L’estira-i-arronsa per Sepúlveda, el carrer en disputa per les restriccions a bars i botigues de l’Eixample

Després de forcejar a costa de deixar la mesura en suspens i ben a prop del fracàs, la topada entre els dos socis de govern, Barcelona en Comú i el PSC, ha acabat reduïda a quina regulació impera sobre els establiments abocats a l’oci a certs punts del barri de Sant Antoni, amb limitacions pròpies des del 2018. I, més en concret, si es pot continuar sent estricte o si s’ha de suavitzar la veda al carrer de Sepúlveda i les seves travessies. 

Els socialistes han afirmat que cal afluixar les condicions a l’eix que traça l’artèria per promoure que allò reobrin locals. En canvi, el partit de l’alcaldessa Ada Colau postula que la protecció ha de ser rigorosa a tot el barri, sense distincions, per prevenir que l’aglomeració de bars i restaurants no es contagiï més enllà dels voltants del mercat de Sant Antoni. 

Lluny de solucionar-se, el dilema sobre Sepúlveda continuarà planant els pròxims mesos, també durant la campanya de les eleccions municipals. La majoria de regidors del consistori aprovaran aquest divendres llegar al pròxim govern local les controvèrsies pendents de dirimir del pla d’usos comercials. El debat i els canvis que es puguin introduir al reglament s’ajornen un any. Se salva així que l’Eixample es protegeixi amb una barrera que contingui una allau eventual de sol·licituds d’obertura de bars i comerços nocturns que amenacin de reemplaçar les botigues tradicionals.     

Al marge de la disputa partidista, Calderón aporta experiència a la discussió. «A Sepúlveda estem oblidats. Els de baix no pugen i els de dalt no baixen. El carrer necessita negocis, però que no siguin bars ni botigues de 24 hores. Ja n’hi ha moltes al barri», observa el veterà pastisser.

La xarcuteria d’Anna Subirats suma més de 70 anys a Sepúlveda. Esquiva amb facilitat l’adversitat que ha decapitat diversos negocis al seu entorn. «En van tancar tres a finals d’any. Es van renovant, però alguns no han tornat a obrir», diu Subirats, que troba a faltar més establiments d’alimentació. «Els restaurants i bars no ens donen més vida. Fa 25 anys hi havia fruiteria, peixateria, drogueria... S’haurien de promoure. ¿Ara on tenim una merceria?», es pregunta.

Un 12% de locals tancats 

Els socialistes argumenten que les condicions per obrir locals s’han de moderar a Sepúlveda, perquè, segons el seu parer, les persianes abaixades abunden allà. Es troben sobretot a illes pròximes a la plaça d’Espanya, també en alguna illa de l’altra punta, la pròxima a plaça de la Universitat. 

El president de Sant Antoni Comerç, Jordi Arias, discrepa que la situació del carrer difereixi de la de la resta del veïnat. «Pot estar més tocada que d’altres, però parlem d’un 12% de locals tancats, quan la mitjana al barri és d’un 10%», exposa el botiguer, que retreu als partits que competeixin en «una espècie de partida de Monopoly» per determinar a quins carrers s’aplica més o menys la regulació. 

Arias sospita que, si se cedeix en les restriccions que conservi bona part de Sant Antoni, Sepúlveda tendirà a convertir-se en una parcel·la més de l’Eixample capitalitzada per l’oci i el turisme. «Amb el pla actual, han obert cinc bars al carrer des del 2018. Si es flexibilitza, temem que els locals tancats es converteixin en bars, restaurants i comerços nocturns, i que exerceixin pressió immobiliària als negocis oberts», alerta. 

Sant Antoni Comerç exigeix que els requisits d’obertura es mantinguin inalterables al barri. El secretari de l’Associació de Veïns de Sant Antoni, Xavier Florido, coincideix en el prec: «El gran problema de Sepúlveda és que s’ha convertit en una carretera d’autobusos. No és un carrer mort i pot ser que es comprin llicències per crear un monocultiu de comerços per al turisme. No volem que passi com a Aribau, una altra autopista urbana plena de bars». 

Informàtica i electrònica, en declivi

En canvi, l’entitat comercial Som Sant Antoni creu precisament que el trànsit fa improbable que Sepúlveda sigui desitjada pels hotelers. «No hi haurà una allau de peticions; és molt diferent del carrer del Parlament –distingeix la seva presidenta, Lídia Núñez–. Són carrers que no es poden tractar igual. Sepúlveda està deprimit i amb molts locals tancats».

Núñez recorda que el carrer ja va conèixer un monocultiu comercial. En el seu cas, no s’hi van acumular establiments de restauració, cosa que l’ajuntament pretén aturar, sinó que van proliferar les botigues d’informàtica i electrònica. «Però estan en retirada. Caldria fer alguna cosa per dinamitzar aquests locals», proposa.

Notícies relacionades

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

El primer ‘showroom’ virtual d’Espanya de reformes de la llar s’estableix a l’Eixample

Guillem Fernández regenta Metro Electrónica, creada fa mig segle. «No noto tantes persianes tancades com en altres llocs. «Com a comerciant no em preocupa que hi pugui haver més súpers de 24 hores i locals d’oci, però sí que em molestaria com a veí», adverteix. Aquí no passa, però en altres carrers de Sant Antoni hi ha un bar rere un altre», adverteix. En canvi, alguns hotelers de Sepúlveda no creuen que sigui un inconvenient que s’hi instal·li més competència. «No hi veig cap problema. L’encariment del lloguer pot venir per altres motius», pensa l’Héctor, encarregat del bar O Pazo. 

«Són negocis que no fan barri i el converteixen en ciutat dormitori», critica Sergi Farell, al capdavant d’un comerç de pintures. L’inquieta que, si el consistori modera els obstacles a bars i negocis associats a l’oci, el lloguer es dispari. «Ja ens va passar al Raval. Teníem una altra botiga allà, però vam tancar perquè ens demanaven pagar tres vegades més. Ara hi ha una cafeteria d’una franquícia», precisa.