Una trava més a la immersió

Se suposa que els responsables polítics del sistema educatiu han de dedicar els seus esforços a millorar-lo i a resoldre els problemes reals que té plantejats. Però, segons sembla, en allò en què s'entossudeixen a vegades alguns d'aquests governants és justament el contrari: crear problemes on no n'hi ha o posar traves al que ja funciona satisfactòriament.

Perquè la veritat és que la immersió lingüística en català a les nostres escoles ha funcionat la mar de bé. Haver aconseguit que la gran majoria dels que, durant les últimes dècades, han viscut la seva infància i adolescència a Catalunya puguin utilitzar actualment amb tota normalitat el català i el castellà és un èxit inqüestionable. Però a més, pel que fa específicament a la llengua castellana, les dades procedents d'investigacions ben acreditades demostren que els nens i els joves que han estat escolaritzats sota el model d'immersió lingüística en català saben tant de castellà o més que els de la resta de l'Estat.

En canvi, el que sí que es confirma és que els alumnes de famílies catellanoparlants acaben amb dèficits en català si no han estat escolaritzats sota el model de la immersió. Per les condicions sociolinguístiques de Catalunya i per la superior potència internacional del castellà, el que ha assegurat un bilingüisme real i efectiu en aquest país ha estat justament la immersió en català en el sistema educatiu. I el bilingüisme, com també demostren diversos estudis pedagògics, té a més uns efectes positius per a l'aprenentatge de terceres llengües.

Per tot plegat no s'entén -sinó és per motivacions purament ideològiques- l'objecció d'una minoria molt exigua de famílies que viuen a Catalunya a permetre que els seus fills siguin escolaritzats sota el sistema d'immersió. I fins i tot resulta més flagrantment ideològic el suport i l'estímul que el Govern espanyol els presta mitjançant el decret del qual es dóna notícia en aquestes pàgines.

Un decret -cal recoeneixer-ho- que resulta del tot coherent amb la política educativa impulsada pel ministre José Ignacio Wert. Quan el sistema educatiu en la seva totalitat, i cada escola en particular, haurien de ser espais de trobada (ideològica, social i cultural), l'actual Ministeri d'Educació sembla entossudit a fomentar la segregració i les vies d'escolarització diferenciades.

Notícies relacionades

Lídia Roig, estudiant d’Audiologia: “és una professió en auge i cada vegada hi haurà més demanda”

Una FP lligada a l’evolució social

Eliminar la matèria Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans (lloc de trobada de la pluralitat ideològica) i reforçar, en canvi, l'ensenyament confessional de la Religió ja és una manera de segregar els nens segons les creences familiars. I si no es posa fi a aquesta tendència involutiva i reaccionària es tornarà a allò d'escoles diferents per a rics i per a pobres, per a nens i per a nenes, per a creients i no creients…

Ara ha tocat incentivar la segregació per raó de la llengua entossudint-se, com dèiem al començament, a generar problemes allà on no n'hi havia i posar traves al que ha estat funcionant la mar de bé.