El "viatge diví" de la minúscula Curaçao

"És un gran somni que s’ha fet realitat. És un viatge diví", remarca Gilbert Martina (1971), el president de la Federació de Futbol de Curaçao, des dels Estats Units. El país, antiga colònia neerlandesa, debuta aquesta tarda (19.00 hores) en un Mundial i entrarà als llibres de la història de la competició com el més petit en territori i en població: té 444 quilòmetres quadrats, vuit vegades menys que l’illa de Mallorca, i 150.000 habitants. L’estrena és contra Alemanya, un país de 80 milions de persones que ha sigut quatre vegades campió del món i que té 50 ciutats amb més població que Curaçao.

Pocs dies abans del Mundial del 2022, Martina va compartir a Instagram una foto de la convocatòria del Brasil amb el text següent: "Fan del Brasil per a tota la vida". La passió per la selecció carioca venia del seu pare i del seu oncle. Sempre li parlaven de Pelé. "El meu primer Mundial va ser el d’Espanya, el 1982. Recordo Zico i Éder. El Brasil va perdre a quarts contra Itàlia", diu el president del futbol de Curaçao. Va posar Jairzinho a un dels seus fills.

Abans els nens i els adults del país havien d’escollir a quin país animar durant el Mundial. Ara ja no. El país va aconseguir el bitllet al Canadà, els Estats Units i Mèxic al novembre, amb un empat a Jamaica en l’última jornada. El duel era una final perquè Jamaica tenia només un punt menys i l’àrbitre va xiular un penal per al rival en el minut 94 que va congelar la sang de tot Curaçao, però el VAR va evitar la pena màxima.

"És molta pressió"

"Hem entrat al llibre Guinness com la nació més petita de tota la història de la Copa del Món, però tot això també significa molta pressió i molta responsabilitat. La federació és molt petita: de nou a onze persones. És molta pressió i molta feina, però ha valgut la pena", somriu la Martina. Diu que són dies de moltes trucades, de gestions i de pagaments: "El món continua".

El país va néixer el 2010, després de la dissolució de les Antilles Neerlandeses. Forma part del Regne dels Països Baixos i els seus habitants tenen passaport neerlandès. Tots els futbolistes convocats van néixer als Països Baixos excepte un i més de la meitat van jugar amb les seleccions inferiors neerlandeses. Després s’han decantat per un equip que ofereix un camí més curt cap al futbol internacional d’elit i pel país de les seves arrels, dels seus pares o els seus avis. En l’última dècada, tots els seleccionadors van néixer a Holanda excepte un. Dick Advocaat és l’actual entrenador de l’equip i es convertirà en el tècnic més veterà de la història del Mundial amb 78 anys.

"L’ambició del seleccionador, de l’equip i de la federació és ser un dels millors tercers de la fase de grups i passar a la segona ronda. Respectem molt els nostres rivals perquè sabem que són tots molt forts, però l’objectiu és donar la nostra millor versió i intentar esgarrapar punts en els tres partits de la fase de grups", conclou. L’equip s’enfrontarà a Alemanya, l’Equador i Costa d’Ivori en la fase de grups.

Frenly Servania (1988), jugador del Jong Colòmbia, un dels grans equips de la primera divisió de Curaçao, certifica que al país pràcticament només es parla de la selecció i del Mundial: "És una cosa històrica. És una cosa impossible de creure i d’imaginar".

Atén la trucada d’EL PERIÓDICO a les 7.00 del matí de Curaçao, just abans de començar el seu dia com a tècnic d’aires condicionats. "A Curaçao el futbol és una passió. No és professional: els jugadors de la lliga local tenim la nostra feina. Alguns jugadors tenen contracte, però no es guanyen la vida amb el futbol. Has de treballar per guanyar-te la vida", explica. En el seu cas, no tenen sou com a futbolistes. Només primes. Són 35 florins en cas de victòria i la meitat en cas d’empat. Set florins per entrenament. Serien 17, 8 i 3,5 euros. S’entrenen dues o tres vegades per setmana. L’esport principal del país era el beisbol, però el futbol ja li discuteix la seva hegemonia.

Servania va arribar a jugar vuit partits amb la selecció. Va debutar el 2011. "Era molt diferent perquè tot era molt més precari i perquè la majoria érem nascuts a Curaçao i només venien un parell d’Holanda. Ara tots els nois són d’Holanda. Llavors el nivell era una miqueta més baix", reconeix. En aquell moment la selecció ocupava l’esglaó número 178 del rànquing FIFA. Ara ocupa el número 82.

Una finestra al món

Notícies relacionades

Alonso sortirà últim en el seu possible adeu a Montmeló

El Barça guanya en pròrroga i es jugarà el ceptre europeu contra el Füchse

La classificació per al Mundial és un èxit que transcendeix el terreny esportiu i arriba fins al "màrqueting" i que ha acabat de "posar al mapa del món" un país cada dia més popular com a destinació turística. "Quan jo era petit no era turístic. Ara sí, per les platges", explica Servania, aficionat culer des de la distància.

Proclama que la classificació va ser "una bogeria". Molts van plorar. "L’alegria va ser tan gran que el matí següent molta gent no va anar a treballar". "Jo sí que hi vaig anar, però va ser un dia tranquil. Només es parlava del partit", matisa amb un somriure. Servania somriu feliç, preparat per disfrutar el gran dia de Curaçao: "Els meus quatre avis van morir sense veure el seu país en un Mundial. Jo podré dir sempre que he vist el meu país en un Mundial. Sento una emoció enorme. ¿Quants països molt més grans no han arribat a un Mundial encara?".