Anar al contingut

CITA AMB L'EDUCACIÓ

El pati del futur, al Saló de l'Ensenyament

La fira compleix 30 anys amb l'objectiu de sempre: guiar l'adolescent en la seva primera gran decisió

Carlos Márquez Daniel

El pati del futur, al Saló de l'Ensenyament

ELISENDA PONS

És impossible radiografiar els joves que aquests dies passaran pel Saló de l’Ensenyament, que compleix 30 anys. Coincideixen, això sí, que tenen la intenció de fer alguna cosa amb les seves vides, i saben que aquell futur, el que hagin decidit, pot requerir una determinada formació. També s’assemblen per la seva mania de moure’s per Fira de Barcelona en grupets, com si això fos una extensió del pati de l’institut. Amb els amics de sempre, qualsevol decisió, dubte i repte sempre es digereix millor. I per si els queden serrells per tancar, el certamen ha doblat aquest any la figura de l’orientador, un 'conseller exprés’ amb qui respondre a les tres grans preguntes: què t’agrada fer, quin és el teu fort i quin futur laboral té aquesta elecció.

Els estudiants d’ESO i batxillerat podran passejar-se fins al 24 de març pels palaus 1 i 2 de la fira. Són prop de 200 expositors, des de les universitats de tota la vida fins a escoles de mecànica de competició, hostesses de vol o estudis al Canadà. També hi ha els cossos de seguretat de l’Estat, bastant sol·licitats, per cert. A l’estand dels Mossos, un agent il·lustra un grupet de xavals. Els explica que passaran nou mesos a l’escola de Mollet del Vallès. "Allà aprendreu a posar les manilles i a utilitzar armes. Però també dret penal i constitucional. A més, podreu practicar a la nostra ciutat secreta subterrània. Tu podries fer de policia mentre el teu company fa d’atracador i l’altre fa de víctima". Al·lucinant relat que il·lumina els ulls dels nois. Serveixi l’exemple per posar en relleu la feina dels informadors, centenars, que mariden funcions purament comercials amb l’empatia i un cert bany de realitat.

¿Una foto?

A l’aparador d’una universitat privada, dos nois que viuen d’Instagram gràcies als seus diversos centenars de milers de seguidors expliquen a un públic reduït què és per a ells la clau de l’èxit. Un diu que va penjar el vestit de l’empresa en què treballava i va començar a fer el que li agradava. "Em vaig arriscar i va sortir bé. Heu de ser tossuts i fer el que vulgueu". "¿Alguna pregunta, nois?". Un estudiant de batxillerat aixeca la mà: "Podem fer-nos una foto amb vosaltres?".

Els estands de la Universitat de Barcelona i el de l’Autònoma són potser els més freqüentats. "Pregunten el que preguntaria jo al seu lloc: quin tipus d’assignatures hi ha, si és molt difícil, com està estructurada la carrera i, sobretot, si trobes feina amb facilitat quan acabes". Qui parla és una informadora d’Història i Geografia que ha atès una noia interessada per Antropologia. "Diu que li va sortir en un test que va fer, però no tenia ni idea de què era". Per allà caminen tres noies que han vingut amb tren amb la seva classe de 4t d’ESO des de Calella. La Sara té clar que va per a Medicina, a l’Emma la motiva més alguna cosa de lletres però no ho té clar i l’Amanda, Màrqueting i Relacions Públiques. Marxen amb les idees una mica més clares però amb el dubte de si hi haurà feina.

La majoria són grups escolars, però també hi ha pares que han volgut acompanyar els seus fills. Fa la sensació que elles s’atreveixen a preguntar molt més que ells. Potser per això les dones ja representen el 60% dels alumnes titulats. Siguin del gènere que siguin, hi ha una cosa que els uneix a tots: han hagut de pagar sis euros per poder començar a encarrilar el seu futur.

Temes: Universitat