no veu. Estar 50 persones concentrades... Intentem portar-ho amb la màxima naturalitat, ens coneixem des de fa molt temps i hi ha un molt bon grup perquè el míster s’ha encarregat de convocar gent que té un gran nivell humà. Crec que és una de les coses que no es veu tant, però també es porten jugadors per aquesta raó i s’ha format un grup sensacional. Hi ha moments en què es fa una mica llarg, sí, perquè ets lluny de la família i la teva gent, però ens fem costat els uns als altres.

Com a capità d’aquesta selecció, ¿quant troba a faltar un futbolista com Dani Carvajal?

Molt, sens dubte. Crec que el Dani aportava no només com a futbolista sinó també competitivament. A més, amb Morata i amb ell hi tenia un gran vincle. Ara soc l’únic que queda d’aquest grup i he d’intentar desplegar el que en vaig poder aprendre per transmetre-ho a la resta.

En aquest sentit, ¿com canvia el seu paper? Abans deia que hi havia un lideratge a tres bandes i ara l’ha d’acaparar més, ¿no?

Pot ser, però ara emergeixen altres figures com Unai Simón, Mikel Oyarzabal, Ferran... Crec que a mi no em canviarà gaire perquè abans ja exercia aquest rol, però portar el braçal és una altra història. He de ser el suport de la gent i que sàpiguen que em tenen en qualsevol moment de dificultat o el que sigui, que hi soc per recolzar-los.

Els últims èxits de la selecció van ser amb entrenadors d’experiència: Luis Aragonés, Vicente del Bosque, De la Fuente... Vostè que fa anys que està en això, ¿quines diferències troba que hi ha entre un tècnic amb experiència i un altre de més jove?

Crec que la confiança està més en la persona que en el que hagi fet en el passat. De la Fuente és un entrenador que parla sempre des de la fermesa i la pausa, que quan mires a la banqueta sempre té un gest sobri, un gest que ajuda, i això al jugador li transmet tranquil·litat. Al final, ens coneix de sobres i nosaltres a ell també, perquè molts portem gairebé tota la vida amb ell. Això em sembla positiu, que ens coneguem, que amb una mirada tots dos sabem el que volem l’un de l’altre. No fa falta ni parlar. I això sí que és important.

Hi ha futbolistes que no veuen futbol: vostè és dels que sí. ¿Durant el Mundial veurà partits?

Sí, sens dubte. M’agrada veure la resta de rivals per saber quin nivell tenen, què ens poden oferir els encreuaments i veure què ofereixen. El futbol canvia molt i, sobretot en els tornejos d’eliminatòries, és de moments. També és una cosa que inculco als meus companys: el Mundial és un torneig de moments i no tant de sensacions.

Notícies relacionades

Alonso sortirà últim en el seu possible adeu a Montmeló

El Barça guanya en pròrroga i es jugarà el ceptre europeu contra el Füchse

¿I com l’afecta saber que el Reial Madrid el vol?

Hem vingut a parlar del Mundial. Gràcies.