"Ara em ve de gust tenir-ho tot a prop i l'Eixample m'ho dóna"

Les diferents etapes de la vida demanen necessitats diferents. Estel Solé, en el seu últim canvi de barri, ho demostra. Ha deixat enrere el Born més cosmopolita, els seus concorreguts i estrets carrers, els seus comerços tan fets als guiris, i aquell ambient nocturn tan despert, per instal·lar-se -el novembre passat- a la Nova Esquerra de l'Eixample. «Bàsicament, buscàvem tranquil·litat, i vam trobar un àtic amb calma absoluta», explica l'actriu.

«Abans d'instal·lar-nos, vam venir a fer una volta pel barri. I vam veure que tenia molts serveis», recorda Solé.«A mi, ara em ve de gust tenir-ho tot a prop, i l'Eixample m'ho dóna»,puntualitza qui dóna vida a Marina Vallverdú Roig a la sèrie de Televisió de Catalunya La Riera.«M'agrada comprar flors i tinc una floristeria molt a prop, i el taller mecànic. Amb el fred de l'hivern, més d'una vegada m'han hagut d'ajudar a encendre la moto perquè sola no podia»,diu la veïna que en pocs mesos s'ha fet al barri i, sobretot, ha dissipat certs dubtes sobre ell. «Jo pensava que aquest extrem de l'Eixample, ja tocant a les Corts, seria fred. Per la seva estructura, l'Eixample no sembla un barri. Però sí que ho és», considera Solé.

Qualitat de vida

Malgrat el convenciment d'Estel Solé que«el caràcter barceloní, en general, no té gaire tendència a fer amics al barri -això passa molt més a Madrid, on s'organitzen festes a les cases molt més fàcilment- perquè aquí no som tan oberts»,a ella el seu caràcter particular no li ha fet gens difícil entaular relacions al seu nou barri.«L'ésser humà és molt adaptable i jo, d'un barri a un altre, m'adapto molt fàcilment. Potencio les coses bones que té cadascú»,assenyala.

De la Nova Esquerra de l'Eixample, Solé lamenta«que el metro no acabi de quedar a prop, però em sento molt a gust amb tota la resta»,expressa.«La qualitat de vida aquí és alta. És una zona supertranquil·la. A les nou del vespre ja no se sent res. I camines cinc carrers i ja ets al centre»,declara l'actriu, que va néixer a Molins de Rei. «Jo em sento molt urbanita i, sempre que puc, perquè la feina m'ho permet, m'agrada esmorzar a casa -arròs i quinoa integral- i sortir a passejar, comprar flors, descobrir botigues i llocs. Aquest barri és molt més gran del que em pensava, però és tan fàcil, és molt còmode caminar per l'Eixample. Aquí camines moltíssim i no te n'adones. Jo valoro molt poder anar a peu a tot arreu, sortir de nit i poder tornar caminant a casa tranquil·lament»,diu.«En moto, en deu minuts sóc a la tele. Tenir la sortida de Barcelona tan a prop, des d'aquest extrem de l'Eixample, m'ha fet guanyar temps»,assegura.

Caminar i tenir-ho tot a prop forma part d'un enfocament saludable de la vida que, en l'actualitat, l'actriu i poeta valora molt.«Amb alguna petita excepció, miro de cuidar-me molt. Menjo bé i practico ioga. No em poso mai malalta, i això també em fa guanyar temps», reconeix l'autora de poemes.«Des de petita, he escrit poesia», precisa. I, des del 2005, Estel Solé alimenta un bloc privat de narrativa curta i poesia, «molt autobiogràfic»,puntualitza.Dones que somiaven ser altres dones(Ed. Galerada) també ho és i, amb aquest recopilatori de poemes, l'actriu Estel Solé va obtenir, l'any passat, el premi Amadeu Oller.

Consell de Martí i Pol

L'actriu molinenca va conèixer el poeta Miquel Martí i Pol un any abans que es morís. «Em va dir: 'Presenta't a un concurs'. I, deu anys més tard, vaig recopilar alguns dels meus poemes i, sense esperar res, els vaig presentar al premi Amadeu Oller i el vaig guanyar»,explica l'Estel.

Notícies relacionades

Barcelona estudiarà la viabilitat de reobrir la ‘platja de l’Eixample’ el 2026

Dos anys convivint amb 35 pisos turístics al ‘Bloc Tarragona’: «És interminable el que patim»

Ara, des de la seva nova ubicació de l'Eixample barceloní, Estel Solé torna a escriure.«Després del premi, sento una mica de vertigen. I, sobretot, sento que és la vida que m'inspira, que necessito acumular experiències per poder seguir escrivint. Potser això significa que no en sé prou»,reflexiona.

Les seves vivències a l'Eixample, un districte on ja havia viscut en una altra etapa de la seva vida, formen part de tota aquesta inspiració tan autobiogràfica que la va acompanyar fins al seu primer premi de poesia. Per exemple, la Mercedes, la florista del barri, i«el senyor de la botiga Veritas de l'avinguda de Sarrià -a la frontera de les Corts-, que no sé com es diu però amb qui ens intercanviem receptes i que m'aconsella sobre els diferents productes», són algunes d'aquelles relacions i aquells vincles més personals que segellen la seva complicitat amb el districte i conformen aquell«punt vivencial»que estimula l'entusiasme poètic d'Estel Solé, la Marina per als teleespectadors de La Riera.