La Xina descobreix la Sagrada Família i puja al tercer lloc de visitant del temple, 4,8 milions en total el 2025

Fa 42 anys, el cineasta japonès Hiroshi Teshigahara va descobrir els seus compatriotes, a través d’un documental i uns anuncis de whisky, les llavors una mica esquivades obres de Gaudí a Barcelona i, en certa manera, allò va ser un enlairament turístic de la ciutat anys abans fins i tot dels Jocs Olímpics. L’escala que ara pot representar la Xina en aquest àmbit –el de convertir Barcelona en una destinació atractiva en aquell país–, no té res a veure. És geomètricament molt més gran. El febrer passat, per exemple, ja va sorprendre els responsables de la basílica la notable presència de turistes xinesos amb motiu de la celebració de l’Any Nou al seu país, és a dir, visitants que havien renunciat a passar les festes amb les seves famílies a casa i que van preferir viatjar. Un dels resultats d’aquest canvi de tendència és que el 2025 el nombre de visitants va ser una mica més alt fins i tot que el 2024. L’increment va ser de tot just un 0,91%, que semblarà poc, però és que la capacitat d’aforament de la Sagrada Família està gairebé cada setmana de l’any al límit.

¿Pot créixer? De moment, tal com ha explicat Esteve Camps, president delegat de la fundació que gestiona la Sagrada Família, el temple guanyarà la capacitat de la Torre de Jesús quan sigui visitable. Promet ser un dels racons més cridaners, perquè a la seva pell interior s’ha representat la creació de l’univers amb 50.820 peces ceràmiques d’una àmplia gamma de colors. Al maig, ha promès Camps, es revelaran alguns dels secrets d’aquesta torre. Una qüestió diferent és quan i com serà visitable el mirador de la creu, amb capacitat per a només una desena de persones. No serà abans del 2027 i, amb ascensor, a partir del 2028.

El balanç econòmic de la Sagrada Família és també de rècord, 134,5 milions d’euros en l’apartat d’ingressos, cap de públic, el 96,9% procedent d’entrades. Amb aquest oleoducte d’ingressos, el temple ha pogut destinar 113,5 milions d’euros a obres (un 56%) i a la gestió diària de la seva obertura al públic. És a dir, sempre hi ha un superàvit, una dada crucial de cara als pròxims reptes arquitectònics, el més gran d’ells, el de l’escalinata, que passa per reallotjar al barri els propietaris dels pisos que haurien de ser demolits a les dues illes compreses entre els carrers de Mallorca i Aragó, i entre Marina i Sardenya. Les converses amb l’Ajuntament de Barcelona sobre aquesta qüestió, segons fonts pròximes a la negociació, ja estan per sortir del forn. Potser apunten aquestes fonts, el principal serrell que queda per decidir és quan anunciar-ho, sobretot en vista que al juny es commemorarà el centenari de la mort de Gaudí i està prevista la visita del Papa.

Notícies relacionades

Els falcons de la Sagrada Família incuben (en directe) tres ous que eclosionaran per Setmana Santa

Barcelona reprèn (i van sis intents ja) el repte d’erigir un monument a Cerdà en el 150è aniversari de la seva mort

També al juny podria el patronat del temple prendre una decisió sobre com serà el conjunt escultòric de la Façana de la Gloria, al qual opten tres artistes, Javier Marín, Cristina Iglesias i Miquel Barceló. L’encàrrec podria ser només a un d’ells o als tres alhora. De moment, ells han entregat els esbossos de com imaginen aquesta façana, en la qual ha d’estar representat des del cel fins a l’infern.

Finalment, un nou logo, o imatge corporativa, si és que així es pot dir tractant-se d’un temple, ha sigut presentat en públic. La Sagrada Família ha redibuixat l’‘skyline’ de Barcelona amb la culminació de la Torre de Jesús i el patronat que gestiona la continuació de les obres creu que ha arribat el moment que el disseny que la representa estigui d’acord amb els nous temps. És simple, és clar i diàfan. És la torre central, que enguany ha assolit els 172,5 metres d’alçada, amb la seva característica creu gaudiniana al capdamunt, flanquejada per una representació de la resta de torres de la basílica: la de la Verge, singular per l’estrella que la corona; una dels quatre evangelistes, i dues dels apòstols.