Incertesa global
El deteriorament macroeconòmic per la guerra a l’Iran perjudica l’economia real
L’augment dels preus dels aliments i dels carburants té un impacte negatiu en la confiança dels hotelers i dels consumidors, que prioritzen l’estalvi
En els últims dies, les dades i les previsions macroeconòmiques elaborades per les institucions internacionals més prestigioses del planeta han posat en estat d’alerta l’economia mundial. Només dijous passat, el Banc Central Europeu (BCE) va prendre la decisió d’elevar els tipus d’interès fins al 2,25%, mentre va augmentar la previsió d’inflació per al 2026 al 3%, un punt percentual més que el seu objectiu inicial. El Fons Monetari Internacional (FMI) va refredar el creixement de l’Eurozona fins al 0,9% el 2026. Finalment, el Banc Mundial va reduir dijous la previsió de creixement global fins al 2,5%, el seu ritme més baix des de la pandèmia. ¿La raó d’aquests empitjoraments de les perspectives? Els quasi 100 dies que ja dura la guerra de l’Iran.
Alicia Coronil, economista en cap de Singular Bank, considera que l’escenari del final de la guerra no té una solució a curt termini. "Amb els riscos sobre la inflació i el creixement, les conseqüències de la guerra podrien notar-se encara més el 2027, especialment en el cas d’Espanya". "L’efecte de la desacceleració econòmica és clar aquest any", remarca.
"Des de fa uns anys s’ha tornat cada vegada més difícil poder fer previsions sobre el futur de l’economia", afirma Christian Chase, economista en cap del Cercle d’Empresaris. D’ara endavant, segons vaticina, el panorama suggereix un creixement més moderat i una inflació més elevada. "Abans de la guerra, les previsions ja apuntaven a una desacceleració en moltes economies avançades respecte a anys anteriors", recorda l’economista.
Per a Chase, el final del conflicte "contribuiria a revertir gran part dels efectes negatius, perquè facilitaria una reducció dels costos energètics internacionals". "No obstant, no crec que puguem pensar en una recuperació immediata ni total. Que hi ha certa desacceleració ja es dona per descomptat, però encara és molt aviat per parlar de recessió. Encara som més a prop dels escenaris moderats, abans que els adversos, que ens portarien a aquesta situació", argumenta.
El cert és que les males sensacions de les grans xifres s’estan traslladant a l’economia real. L’augment dels preus dels aliments i els carburants està exercint un efecte de desànim en els consumidors, que anticipen un futur més incert en què prioritzen estalviar abans que gastar, alentint la demanda interna.
"L’anunci de la pujada de tipus és una mesura que preocupa el sector", afirma el secretari general d’Hostaleria d’Espanya, Emilio Gallego. "El consum en hostaleria, especialment el vinculat al del dia a dia dels espanyols residents i no al consum vacacional, es troba actualment estancat. De fet, fa dos anys que no registra una evolució positiva", afegeix.
El dirigent de la patronal apunta també que la mesura se suma a la hipotètica pujada que planteja la Comissió Europea sobre l’IVA del sector. "El consumidor espanyol i les famílies espanyoles estan molt hipotecats, i aquesta situació incideix directament en l’evolució dels costos de finançament, cosa que pot generar serioses dificultats i provocar una reducció del consum", alerta.
Juan Manuel Martínez, soci de l’àrea de Corporate Treasury Advisory de Financial Accounting Advisory Services d’EY, adverteix que l’escenari de desacceleració pot "afectar seriosament la renda disponible, els salaris i la cistella de la compra", amb un descens de la confiança i del consum que es tradueix en un deteriorament del creixement econòmic i la inversió. "Entrem en un període en què l’Eurozona podria enfrontar-se al repte del descens del consum i la inversió, que provocarà un cert refredament econòmic", assenyala l’expert.
Desconfiança
Notícies relacionadesEls estudis més recents elaborats per think tanks i laboratoris econòmics coincideixen a assenyalar aquest debilitament de la confiança del consumidor. Així doncs, CaixaBank Research va assenyalar dijous passat que el consum domèstic va perdre dinamisme al maig, amb un creixement interanual de només +0,1%, davant el +1,9% de l’abril i el +3,6% de mitjana entre el 2024 i el primer trimestre del 2026.
L’Índex de Confiança del Consumidor elaborat pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) reforça també aquesta tesi. En aquest sentit, l’indicador va caure al març fins als 66,9 punts, 17 menys que el mes anterior. Tot i que a l’abril va registrar un repunt, en un context d’expectatives d’un possible final imminent de la guerra, es va mantenir clarament per sota del llindar dels 100 punts, que marca la frontera de la percepció positiva.
